En mans de Pedro Sánchez, només en mans del president del govern espanyol, està la possibilitat de convocar noves eleccions generals. Ell és el cap de l'executiu, líder del PSOE, i durant aquest cap de setmana analitza si és el millor moment per al seu partit per anar a les urnes: el fracàs dels decrets d'habitatge a causa del vot en contra de Junts, PP i Vox és una finestra d'oportunitat? Ell decidirà si envia els socialistes a la campanya. Si això és així, la majoria dels seus socis parlamentaris asseguren que estan preparats per a una nova cursa electoral. Alguns, però, arriben dividits, sense líder. I d'altres també recomanen a Sánchez tenir el cap fred i reflexionar si realment és un bon moment per a l'esquerra espanyola per anar a unes eleccions.
Els partits de Sumar es reuneixen aquest diumenge, malgrat que no es preveu que anunciïn cap candidat de cara a les pròximes eleccions, se celebrin quan se celebrin. Movimiento Sumar, Más Madrid, els Comuns i Izquierda Unida es van comprometre al febrer a concórrer junts i el cap de llista continua sense decidir. Els ministres Pablo Bustinduy i Mónica García sonen com a noms per liderar l'espai, mentre Ada Colau es mostra disposada a tornar a la primera línia política i ocupar aquest lloc si hi ha un front inclusiu.
El líder d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, havia aparegut en algunes travesses dels darrers mesos com a possible líder de l'espai, sobretot per la idea de front comú que el republicà no s'ha cansat de defensar. Però aquest debat ha quedat ara més relegat. Partits nacionalistes i independentistes com Bildu, el BNG o la seva pròpia formació, Esquerra Republicana, no s'han mostrat disposats a formar-hi part. Irene Montero, número dos de Podemos, ja ha anunciat que té intenció de ser cap de llista, tot i obrir-se a participar en unes primàries en tot l'espai.
Yolanda Díaz, que ja fa temps que va anunciar que no es presentaria a les pròximes eleccions, ha augurat igualment que els partits que actualment conformen Sumar "estaran a l'altura" quan hi hagi eleccions. Es pronuncia de la mateixa manera Bustinduy, que assegura que estaran "llestos per al que sigui" i que uns comicis serien un "referèndum" sobre l'habitatge. Per la seva banda, el portaveu al Congrés d'Izquierda Unida, Enrique Santiago, advoca per avançar eleccions perquè la indignació dels carrers "també es noti a les urnes". Altres sectors diuen que un avançament és perjudicial perquè els agafa desorganitzats.
ERC
Qui també demana cap fred és, precisament, Gabriel Rufián. El cap de files republicanes a Madrid recorda que l'espai a l'esquerra del PSOE encara no està unificat i que, per tant, no hi ha res "votable" a l'esquerra de Sánchez. Aquest dissabte, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, recordava que convocar eleccions és potestat del president espanyol i demanava que, si Sánchez esgota la legislatura, sigui "per fer propostes i no xous mediàtics". "Per part nostra estarem preparats per a qualsevol escenari", deixava clar la número dos d'Oriol Junqueras.
Junts
Aquest divendres, mentre tombaven els decrets d'habitatge, fonts de la direcció de Junts asseguraven que no temen una nova convocatòria electoral. Aquest dissabte, la líder de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, afirmava que no pensen en les eleccions, tot i assegurar que estan "preparats" si arriben les urnes. El secretari general del partit, Jordi Turull, assegura per la seva banda que el govern espanyol encara és a temps de negociar un nou decret. Ara mateix, segons els sondejos, a Junts no li augura un bon futur electoral. A l'espera del factor Puigdemont, d'un retorn a Catalunya si se li aplica pròximament l'amnistia, els juntaires tenen un mal horitzó al Parlament. I també en unes eleccions generals: segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, Esquerra Republicana els superaria sobradament: 2,5% per sobre del 0,7% segons l'últim baròmetre publicat.
PNB i Bildu
Aquest dissabte diputats bascos de diverses formacions van mantenir una tertúlia a Radio Euskadi. Jonathan Moreno, del PNB, va manifestar que després del fracàs dels decrets "tot sona a avançament electoral i a posicionament, a posar-se a la trinxera i apedregar qui no pensa com tu, acusant-lo de ser esquerranós o capitalista o rendista, quan la solució és al centre", va lamentar. Per part de Bildu, Gorka Ortiz de Guinea va demanar "no perdre's en interessos partidistes" i va advocar perquè les institucions "ajudin la gent i busquin solucions". Demoscòpicament, la pugna basca està més renyida. En el cas d'unes eleccions generals, el CIS situa Bildu per sobre del PNB: 1,3% i 0,7%.
PP i Vox asseguren estar llestos
En la més absoluta oposició en el Congrés, PP i Vox també asseguren estar llestos si Sánchez convoca. "Estem preparats, per mi que convoqui quan vulgui", afirmava Alberto Núñez Feijóo divendres en una roda de premsa al Congrés després de les votacions. El partit se sent fort; no només pels sondejos que els col·loquen com a primera força a Espanya, sinó per les autonòmiques que s'han celebrat aquest darrer curs, amb victòries incontestables a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia.
Vox també diu estar preparat. La formació ultradretana arriba impulsada a les enquestes per la crisi de Ceuta, però el seu líder, Santiago Abascal, ja va advertir després de les eleccions generals del 2023 que la dreta espanyola no podia cometre mai més l'error de "vendre la pell de l'os abans de caçar-lo". I menys amb Sánchez, qui sempre sembla que tingui un as a la màniga.