A Espanya, l’esmorzar acostuma a associar-se amb cafè, pa amb tomàquet, torrades, cereals, fruita o alguna peça de brioixeria. Per això sorprèn tant veure què mengen al matí en altres països, on és completament normal començar el dia amb ous, mongetes, salsitxes, bolets, tomàquet cuinat o fins i tot peix. El cas més conegut és probablement el full English breakfast, l’esmorzar anglès complet, una combinació tan contundent que aquí molta gent la identificaria més aviat amb un dinar o un sopar. Però al Regne Unit forma part de la tradició i continua apareixent en hotels, cafeteries i caps de setmana familiars.
Un esmorzar que va més enllà de la forquilla
Ous, salsitxes, mongetes i tomàquet abans de començar el dia
Un esmorzar anglès tradicional pot incloure ous fregits o remenats, bacon, salsitxes, mongetes amb salsa de tomàquet, bolets saltats, tomàquet a la planxa i pa torrat. En algunes zones també s’hi afegeix black pudding, un embotit elaborat amb sang, cereals i espècies. Tot plegat se sol acompanyar de te o cafè i crea un plat molt més complet del que aquí entendríem habitualment per esmorzar.
La diferència és sobretot cultural. A la cuina mediterrània, el primer àpat del dia acostuma a ser més lleuger, mentre que en diversos països del nord d’Europa s’ha mantingut una tradició d’esmorzars salats i calents. Històricament, aquests plats aportaven energia abans de jornades de treball llargues i exigents, especialment en contextos rurals o industrials.
Avui dia no tothom al Regne Unit menja així cada matí. El full English acostuma a reservar-se més per al cap de setmana, les vacances o esmorzars fora de casa. Tot i això, continua sent una opció completament reconeixible i normal dins de la seva cultura gastronòmica.
Al món, esmorzar amb menjar salat és molt més habitual del que sembla
El cas anglès no és una excepció. Al Japó, un esmorzar tradicional pot incloure arròs, sopa de miso, peix a la graella i verdures adobades. A Corea també és habitual trobar arròs, sopa i petits plats salats des de primera hora, mentre que en diversos països d’Àsia el concepte d’esmorzar dolç té molt menys pes que a Europa.
A Turquia, la primera menjada del dia pot convertir-se en una taula plena de formatges, olives, tomàquet, cogombre, ous, pa, mel i altres acompanyaments. A Mèxic, plats com els huevos rancheros o els chilaquiles també poden formar part perfectament de l’esmorzar. Per a algú acostumat a cafè i torrades, moltes d’aquestes combinacions podrien semblar un sopar.
La gran lliçó és que no existeix un esmorzar universal. Que un plat ens sembli massa fort a primera hora depèn sobretot del que hem après a considerar normal. Ous, mongetes, arròs o peix poden semblar-nos estranys a les vuit del matí, però en altres llocs són tan quotidians com aquí una torrada. L’esmorzar anglès simplement porta aquesta diferència cultural al seu màxim exponent.