Quan pensem en Sigmund Freud solem imaginar divans, teoria de l'inconscient i tractats sobre els somnis, però poques vegades reparem en els seus hàbits quotidians, inclosa la seva relació amb el menjar. Tanmateix, diversos testimonis i biografies recullen detalls curiosos sobre la seva alimentació, que reflecteixen tant la seva personalitat meticulosa com el context cultural de la Viena de finals del segle XIX i principis del XX. Lluny de ser un sibarita, Freud mantenia rutines bastant austeres, preferències molt marcades i una dieta més aviat senzilla, d'acord amb el seu caràcter disciplinat.
La dieta de Sigmund Freud
Entre els aspectes més cridaners hi ha la seva inclinació per la carn bullida, una preparació típica de la cuina centreeuropea de l'època. A Viena era habitual consumir carns cuites lentament en brou, com el conegut Tafelspitz, un plat tradicional que formava part del receptari local. Freud preferia aquest tipus d'elaboracions simples, sense massa espècies ni salses complexes, cosa que encaixa amb una alimentació sòbria, poc donada a extravagàncies i centrada en plats tradicionals. Aquesta elecció també podia estar relacionada amb qüestions digestives, ja que la carn bullida resulta més fàcil d'assimilar que altres preparacions més grasses.
Un altre tret curiós és la seva coneguda animadversió cap a certs aliments, entre ells el pollastre i la coliflor. Tot i que no existeixen tractats extensos dedicats als seus gustos culinaris, cartes i records de persones properes assenyalen que evitava aquests productes. Aquest rebuig podria explicar-se per preferències personals o per experiències concretes, però el cert és que formava part de una llista de manies alimentàries que revelen un caràcter exigent i selectiu fins i tot en la quotidianitat.
No hi ha tractats extensos dedicats als seus gustos culinaris
Més enllà d'aquests detalls, la dieta de Freud no era especialment variada ni sofisticada. Com molts intel·lectuals del seu temps, solia fer àpats estructurats, amb horaris força regulars, i no mostrava un interès especial per innovacions gastronòmiques. El seu estil de vida estava més marcat pel treball intens i el consum elevat de cafè i cigars que pel gaudi culinari. De fet, la seva afició al tabac és un dels aspectes més documentats de la seva biografia, influenciant fins i tot en la seva salut en etapes posteriors.
L'alimentació a la Viena imperial combinava influències austrohongareses amb tradicions centreeuropees, cosa que donava lloc a plats contundents i rics en carns, sopes i rebosteria. Freud es movia dins d'aquest marc cultural, però sense destacar per un gust refinat. La seva relació amb el menjar semblava respondre més a la necessitat que al plaer, reflectint una personalitat concentrada en la reflexió intel·lectual, l'anàlisi clínica i la disciplina diària.
Tot i que el seu llegat es vincula a la psicoanàlisi i a la comprensió profunda de la ment humana, els seus hàbits alimentaris mostren una faceta més domèstica i humana. Fins i tot en una cosa tan simple com el menjar, Freud deixava veure les seves preferències fermes, el seu caràcter estructurat i la seva manera particular d'entendre la vida quotidiana.