El districte de Ciutat Vella de Barcelona forma el centre de la ciutat i, per això mateix, té unes peculiaritats singulars, com un parc d’edificis envellit, però amb una gran concentració de patrimoni històric, així com una població estrangera que en les últimes dècades ha passat del 18 al 54% i una pressió turística que suposa 2,5 milions de pernoctacions anuals. Aquests són alguns dels elements que fan necessària una mirada llarga que permeti revitalitzar aquest districte. Per això, en la mateixa setmana que s’han presentat els eixos de la Rambla del futur o els galeristes del Gòtic sud s’han articulat en l’Associació Barcino Art, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dissabte l’Estratègia Urbana. Dit d’una altra manera, Ciutat Vella té un pla, amb l’horitzó de l’any 2035.
Aquesta estratègia parteix d’una diagnosi de la situació actual, per plantejar, amb ambició, com serà la Ciutat Vella a mitjan dècada vinent. El punt principal d’aquest full de ruta és el d’identificar els principals recorreguts de vianants a Ciutat Vella, de manera que s’han reconegut set eixos verticals, que connecten mar i muntanya i Ciutat Vella amb l’Eixample, i quinze eixos horitzontals, que connecten els barris del districte, a més de trenta àmbits principals. A partir d’aquí es podran articular palanques urbanístiques que permetin activar nous projectes, un dels quals, a tall d’exemple, és l’eix plaça Universitat, carrer Joaquín Costa, Rambla Raval i avinguda Drassanes on, segons Ivan Pera, comissionat pel Pacte de Ciutat Vella, es treballa en “portar el Raval fins al mar”, amb una reurbanització futura de l’avinguda Drassanes, que esdevindrà una rambla que connecti amb la del Raval.
El de l’avinguda Drassanes és només un exemple futur que se suma a intervencions ja en marxa o previstes com la reforma del carrer Pepe Rubianes, la reforma de l’antic Hospital de la Santa Creu, la remodelació de la plaça dels Àngels, el projecte de Can 60 o altres actuacions en llocs com la plaça dels Fotògrafs Català, el carrer Ortigosa i la plaça del Poeta Boscà, així com l’imminent inici de la connexió del carrer Wellington amb el parc de la Ciutadella travessant el parc zoològic.
Revisió del planejament
En tot cas, el propòsit últim d’aquesta Estratègia Urbana és el de definir el canvi del planejament actual, que des de l’Ajuntament pràcticament es dona com a esgotat, sempre des de la perspectiva que sense una modificació del planejament vigent no es podran assolir els reptes del futur. Això sí, l’Estratègia, de moment, no entra a proposar modificacions del Pla General Metropolità, ja que segons l’estat dels treballs actuals no es plantegen cap de les operacions tradicionalment lligades a aquestes estratègies, com ara enderrocar edificis o obrir nous carrers, com es va fer a principis d’aquest segle amb la Rambla del Raval.