En el món del culturisme professional, l'alimentació no és només important, ho és absolutament tot. I quan Joan Pradells s'asseu a parlar de la seva rutina diària en una entrevista amb Jordi Wild, queda clar que la seva dieta està a un altre nivell. No es tracta de menjar “molt”, sinó de seguir una estratègia perfectament mesurada on cada aliment compleix una funció concreta. El que més sorprèn, sens dubte, és com comença el dia. Mentre la majoria opta per torrades o alguna cosa lleugera, Pradells arrenca amb un esmorzar que ja sembla un àpat complet. En la seva primera ingesta del dia inclou vedella, arròs, uns quatre ous, pa i fruits vermells, una combinació que trenca totalment amb l'habitual.
Joan Pradells, culturista, revela el menú d'un sol dia
Lluny de ser un caprici, aquest tipus d'esmorzar respon a la necessitat d'aportar proteïnes d'alta qualitat, hidrats de carboni complexos i energia suficient des de primera hora. En el seu cas, l'objectiu és clar: mantenir un superàvit calòric constant per afavorir el creixement muscular.
Però l'esmorzar és només el principi. Al llarg del dia, la seva alimentació segueix una estructura molt definida, amb diversos àpats que mantenen aquest equilibri entre proteïnes i carbohidrats. Al migdia, per exemple, consumeix al voltant de 150 grams de pasta acompanyada de carn vermella, una combinació pensada per continuar aportant energia i facilitar la recuperació muscular. Aquí no hi ha espai per a la improvisació: cada gram compta.
Al llarg del dia, la seva alimentació segueix una estructura molt definida
La rutina continua a la tarda, on torna a repetir un esquema similar. En aquest cas, opta per una altra ració de pasta, però acompanyada de pollastre, una proteïna més magra. Aquesta repetició no és casual, ja que busca mantenir un flux constant de nutrients en l'organisme. En aquest tipus de dietes, la clau no és només en què es menja, sinó en quan i com es distribueixen els aliments al llarg del dia.
El sopar tampoc es queda curt. Lluny de ser un àpat lleuger, Pradells tanca la jornada amb una combinació potent: al voltant de 600 grams de moniato i uns 300 grams de salmó. Aquí entren en joc greixos saludables, carbohidrats d'absorció més lenta i proteïnes de qualitat, ideals per afavorir la recuperació durant la nit. És una manera d'assegurar que el cos continua rebent nutrients fins i tot en repòs.
Aquest tipus de dieta pot semblar excessiva per a la majoria de persones, i ho és. Està dissenyada per a un context molt concret, on l'entrenament és intens, constant i orientat a la competició. No és un model replicable per al públic general, però sí que serveix per entendre fins a quin punt la nutrició pot adaptar-se a objectius molt específics.
Al final, el que revela Pradells no és només una llista de menjars, sinó una mentalitat. En el seu cas, menjar deixa de ser un acte quotidià per convertir-se en una eina de treball. I veient el nivell de detall i disciplina que aplica, queda clar que en el culturisme, el veritable esforç comença molt abans d'entrar al gimnàs.