Obrir la nevera i trobar-se amb aliments oblidats, envasos a mig fer i productes que ja no recordem quan vam comprar és una escena massa habitual en moltes llars. Aquest petit caos quotidià és una de les principals causes del malbaratament alimentari domèstic, un problema que en països desenvolupats arriba a xifres alarmants. Al Japó, on una gran part dels aliments són importats, llençar menjar no només suposa una pèrdua econòmica, sinó també un impacte ambiental enorme. Precisament allà ha sorgit un mètode senzill, visual i molt conscient per organitzar la nevera, que no busca la perfecció estètica, sinó una cosa molt més important: evitar que el menjar acabi a les escombraries sense haver estat utilitzat.
El mètode japonès per organitzar la nevera
L'enfocament japonès parteix d'una idea tan simple com potent: fer visible allò que està a punt d'espatllar-se. En lloc d'amagar els productes més delicats al fons del frigorífic, es proposa reservar un espai clarament identificat per als aliments amb data de caducitat propera. Per a això s'utilitzen cintes vistoses, de colors vius, que delimiten una zona específica o es col·loquen directament sobre els envasos. L'objectiu no és ordenar per categories, sinó cridar l'atenció de l'ull cada vegada que s'obre la porta de la nevera, obligant-nos gairebé sense adonar-nos a prendre decisions més responsables.
Un altre element clau d'aquest sistema són les safates transparents sense tapa, col·locades en zones visibles. En elles s'hi agrupen els aliments que s'han de consumir aviat, evitant que quedin ocults darrere d'altres productes. Aquesta simple acció redueix el clàssic "m'he oblidat que era allà" i converteix la nevera en un espai molt més intuïtiu i funcional. No es tracta de comprar més menjar, sinó d'aprofitar millor el que ja tenim.
Es proposa reservar un espai clarament identificat per als aliments amb data de caducitat propera
Però el mètode japonès va un pas més enllà i introdueix un component emocional molt interessant. Quan un aliment acaba a les escombraries, es proposa col·locar-li una etiqueta simbòlica amb un missatge de disculpa. Aquest gest, aparentment anecdòtic, busca generar consciència i reflexió. Aturar-se uns segons abans de llençar menjar ajuda a interioritzar el problema i a relacionar-lo amb qüestions més àmplies com el canvi climàtic, l'ús de recursos i els diners malgastats.
Els resultats d'aplicar aquestes petites accions han estat molt reveladors. En comunitats on es van posar en pràctica, el malbaratament d'aliments es va reduir de forma notable, mentre que en zones sense intervenció va seguir augmentant. Curiosament, no tots van fer servir totes les eines, però el simple fet de parlar del problema i tenir-lo present ja va generar canvis reals en els hàbits diaris.
Aquest enfocament connecta directament amb el concepte japonès de mottainai, una paraula que expressa el pesar per malgastar alguna cosa valuosa. Aplicat a la cuina, significa respectar els aliments, entendre el seu valor i consumir-los amb més atenció. I el millor és que no cal viure al Japó ni esperar campanyes oficials: qualsevol pot començar avui mateix, amb una safata, una mica de cinta i una mirada més conscient cap a la seva pròpia nevera.