El secret més ben guardat de la Barceloneta fa setanta-cinc anys

Passejant pel carrer Baluard de la Barceloneta ens trobem la mítica Cova Fumada, un celler familiar dels d’abans que no té cap rètol a la porta ni falta que fa, ja que els parroquians ja la coneixem i els guiris, malauradament, també. Doncs bé, en aquest local emblemàtic es va inventar fa més de setanta anys la primera bomba, una pilota de patata farcida de carn i arrebossada amb salsa picant per sobre.
Les gruixudes portes de fusta que travesses en entrar al local et transporten irremeiablement a temps passats: a l’esquerra et trobes la barra de marbre blanc guixada amb llapis per tot arreu amb els comptes dels clients i sempre plena de carxofes a la brasa, musclos amb maionesa, bunyols de bacallà, retalls de calamar, pop i com no, les famoses bombes; darrere la barra tenen una nevera antiga de fusta amb el motor enlairat sobre la porta que dona al carrer des de la barra; i enganxades al sostre veig les botes de vi centenàries plenes de vi de Gandesa, omplint els gots dels assedegats sense descans.

Freqüento la Cova des de fa més de trenta anys. Llavors estaven el Magí Soler i el seu germà Josep Maria darrere la barra, la seva mare sempre a la cuina amb les bombes amunt i avall i el seu pare departint amb la clientela, obrien de dilluns a dissabte tot el dia. Ara, la quarta generació que porta el local ha optat per la conciliació familiar i obren a les 9 i tanquen a la tarda, el dissabte no obren. Una altra cosa que ha canviat és la clientela, abans anessis a l’hora que anessis la part important de la parròquia era del barri, alguna parella de Barcelona i en contades ocasions veies un turista despistat. El que no ha canviat, per sort, és la fórmula magistral de la bomba, mantenint-ne la qualitat, el sabor i la textura, i deixeu-me que us digui, és difícil que una elaboració artesanal mantingui inalterables les seves característiques, perquè són moltes les variables per aconseguir sempre un resultat idèntic.

Si voleu ser ben atesos, la millor hora per fer una bomba a la Cova Fumada és entre l’esmorzar i el dinar, la franja que va de les 10:30 a les 12:30. Fora d’aquí resulta pràcticament impossible accedir-hi qualsevol dels dies de la setmana, és el que passa quan un local mor d’èxit. Així doncs, arribo a les 10:30 en punt, i efectivament el local està mig buit: quatre veïns per aquí, quatre veïnes per allà, cap turista a la vista, la cuina funcionant sense parar, on veus el Guillem, quarta generació del fundador i fill del Magí Soler, que va saltejant pop amb una mà mentre gira torrades del foc amb l’altra, preparant-se pel tsunami diari. Em saluda la Laura, cosina del Guillem i filla del Josep Maria Soler, i només veure'm canta a la cuina "pop i mitja torrada amb allioli" des de la barra. Se sent "Oído", mentre m’obre un quintet i escull una bomba posant-li les dues salses a sobre, picant i allioli i oferint-me-la amb un somriure.

Sempre que trepitjo la Cova Fumada o qualsevol temple sagrat com Can Vilaró, el Gelida, el Tomàs de Sarrià, el Quimet del Poble Sec, el desaparegut Pinotxo que per sort tornarà a obrir portes aviat al mercat de Sant Antoni, o el Quim de la Boqueria entre altres, penso que soc molt afortunat. Barcelona faria bé de preservar locals com aquests que formen part de la ciutat però també de nosaltres mateixos. Llarga vida a la Cova Fumada! I a la bomba, és clar.