En cada Nadal, quan els dolços comencen a ocupar el centre de la taula i les sobretaules s'allarguen, hi ha dos noms italians que sempre generen debat: panettone i pandoro. A simple vista poden semblar molt similars, ambdós alts, esponjosos i associats a les festes, però la realitat és que les seves diferències van molt més enllà de la forma. Són dues maneres diferents d'entendre la rebosteria nadalenca, dues tradicions amb personalitat pròpia i dues experiències de sabor completament diferents, encara que comparteixin ingredients bàsics i una aura festiva que els ha convertit en imprescindibles a mig món.
En què es diferencien el panettone i el pandoro
El panettone té una història més antiga i una identitat marcada pel pas del temps. Va néixer com un pa dolç enriquit, lligat a celebracions especials, i amb els segles es va consolidar com un símbol nadalenc. La seva massa recorda un brioix molt treballat, resultat de llargues fermentacions que requereixen paciència i tècnica, cosa que dona com a resultat una molla lleugera, plena d'alvèols i amb una estructura molt airejada. A això s'hi suma el seu tret més reconeixible: la presència de fruites confitades i panses, que aporten notes cítriques, dolces i lleugerament àcides, a més d'un aroma intens que el fa inconfusible fins i tot abans de tallar-lo.
El pandoro, en canvi, representa una visió més sòbria i elegant del dolç nadalenc. Sorgit més tard, el seu nom ja anticipa part de la seva essència: un pa daurat, suau i delicat, on el protagonisme no està en els afegits, sinó en la mateixa massa. Aquí no hi ha fruites ni inclusions, cosa que dóna lloc a un sabor més net, clarament mantecós i amb una dolçor uniforme que resulta molt agradable per a qui prefereix sabors menys complexos. La vainilla sol ser la nota aromàtica dominant, aportant una sensació càlida i reconfortant.
El pandoro representa una visió més sòbria i elegant del dolç nadalenc
Visualment també es distingeixen amb facilitat. El panettone adopta una forma bombada i vertical, gairebé escultòrica, que creix gràcies a motlles específics i a una fermentació molt controlada. El pandoro, per la seva banda, es reconeix per la seva característica estrella de vuit puntes, que en tallar-se crea capes daurades i simètriques. Abans de servir-lo, és habitual cobrir-lo amb abundant sucre glas, creant un efecte de neu nadalenca que reforça la seva imatge festiva.
Pel que fa a la textura, el contrast és clar. El panettone és lleuger, elàstic i molt alveolat, mentre que el pandoro resulta més compacte, cremós i uniforme. Tots dos comparteixen processos llargs i exigents, però el resultat final respon a filosofies diferents. Triar entre un o altre no és qüestió de qualitat, sinó de gustos: tradició i complexitat enfront de senzillesa i suavitat, dos camins diferents que, cada Nadal, tornen a trobar-se a la mateixa taula.