El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels més grans pensadors del segle XX, ha mort aquest dissabte a 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha informat la seva editorial Suhrkamp en un comunicat. Nascut a Düsseldorf el 1929, era reconegut arreu del món pels seus treballs en filosofia pràctica. Habermas era el principal referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt —la de la postguerra— i un dels exponents de la Teoria Crítica, la qual li va servir per ampliar els seus interessos intel·lectuals i endinsar-se en dos corrents de pensament que han marcat la seva obra: el marxisme i la psicoanàlisi. La seva trajectòria l’havia fet mundialment conegut, estudiat i discutit. Entre les seves aportacions destaquen els seus treballs sobre la democràcia deliberativa, que van derivar en la construcció teòrica de l'acció comunicativa.
Habermas va començar la seva carrera a la dècada de 1950 a l'Institut de Recerca Social, a Frankfurt, al costat de Theodor W. Adorno. El 1961 es va doctorar a Marburg amb l'obra La transformació estructural de l'esfera pública. Després d'uns anys a la Universitat de Heidelberg, el 1964 va assumir la càtedra de Filosofia i Sociologia de Max Horkheimer a la Universitat de Frankfurt. De la seva conferència inaugural va sorgir el 1968 el llibre Coneixement i interès. Aquell mateix any es va produir la revolta estudiantil i Habermas va ser percebut com un partidari del moviment, encara que va rebutjar la seva radicalització.
El 1971 es va traslladar a Starnberg, prop de Múnic, on va dirigir fins al 1981 l'Institut Max Planck per a la Investigació de les Condicions de Vida del Món Cientificotècnic. El seu darrer any va publicar la seva obra principal, Teoria de l'acció comunicativa. El 1983 va tornar a Frankfurt, on va tornar a ocupar una càtedra de Filosofia fins a la seva jubilació el 1994. Gran teòric de la noció de l’esfera pública, es va pronunciar sobre qüestions polítiques com la guerra de Kosovo, la investigació sobre el cervell o els conflictes religiosos. Una característica del seu discurs oral era la dificultat per parlar a causa d'una fissura palatina congènita.
Va ser doctor honoris causa per les universitats de Jerusalem, Buenos Aires, Hamburg, Northwestern University Evanston, Utrecht, Tel-Aviv, Atenes i la New School for Social Research de Nova York, entre altres. També va ser membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia.
