En el compte d'Instagram de @lauraponts tot entra pels ulls: pans cruixents, ingredients de proximitat i receptes que barregen tradició amb un punt salvatge i molt desitjable. Però el que ha fet amb aquesta torrada de carn de perol, escalivada i ceba tendra va un pas més enllà. No és només una torrada per al brunch de diumenge: és un entrepà obert, robust, saborós i 100% català, que ret homenatge a les carns del porc més humils i més saboroses com el cap, l'espinada i la papada. Un festival de sabor que es prepara de forma senzilla però de molt amor... i gana.
Recepta de torrada de carn de perol, escalivada i ceba tendra
La cosa comença ben amunt: amb una olla on bull la carn de perol durant hores, com mana la tradició. Cap, espinada i papada, tot junt, per obtenir una carn tendra, melosa i amb aquest punt gelatinós que tant ens agrada. Una vegada cuita, l'esmicola a mà, sense presses, deixant que es vegin els fils de col·lagen i sucositat. No és carn picada, és carn esgrunada. I això ho canvia tot.
Alhora que es cou la carn, prepara l'escalivada: un pebrot vermell i una albergínia que es rosteixen al forn o al foc fins que la pell es crema i la carn queda tendra. Després els pela amb mim, a mà, i els talla a tires gruixudes. Res de deixar la pell: només la polpa, ben dolça, per equilibrar la potència de la carn.
Un festival de sabor que es prepara de forma senzilla però amb molt amor
La carn esfilagarsada es cuina breument a la paella, en rodanxes gruixudes, fins que es daura i es caramel·litza lleugerament, quedant amb un aspecte absolutament irresistible. Mentrestant, es torra un bon pa de pagès: gruix, d'escorça dura i molla consistent, capaç d'aguantar tota aquesta intensitat sense erosionar-se.
El muntatge és pur espectacle: primer el pa, després una capa d'albergínia, una altra de pebrot, una bona quantitat de carn calenta i daurada... i com a rematada final, unes làmines fines de ceba tendra i fulles de ruca fresca, que aporten un punt cruixent i fresc, que equilibra la contundència del conjunt. Tot cau amb gràcia, sense floritures. És cuina de batalla, però amb gust. Una recepta que no pretén ser fina ni lleugera, sinó rica, poderosa i catalana fins a la medul·la.
I quan per fi li clava la dent, ho confirma amb un somriure. Perquè no hi ha res més reconfortant que una recepta de tota la vida, servida en forma de torrada i feta amb les mans. I si després de veure-la no entres directe a la cuina, és que no tens gana de veritat. Perquè aquesta torrada no és només una recepta: és una declaració d'intencions i un d'aquests plats que només poden fer-se amb amor.