Després dels àpats de Nadal és gairebé inevitable: barres a mig acabar, fogasses començades i cistelles de pa que ningú va acabar. Passen els dies i aquell pa, que fa no res era esponjós, es torna dur, sec i aparentment inútil. Però res més lluny de la realitat. El pa dur és un dels grans tresors de la cuina d'aprofitament, un ingredient humil capaç de transformar-se en plats reconfortants, receptes tradicionals i fins i tot postres que fan olor d'infància. Tirar-lo no només és un malbaratament, sinó una oportunitat perduda
Pa dur dels àpats de Nadal: idees d'aprofitament
Durant generacions, el pa sec ha estat la base de moltes receptes nascudes precisament de la necessitat. Quan escassejaven els recursos, la imaginació feia la resta. I avui, amb la consciència cada cop més gran sobre el desaprofitament alimentari, recuperar aquestes idees té més sentit que mai. Amb una mica d'aigua, llet, brou o oli, el pa dur revifa i es converteix en una cosa completament diferent.
En el terreny salat, les possibilitats són enormes. Les engrunes són potser l'exemple més clar: pa humitejat, saltejat lentament i acompanyat d'all, embotits o fins i tot raïms. Però no són l'única opció. El pa dur també és fonamental en receptes com la sopa d'all, perfecta per als dies freds, o en amanides tradicionals on el pa absorbeix el suc del tomàquet i el condiment, com passa en la panzanella italiana o en plats similars del receptari espanyol. Fins i tot es pot utilitzar per donar cos a mandonguilles, truites improvisades o cremes fredes tan populars com el salmorejo.
Les engrunes són potser l'exemple més clar de com aprofitar el pa
Quan parlem de dolç, el pa sec brilla gairebé més. Ben remullat en llet, ous i sucre, es transforma en púding, un d'aquells postres senzills que mai fallen i que admeten mil variacions amb fruita, xocolata o espècies. També és la base de les clàssiques torrijas, que no necessiten presentació i que demostren que el pa dur, ben tractat, pot ser pur plaer. Amb una mica d'imaginació, fins i tot pot convertir-se en un budí ràpid o en un postre sense forn.
Per treure-li el màxim partit, convé tenir en compte alguns trucs. Hidratar-lo correctament és clau: ni sec ni massa xop. Si no s'ha d'utilitzar de seguida, es pot congelar en trossos, a punt per a futures receptes. Una altra opció molt pràctica és ratllar-lo i tenir sempre pa ratllat casolà a mà, ideal per a arrebossats o per donar textura a guisats i amanides.
Al final, tot es resumeix en canviar el xip. Aquell pa dur que sobra després de les festes no és un destorb, sinó un ingredient amb història, sabor i moltíssimes possibilitats. Només cal mirar-lo amb altres ulls i retornar-li el protagonisme que mereix a la cuina.