Dir que has estat en un restaurant Michelin és una carta comodí amb la qual sempre quedes bé, una carta amb la qual presumir, una experiència que sempre impacta i que dona molta conversa. Es queda de persona que controla en el tema gastronomia (i en l'econòmic també). Però és una cosa que no sempre està a l'abast. Ja sigui perquè no et pots gastar els 500 o 600 euros que costa un menú degustació en un d'aquests restaurants o perquè no en tenen cap a mà al qual anar a celebrar les ocasions especials. Perquè, així i tot, tots estiguem pendents del que diu aquesta prestigiosa guia, Michelin amplia el seu camp d'acció. Sense sortir de la gastronomia, però valorant una cosa que tots podem adquirir: una ampolla de vi
Del plat a la copa
Després d'estrelles i claus, arriben ara els raïms Michelin. I és que, la Guia Michelin ha anunciat la creació d'un nou sistema de valoració exclusiu per al món del vi, una classificació pròpia que posa el focus directament en les vinyes i en el treball que hi ha darrere de cada ampolla. La notícia es va donar a conèixer en una compareixença davant la premsa en què Gwendal Poullennec, director de la Guia Michelin, va explicar l'objectiu d'aquesta nova distinció. La idea és clara: oferir als aficionats al vi i a la gastronomia un nou referent que permeti reconèixer, amb un llenguatge comprensible i jerarquitzat, el treball dels productors vitícoles. Perquè si el consumidor ja entén el que significa una estrella Michelin en un restaurant, per què no traslladar aquest mateix sistema de lectura al vi?
Com funcionen els raïms Michelin
El nou sistema s'articula en quatre nivells, pensats per ser clars i fàcilment reconeixibles:
- Un raïm: vinyes de gran qualitat.
- Dos raïms: vinyes considerades d'excel·lència.
- Tres raïms: cases que assoleixen la categoria d'excepció.
- Menció "recomanat": per a aquelles vinyes que no arriben al primer nivell, però mereixen ser destacades.
No és una puntuació numèrica ni una nota tècnica d'ús habitual. És una classificació qualitativa, pensada per orientar tant l'aficionat curiós com l'enoturista que busca experiències concretes. Un dels punts clau d'aquest nou sistema és com s'avalua. Michelin no tastarà una ampolla aïllada ni premiarà una anyada concreta. El focus està en el conjunt i en la coherència del projecte. És a dir, aquí compta tot el procés, del raïm a l'ampolla, donant així protagonisme a tots els qui treballen en un celler.
Així, paraules com terroir o els diferents tipus de raïm o, fins i tot, els sistemes de producció entren en l'equació a l'hora de valorar un glop d'aquests preuats brous. Per atorgar els raïms, la guia tindrà en compte cinc criteris fonamentals:
- La qualitat agronòmica, és a dir, el treball a la vinya.
- El domini tècnic al celler, com s'elaboren els vins.
- La identitat del vi, allò que el fa reconeixible i únic.
- L'equilibri, tant en estil com en resultat final.
- La constància al llarg de diverses anyades, un punt clau per evitar modes passatgeres.
Un equip d'experts de la Guia Michelin serà l'encarregat de visitar les vinyes i avaluar-les. Segons va explicar Poullennec, el procés busca garantir independència i rigor, dues paraules que Michelin cuida especialment perquè formen part del seu prestigi. Les primeres avaluacions no seran globals. Michelin començarà per dues regions històriques del vi francès (juga a casa): Bordeus i Borgonya. Els resultats es donaran a conèixer el 2026, durant dos esdeveniments diferents les dates dels quals encara no han estat anunciades, però que ja han aixecat una expectació màxima.
La intenció, això sí, és clara: ampliar el sistema a altres regions vinícoles, primer dins de França i després en altres països. Segur que els d'Espanya ja són al seu radar i és que el nivell és altíssim. Només cal visitar alguns dels seus cellers per saber que els crítics de Michelin ja estan desitjant travessar la frontera.