El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió davant el president, Donald Trump, en rebuig per la guerra que el seu país i Israel lliuren contra l'Iran. A través d'una carta adreçada al president, aquest dimarts, Kent afirma que no pot recolzar "en consciència" aquesta guerra i assegura que "l'Iran no representava cap amenaça imminent per a la nostra nació". Segons el responsable de Contraterrotisme, "és evident que iniciem aquesta guerra a causa de la pressió d'Israel i el seu poderós lobby nord-americà".
Aquesta dimissió suposa la primera sortida d’un alt càrrec de l’administració de Donald Trump des de l’inici del conflicte amb l’Iran, fet que accentua la rellevància política del gest de Joe Kent. El ja exdirector del Centre Nacional de Contraterrorisme depenia orgànicament de la directora d’Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, i la seva renúncia posa de manifest tensions internes dins del govern nord-americà. Kent, veterà de la guerra de l’Iraq, ha comparat els arguments utilitzats per justificar l’actual intervenció amb els que van portar a la invasió del 2003, advertint del risc de repetir errors passats basats en informació qüestionable i promeses d’una victòria ràpida.
After much reflection, I have decided to resign from my position as Director of the National Counterterrorism Center, effective today.
— Joe Kent (@joekent16jan19) March 17, 2026
I cannot in good conscience support the ongoing war in Iran. Iran posed no imminent threat to our nation, and it is clear that we started this… pic.twitter.com/prtu86DpEr
En la seva carta, Kent també apel·la directament al discurs polític que Trump havia defensat en campanyes anteriors, recordant la seva oposició a les intervencions militars a l’estranger i a les anomenades “guerres eternes” a l’Orient Mitjà. Segons l’exresponsable antiterrorista, aquesta nova ofensiva contradiu els principis de la doctrina “Amèrica Primer”, que prioritzava evitar conflictes llunyans que, segons ell, desgasten recursos i vides nord-americanes. Kent sosté que fins fa poc el mateix Trump compartia aquesta visió i entenia els riscos d’implicar-se novament en una guerra a la regió.
Un dels punts més controvertits de la seva dimissió és l’acusació d’una campanya de desinformació impulsada per alts càrrecs israelians i amplificada per sectors mediàtics influents als Estats Units. Segons Kent, aquesta “cambra d’eco” hauria contribuït a generar una percepció exagerada d’una amenaça imminent per part de l’Iran, condicionant així la presa de decisions a Washington. A més, afirma que aquesta estratègia ja s’hauria utilitzat en el passat, concretament abans de la guerra de l’Iraq, quan es va justificar la intervenció per la suposada existència d’armes de destrucció massiva.
Finalment, Kent argumenta la seva oposició també des d’una perspectiva personal i moral, com a militar amb experiència en combat. Recorda el cost humà dels conflictes armats i expressa el seu rebuig a enviar noves generacions a lluitar en una guerra que, a parer seu, no aporta beneficis clars als Estats Units ni justifica el sacrifici de vides. En el seu missatge, insta Trump a reconsiderar la situació i a prendre una decisió que eviti, segons ell, un escenari de deteriorament més alt i inestabilitat.