Les declaracions del secretari de Guerra de l'administració de Donald Trump, Pete Hegseth, afirmant aquest divendres en una roda de premsa des del Pentàgon que el nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, estaria ferit i, possiblement, desfigurat després dels atacs duts a terme per Israel i els Estats Units han afegit nous interrogants sobre quina és la situació real a l'Iran, qui controla realment el poder i si, realment, com insisteix tant el president Donald Trump, la guerra està tan guanyada pels Estats Units i al règim dels aiatol·làs només els resta una capacitat de resposta militar mínima. Fins ara, segons la cadena de televisió CNN, més de 2.000 persones, entre civils i personal militar, han mort com a resultat de la guerra a l'Iran, mentre el conflicte arriba al seu catorzè dia en la guerra que va esclatar el 28 de febrer passat.
Els rumors sobre la salut de Mojtaba Khamenei s'han vist reforçats pel fet que, des de la seva designació com a nou líder suprem, no ha aparegut en públic i l'únic que ha fet ha estat emetre un comunicat sense veu i sense vídeo, només un text, en què feia una crida a la unitat. Realment molt poc per tranquil·litzar els seus simpatitzants, que continuen esperant-ne la reaparició. Mentre els Estats Units i l'Iran juguen la seva pròpia batalla interna per imposar el seu relat a l'opinió pública, Trump ha tornat a desairar els europeus, en aquesta ocasió, acordant amb el president rus, Vladímir Putin, la venda de petroli a grans economies, com la Xina i l'Índia, dependents del cru del golf Pèrsic, que no els arriba pel tancament de l'estret d'Ormuz.
Fins ara, segons la cadena de televisió CNN, més de 2.000 persones, entre civils i personal militar, han mort com a resultat de la guerra a l'Iran
No és una notícia neutra, ja que té efectes col·laterals. En primer lloc, en autoritzar Trump la compra de petroli rus de vaixells en trànsit, se salta les sancions a Rússia, indirectament dona més recursos a Putin per mantenir la guerra a Ucraïna i deixa Zelenski com l'aneguet lleig que només fa que molestar en l'intent del president nord-americà d'anar traçant aliances amb Putin que li permetin dur a terme les seves operacions a l'Orient Mitjà, Veneçuela o ara l'Iran, mentre els russos guanyen posicions allà on tenen més interès, que és Ucraïna. És cert que els presidents de Rússia i l'Iran han mantingut dues converses telefòniques els últims dies, en un intent de Putin per aparèixer sensible amb l'Iran, que era el seu aliat. Però res de tot plegat sona creïble, per més que Moscou tingui un acord d'associació estratègica integral amb l'Iran. I això que aquesta mateixa setmana, Putin va reafirmar el suport infrangible del Kremlin a Teheran, però les declaracions i els fets es troben als antípodes.
Mentre s'esdevé tot això, continua produint-se un fort moviment de resistència civil que el règim intenta contenir amb amenaces de força letal. D'una banda, la Guàrdia Revolucionària ha advertit que qualsevol intent de protesta contra les autoritats rebrà una resposta més forta que les del passat mes de gener, quan van morir milers de persones. Als campus universitaris continuen existint focus de descontentament i els estudiants han dut a terme actes de desafiament contra la dictadura dels aiatol·làs i el nou lideratge de Mojtaba Khamenei. Finalment, forces de la policia i paramilitars del Basij mantenen patrulles constants i punts de control a les principals ciutats per evitar que el descontentament social pel col·lapse econòmic i la guerra es transformi en un aixecament massiu, cosa que, per ara, estan aconseguint. En aquesta situació, només un detonant més gran que l'actual guerra podria fer evident que la revolta popular adquirís una dimensió més gran que la que hem vist i l'aixecament es fes irreversible.