La cuina tradicional catalana guarda tresors que han viatjat de generació en generació, petites joies que sobreviuen gràcies a la memòria i a les mans sàvies de les nostres àvies. En un nou vídeo del projecte Gastrosàvies, impulsat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, viatgem fins a Barbens, al cor del Pla d’Urgell, per descobrir una d’aquelles receptes centenàries que encara avui emocionen: el pollastre amb poma. L’encarregada de preparar-lo és Maria Àngels Iniesta i Canovas, una gastrosàvia que conserva aquesta elaboració heretada de la cuina clàssica catalana. Allà, entre camps de perers, presseguers, pruners i, sobretot, pomers que des de fa més de setanta anys defineixen el paisatge, explica com aquest plat barreja el dolç i el salat com a símbol de celebració, reflex d’una tradició on la fruita no només alimenta, sinó que és cultura, identitat i gastronomia.
La recepta catalana centenària que només guarden les nostres àvies
El vídeo mostra una recepta que, tot i ser senzilla, té aquest caràcter de cuina pausada que distingeix els plats amb història. La Maria Àngels comença salpebrant el pollastre i afegint-hi també una mica de llimona, un gest que, segons explica, potencia l'aroma i ajuda que la carn quedi més tendra. Després d'aquest primer pas, el pollastre reposa 12 hores a la nevera, absorbint tots els sabors.
L'endemà, es cobreix la peça amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra i es marca en una cassola amb més oli calent. A partir d'aquí, comença el ritual: s'hi afegeixen fulles de llorer, tomàquets sencers, un parell de dents d'all i diverses cebes tallades, ingredients que aniran creant un fons melós i perfumat. Tot aquest conjunt es deixa assolir durant un parell d'hores, a foc mig, cosa que permet que el pollastre es dauri lentament i que les verdures es transformin en una salsa espessa i profundament aromàtica.
Passat aquest temps, arriba un dels moments més característics d'aquesta recepta: la incorporació del vas de conyac, que s'afegeix directament a la cassola perquè s'integri durant unes altres dues hores de cocció a foc mig. Aquest licor, molt present a la cuina catalana tradicional, aporta un toc càlid i lleugerament dolç que encaixa a la perfecció amb el gust de la carn. En paral·lel, es prepara la part més distintiva del plat: la poma. La Maria Àngels retira una mica del suc del pollastre i el col·loca en una olla a part juntament amb les pomes tallades, poden ser golden, suaus i fàcils de treballar, prèviament humitejades amb unes gotes de llimona. Aquestes es couen uns 10 o 12 minuts, el temps just perquè s'estovin sense perdre la seva forma ni la seva brillantor.
Una recepta que, gràcies a projectes com Gastrosàvies, continua viva
Finalment, només queda emplatar aquesta autèntica delícia centenària: el pollastre, les seves verdures caramel·litzades i la poma tendra que actua com a contrapunt dolç. És un plat que resumeix l'essència de la cuina catalana més antiga: proximitat, senzillesa, estacionalitat i un profund respecte pel producte. Una recepta que, gràcies a projectes com Gastrosàvies, continua viva i viatja cap al futur amb el sabor intacte de sempre.