“El que diu el Tribunal Suprem, amb relació a l’operació Catalunya és: el que no consta, no es coneix.” Amb aquesta frase, el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo va voler donar per tancades totes les irregularitats denunciades per les defeses de la família Pujol Ferrusola i de la desena d’empresaris, que aquesta setmana han començat a ser jutjats pels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i contra Hisenda, a l’Audiència Nacional. En la seva intervenció, dimecres, el fiscal Bermejo va verbalitzar que no volia saber res del comissari jubilat José Manuel Villarejo, un dels protagonistes de la persecució als Pujol en l’operació Catalunya. Amb tot, el representant del Ministeri Públic va admetre que la causa contra els Pujol es va iniciar amb la denúncia de Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, el 13 de desembre de 2012 a la policia, tot i que va tenir un lapsus i va dir l’any 2010, potser pensant en el dinar de Vicky i la llavors líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, a La Camarga, on li va explicar els viatges a Andorra i les bosses amb bitllets de 500 euros, que portava Pujol Júnior.
Vicky Álvarez ha estat ressuscitada per la Fiscalia Anticorrupció, malgrat que no l’ha citat com a testimoni en el judici contra els Pujol. L’Audiència Nacional ha admès el testimoni d’Álvarez, només demanada per la defensa de Mercè Gironès, l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola. En pot renunciar. Ningú la vol escoltar perquè dispara contra tothom, tal com es va veure en les comissions d’investigació del Parlament, on Álvarez va participar el 2017 i el 2019. A més, és una testimoni espúria per a les defenses.
Encimbellada pel PP
Vicky va ser encimbellada pels qui odien Catalunya per ser la denunciant dels Pujol. L'any 2022 va fer la seva darrera aparició als mitjans de comunicació, dient que estava “arruïnada” i que ningú la volia contractar a Catalunya. Això no obstant, Álvarez va cobrar dels fons reservats de l’Estat, amb el govern espanyol del PP i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que ha quedat com un barceloní rancorós amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit dissolt el juliol de 2016, esquitxat per la condemna pel cas Palau de la Música i el cas 3%, pendent de jutjar-se.
Álvarez ha estat espremuda per la maquinària del PP. Sánchez-Camacho va dinar amb ella el 2010. El 2012 va anar a la policia a denunciar els viatges de Pujol Júnior a l’estranger, i tot i la denúncia genèrica, va engegar la maquinària judicial i del Servei Executiu de la Comisió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC), segons va reconèixer el fiscal Bermejo, que va assegurar que “la notitia criminis era versemblant”.
El fiscal Anticorrupció va afegir-hi que Álvarez “no va ser obligada a anar a declarar”. Bé, va ser convidada a fer-ho per la policia patriòtica, com ella li explica al jutge instructor de l'Audiència Nacional. Va anar a una comissaria de Madrid del bracet de Rafael Redondo, advocat i soci del comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, el desembre del 2012.
Un mes abans, el 20 de novembre de 2012, Álvarez rebia un missatge SMS del llavors director del Gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, que la convidava a denunciar els Pujol arreu. "Si donessis una entrevista i ho expliquessis tot salvaries a Espanya i jo et faria un monument", li va dir Moragas a Álvarez, segons es va descobrir el setembre de 2014.
Aquell any, el 2014, és quan donen fruits totes les accions de les clavegueres de l’Estat, dirigides pel Partit Popular. L’advocat Jaime Campaner, defensor de Josep Pujol Ferrusola, ho va exposar en el judici: amb la denúncia genèrica d’Álvarez no n’hi havia prou, la investigació a l’Audiència Nacional estava en "estat catatònic” fins a la publicació de la captura de pantalla dels comptes dels Pujol a Andorra pel diari El Mundo el 7 de juliol de 2014. Fet, que obliga el president Pujol a confessar, el 25 de juliol de 2014, que la família tenia un llegat sense declarar a Andorra. A més, el 2015, Andorra confirma dades bancàries dels Pujol, amb la “reserva”, segons la jutge andorrana, que no es poden usar si és per una causa de delicte fiscal o blanqueig, en no ser delicte al Principat llavors. Tot va ser usat, segons les defenses.
Villarejo era Javier Hidalgo
Vicky es va fer popular el desembre de 2012, quan es va difondre la seva denúncia a la policia espanyola pels negocis de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que ella assegura que va demanar-los ser testimoni protegida. La policia patriòtica també la va vendre. L'any 2015 es va destapar el seu dinar a La Camarga, amb Sánchez-Camacho, que engega la claveguera. Era el 17 de gener de 2013, quan Álvarez va ratificar la denúncia davant el jutge Pablo Ruz, titular del jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional, fins que el 2015 és substituït pel magistrat José de la Mata, que acaba la investigació contra els Pujol. És una hora i 38 minuts d'interrogatori on no hi ha cap pista concreta.
En els àudios que enregistrava, Villarejo explica que li amagava la seva identitat a Vicky i que es feia dir Javier Hidalgo, un suposat periodista i col·laborador del CNI. És el primer que hi va contactar, i la incita a denunciar. Dels pagaments a Álvarez, en parla Villarejo amb la llavors secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, després de difondre’s el 2017 àudios enregistrats per ell mateix, datats el 2014. També al número 2 del Ministeri de l’Interior, Francisco Martínez.
Villarejo admet que es paga a Álvarez des de fa dos anys, com també a l’empresari Javier de la Rosa, que defineix com a un “mercenari” per denunciar els negocis de Pujol júnior, que va fer a la policia, però no ratificada al jutjat. L’any 2018, Álvarez va admetre al diari El Independendiente que cobrava per les despeses de la investigació. Per ara, no se sap els diners pagats per l'Estat espanyol per a tenir testimonis contraris als Pujol.
Villarejero ha confirmat aquestes irregularitats fetes pel govern del PP davant el Congrés dels Diputats i una jutge d’Andorra. Per al fiscal del cas Pujol, però, “el que no consta, no existeix”. I, dimecres, en la vista, només va excusar-se dient que la sala penal de l’Audiència Nacional “va motivar molt bé” la denegació que declari en el judici dels Pujol Villarejo i els comissaris i agents que formaven part de la política patriòtica. La defensa dels set fills del president Pujol ho va tornar a demanar al tribunal jutjador.
A més de la policia patriòtica, el llavors director d’Antifrau, el magistrat Daniel de Alfonso, va demanar a Vicky Álvarez informació i col·laboració. Els àudios van revelar, anys després, que De Alfonso, treballava per al ministre popular Jorge Fernández Díaz, no per a Catalunya.
La declaració de Vicky al jutjat
Si finalment la defensa de Gironès renuncia a la declaració de Vicky Álvarez en el judici, el seu testimoniatge constarà en forma documental.
La defensa d’Oriol Pujol Ferrusola ha demanat que hi consti la declaració de Vicky va fer a l'Audiència Nacional el 17 de gener de 2013. En l’interrogatori -davant el jutge Pablo Ruz, la fiscal Belen Suárez i Xavier Melero, llavors advocat de Jordi Pujol Ferrusola- , Álvarez detalla que al novembre van trucar-li un suposat periodista (Villarejo) que va dir-li que“tenien fotos d’ella i Jordi" fent suposades accions il·legals. Dies després, uns agents de la policia espanyola van instar-la a denunciar els negocis de Pujol a la comissaria, i com ella no volia anar a la Prefectura de Via Laietana, van portar-la a Madrid, el desembre de 2012. La va acompanyar Rafael Redondo, després identificat com a soci de Villarejo, i també advocat de De la Rosa.
En la declaració, Vicky hi explica que va tenir una relació amb Pujol Júnior del 2006 al 2008, i després el va deixar. Va assegurar que va pujar amb ell diverses vegades a Andorra, i va veure que duia bosses de diners amb bitllets de 500 i 200 euros, “uns 400.000 euros, vaig sentir que van cobrar dels interessos”.
La fiscal evidencia la genèrica declaració en reclamar-li si pot concretar més dels viatges a Andorra, Mèxic i Argentina, i Álvarez no ho pot fer i explica que la mare, Marta Ferrusola, morta el 2024, està al cas dels interessos que cobren sense declarar a Hisenda. També aclareix que no coneix a Javier de la Rosa, que també va denunciar els Pujol a canvi de diners.
A l'interrogatori, Melero reclama a Álvarez que expliqui com podia tenir tant temor a Jordi Pujol si el 2010 li va enviar un correu electrònic amenaçant-lo perquè se l'havia saltat en una negociació. I també que identifiqui els veïns que assegura que han vist els suposats maltractaments que li ha infligit Jordi, com ha denunciat. Álvarez acaba la declaració plorant.
Paral·lelament a la seva declaració, la defensa d'Oriol Pujol també demana que s’incorpori a la causa la denúncia d’Álvarez, presentada el 13 de febrer de 2013, sobre que li “havien manipulat i interceptat les seves comunicacions, tant telefòniques com telemàtiques”.
A banda de Vicky, el tribunal també va admetre que en el judici declari com a testimoni Esteban Urreiztieta Núñez, subdirector de El Mundo, per publicar els comptes dels Pujol, acció que l’advocat de l’Estat va qualificar de no-delictiva. I descartat l’interrogatori dels agents de la policia patriòtica, les defenses hauran d’interrogar els agents de la UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal) i de l’Agència Tributària per aclarir la seva investigació i informes.