Quan arriba el bon temps, el que certament ve de gust és anar a la platja a passar el dia i, ja que hi som i per acabar d'arrodonir-ho, gaudir d’un bon arròs —sigui sec, melós o caldós— a la vora del mar. Ves per on, avui, encara que fa un dia lletjot, enfilo la carretera cap a Castelldefels per visitar el restaurant CheChe, un restaurant especialitzat en arrossos que em va recomanar un amic d’aquells que són de fiar, tot i que ja veig que el banyet l'haurem de deixar per a un altre dia, perquè s’ha posat a ploure a bots i barrals abans d’arribar-hi. Així doncs, després d’aparcar el cotxe al passeig marítim de Castelldefels, sota l’atenta mirada del vigilant del parquímetre, obro el paraigua familiar que porto sempre al cotxe per a aquestes ocasions d’alerta màxima —ara mateix cauen quatre gotes— i m’acosto xino-xano al restaurant CheChe, que regenten els germans Pere i Maria Moya.
Ells són la tercera generació al capdavant del negoci, després dels pares i els avis, que en van ser els fundadors amb el restaurant Olave —situat just al davant del CheChe— i que enguany coincideix que en celebren els cinquanta anys de l’obertura. Cal explicar, també, que la família regenta altres restaurants del poble, com ara els restaurants Molla o l’Olave Plaza, aquest últim ubicat a la plaça de l’Ajuntament. Lluny queden aquells anys en què veïns i banyistes omplien el primer restaurant, quan era més una taverna, i s’afartaven de tallarines. Fins i tot l’anomenaven el rei de les tallarines.
El restaurant és ple a besar. Instal·lat còmodament davant dels finestrals, que ocupen tota la paret, amb vistes al mar —avui, com dic, no és dia per seure a la terrassa—, estudio detingudament la carta, mentre em ventilo un parell de cerveses ben fresques abans no arriba el dinar.
Comencem amb una moixama madurada amb una mica d’oli i sal i un carpaccio de tonyina Balfegó en escabetx, envinagrats i pinyons, que reguem amb Albariño Terras Gauda, abans no arriben els bolets.
La Maria m’explica que, si la temporada de bolets és bona, desfilen per la cuina els moixernons, les carreroles, els ceps o els camagrocs. Avui, per exemple, ens han preparat un saltat de moixernons amb ou a baixa temperatura i cansalada, però demà ja en parlarem. Els agrada treballar el producte de temporada en la seva màxima expressió, però —per ser honestos— no a qualsevol preu, i sempre que es pugui pagar. Fugen, em diu, dels productes a preus desorbitats, per molta temporada que sigui, i em sembla raonable.
El rap a la brasa amb un pil-pil molt suau que realça el sabor del peix, amb all confitat i verdures escalivades, és una de les seves especialitats, igual que el lluç de palangre a la brasa o el bacallà confitat.
La cosa surt de mare amb l’arròs melós de gambes, presa Joselito i espàrrecs. Anem a pams: l’arròs està al punt perfecte, ni cru ni massa fet, amb una textura cremosa i untuosa, és a dir, a mig camí entre un arròs sec i un de caldós. El sabor, per la seva banda, és intents, profund i equilibrat, en què el gust de la gamba és el principal. Què més es pot demanar?
Al CheChe no només cuinen arrossos: serveixen cinquanta anys d’història familiar davant del mar de Castelldefels, amb producte de temporada i una cuina marinera que convida a tornar-hi
És molt bona notícia que tinguin formatges —molts dels quals són del país— com ara el Carrat Bauma, fet amb llet de cabra a Borredà; el Claustre, de llet d’ovella, de la coneguda formatgeria del Miracle, al Solsonès, o el Cantell, de la formatgeria Can Pujol, a Vilassar de Mar; però també en tenen del País Basc, França i la Gran Bretanya. Em sap greu, però avui em salto els formatges i trio la pinya brasejada i el financer per tancar un àpat per emmarcar. No m’estranya que alguns futbolistes del Barça s'hi trobin com a casa i fitxin moltes setmanes.