Hola hola gourmeters! Hi ha restaurants que es fan estimar des del primer glop. En una Barcelona on les novetats gastronòmiques apareixen i desapareixen amb la mateixa velocitat que els stories d’Instagram, costa trobar un lloc que et sorprengui de debò, que et faci sentir que estàs descobrint alguna cosa. Al Tortuga, a la Gran Via 710, això passa. Sense artificis ni pretensions excessives, aquest local ofereix cuina creativa, juganera i honesta, que combina tècnica i intuïció. I sí: és d’aquells llocs on surts amb la sensació d’haver menjat molt bé... i sense que t'hagin escurat la butxaca.
El projecte porta la firma del xef Pedro González, un cuiner format entre Barcelona i São Paulo, on també dirigeix un restaurant germà amb el mateix nom. La seva proposta és global, de mirada ampla i sense fronteres: plats amb accent asiàtic, llatí i mediterrani conviuen amb naturalitat en una carta que sembla dissenyada per compartir, brindar i gaudir sense pressa. I abans de començar a menjar, un avís: aquí els còctels tenen protagonisme propi.
Un brindis abans del festí. Obrim amb un espresso martini que arriba fred i sedós, amb la dosi justa de cafè i dolçor, i un amaretto sour espectacular: equilibrat, amb aquell punt d’acidesa de la llima i la textura amable que dona l’aquafaba.
El viatge arrenca amb unes boles de tapioca amb formatge de Maó i salsa de guindilla. La tapioca —obtinguda de la yuca o mandioca, molt comuna al Brasil i al sud-est asiàtic— es converteix en un mos cruixent i lleuger, que fon el cor elàstic del formatge i desperta el paladar amb el punt picant de la guindilla. És un snack d’aquells que podrien crear addicció: divertit, calent, saborós i equilibrat.
Una cansalada que et farà somiar
Després arriba una panceta de porc d’aquelles que fan tancar els ulls. És tendríssima, melosa, amb una capa externa lleugerament cruixent. El plat juga amb contrastos: el pa bao fregit —sorprenentment cruixent per fora i esponjós per dins—, una base de puré de poma que aporta dolçor i frescor, i un chili vermell al damunt que, malgrat la seva aparença, no pica. És un plat generós, d’aquells que demanen pa (encara que sigui metafòric), i que resumeix molt bé la filosofia del restaurant: sabor potent i plaer immediat.
La següent parada és el pollastre fregit estil japonès o coreà. A l’Àsia, el pollastre fregit és gairebé una religió, i aquí s’entén per què: carn tendríssima, arrebossat fi i cruixent, i un kimchi blanc que li dona un contrapunt de frescor. El kimchi, per cert, és una preparació coreana de col o verdures fermentades amb espècies; en la seva versió “blanca”, sense picant, el resultat és més suau però manté el toc àcid. Tot el conjunt és equilibrat i deliciós.
Les vieires amb vinagre i salsa de bolets són un exercici de subtilesa. Aquí no hi ha focs artificials, sinó respecte pel producte i una cocció precisa que manté la dolçor natural del marisc. El vinagre aporta un toc de tensió, i la salsa de bolets, profunda i terrosa, arrodoneix el conjunt. És un plat per menjar lentament, per apreciar com cada ingredient troba el seu lloc.
Una pasta, que ja voldrien fer molts italians
I arriba la joia de la corona: una pasta amb peix que, si la comparteixes, probablement et penediràs d’haver-ho fet. La salsa —fet amb mantega i soja— és pur umami. Damunt, ous de salmó i de peix volador, que exploten a la boca i converteixen cada mossegada en una petita festa sensorial. Els més petits es barregen amb la pasta i li donen una textura cruixent, mentre que els grans esclaten amb sabor salí. És un plat que, a més de molt bo, és molt divertit.
Finalment, arriben les postres: Dolços somnis, una creació del xef. Es presenta com una composició gairebé escultòrica: esponja d’ametlla, mousse de xocolata, caramel de miso, gelat de festuc i una tuile de mel que brilla com una peça de vidre. Dolç, salat, untuós i cruixent, és un final perfecte per a un menú que no ha tingut ni un sol pas en fals. D’aquelles postres que es recorden, perquè tanquen amb elegància i et deixen amb ganes de tornar.
El Tortuga és, en definitiva, un restaurant que aconsegueix allò que molts busquen i pocs troben: sorprendre sense complicar, oferir cuina d’autor sense perdre naturalitat i, sobretot, fer-te sentir que cada euro ha valgut la pena. I no ho oblideu, la relació qualitat-preu és excepcional. Fins aviat gourmeters!