Les eleccions municipals i autonòmiques del Regne Unit, de les quals encara no es coneix el resultat definitiu, malgrat haver-se celebrat dijous, però que ja està molt avançat, ofereixen diversos titulars, i tots criden enormement l'atenció. En primer lloc, la desfeta, tant a la Gran Bretanya com a Escòcia i Gal·les, dels laboristes, el partit del primer ministre Keir Starmer, que ha vist com el populista Nigel Farage, al capdavant del seu Reform UK, l'avançava com un coet. La Gran Bretanya segueix la tendència dels seus veïns europeus i la dreta populista, també anomenada ultradreta, esdevé la primera força en regidors i, dels quatre que tenien, pugen a 683, quan s'han escrutat la meitat dels ajuntaments.

La segona notícia que afecta els resultats de la Gran Bretanya és com ha saltat pels aires el bipartidisme que n'ha caracteritzat la política. L'eclosió de Reform UK ho canvia tot i passa la mà per la cara als laboristes i també als conservadors. Només resisteixen els liberals. El Regne Unit s'encamina, doncs, cap a un sistema de multipartits, i els vots es divideixen entre cinc o sis formacions, segons els llocs. Un escenari absolutament nou en la política britànica dels últims cent anys. Starmer, que se les prometia molt felices al 10 de Downing Street després de les últimes eleccions generals, en què va aconseguir la majoria absoluta al parlament de Westminster, fa tan sols dos anys, ara es troba directament qüestionat pels resultats.

Els fluixos resultats dels laboristes responen a una suma de coses, però que es podrien resumir en una absència de relat i un col·lapse en la gestió. Al govern tecnocràtic de Starmer li falta ànima —res a veure amb els temps de Tony Blair—, però també resultats en les polítiques concretes. Tot sembla massa buit i els problemes en les polítiques públiques s'incrementen. A més, la seva base electoral, que ha anat canviant durant les últimes dècades i a la qual s'han incorporat sectors universitaris i més cosmopolites, se sent incòmoda amb la política de més antiimmigració que ningú. En aquest context, Farage, que no només proposa un enduriment en les polítiques contra la immigració, sinó la deportació dels immigrants il·legals, ha sortit clarament guanyador.

Plaid Cymru, el Partit de Gal·les, de tall independentista i defensor de l'idioma gal·lès, ha aconseguit un fet històric en desbancar els laboristes

A Escòcia i Gal·les, les formacions independentistes han sortit guanyadores. L'SNP tindrà una victòria molt clara, tot i que per si sol quedarà lluny de la majoria absoluta. Jugarà a favor seu que a la resta de formacions, començant pels laboristes, els ha anat molt malament, i que als Verds, que són explícitament independentistes, també els ha anat bé. En qualsevol cas, la proposta d'un nou referèndum difícilment estarà a l'agenda dels pròxims cinc anys, ja que cap govern de Londres voldrà repetir l'experiència de David Cameron el 2014. Veurem, a partir d'ara, com l'SNP, que ha hagut de superar escàndols importants els últims temps, reconfigura el seu full de ruta i com és capaç de millorar els seus resultats.

A Gal·les, Plaid Cymru, el Partit de Gal·les, de tall independentista i defensor de l'idioma gal·lès, ha aconseguit un fet històric en desbancar els laboristes, que havien estat al poder tota la vida i que ara han caigut fins al tercer lloc, per darrere de Reform. Un autèntic terratrèmol després d'un segle amb els laboristes al capdavant del timó a Gal·les. En resum, canvis històrics al Regne Unit amb contrapesos independentistes a Escòcia i Gal·les.