La rotunditat de la resposta d'espanyols i catalans a l'enquesta que publiquem aquest diumenge a El Nacional, realitzada per l'empresa Opina360, que lidera el consultor polític Iván Redondo, demostra que no hi ha cap dubte: Pedro Sánchez no ha complert els acords que va subscriure amb Carles Puigdemont per a la seva investidura com a president del govern la tardor del 2023. El sondeig és fins i tot cruel per a Sánchez: el 57,7% dels espanyols considera que els ha incomplert i el 62,8% dels catalans, també. A Catalunya, fins i tot la meitat dels electors del PSC pensen que els ha infringit i en el món independentista ho pensen el 84,6% dels votants de Junts i el 74,4% dels d'Esquerra Republicana.

I és cruel per a Sánchez perquè el president viu en un món clarament allunyat de la realitat. Aquest diumenge, en una entrevista concedida al diari madrileny El País, assegurava el contrari de l'opinió majoritària: "El govern d'Espanya, en aquelles qüestions que tenen a veure amb la nostra completa competència, hem complert amb Junts. Hi ha qüestions que no depenen en exclusiva del govern d'Espanya, però treballem perquè es compleixin". La resposta del president és aparentment precisa, però no s'ajusta a la realitat, almenys en un parell de coses: la publicació de les balances fiscals exigida reiteradament i que el Ministeri d'Hisenda es resisteix a publicar i la desclassificació dels documents del CNI relacionats amb l'operació Catalunya. N'hi ha més casos, però aquests dos són tan significatius que, com a exemple, ja serveixen.

El 57,7% dels espanyols considera que ha incomplert els acords i el 62,8% dels catalans, també

També mereix un comentari la seva referència a "la nostra completa competència", perquè és clar, a la pràctica, un govern que no gaudeix per si sol de majoria absoluta al Congrés dels Diputats, com és el cas, sempre quedaria excusat del compliment dels acords polítics, ja que la culpa sempre seria de l'altre. I aquesta visió és massa altruista, ja que el partit perjudicat només pot fer que aguantar-se mentre l'inquilí de la Moncloa se'n renta les mans: jo ja vaig fer el que vaig poder. En aquesta situació s'hi troben la transferència de les competències d'immigració a Catalunya (per al PSOE és culpa de Podemos), l'oficialitat del català a Europa (és culpa d'Alemanya, que a més no canviarà la seva opinió) i la plena aprovació de la llei d'amnistia (és culpa del Suprem). Tot i que en aquesta última qüestió la pilota encara roda al Tribunal Constitucional i veurem si el seu president, Cándido Conde Pumpido, acaba aixecant l'ordre de detenció de Puigdemont, com assegura José Luis Rodríguez Zapatero a Junts per Catalunya. 

Una última reflexió: com és possible que l'opinió pública sigui tan radical a l'hora d'assegurar que Pedro Sánchez no ha complert i l'opinió publicada, tant de Madrid com de Barcelona, tingui una percepció molt més turbulenta quan la seva informació és molt més completa? Deu tenir molt a veure amb aquestes anàlisis tan acrítiques, en què tan aviat es compra amb aplaudiments una pluja de milions a Catalunya, promesa per Mariano Rajoy i que mai es va produir (portades de març de 2017), com una promesa de José Luis Rodríguez Zapatero el 2009, sent president, en què assegurava que rescataria l'Estatut d'autonomia, mutilat pel Constitucional fins a fer-lo irreconeixible, amb lleis orgàniques aprovades pel seu govern. Cosa que tampoc va succeir.