Quan per fi arriba la temporada, el meló es converteix en l'estrella de qualsevol taula. La seva polpa sucosa, la seva aroma dolçassa i aquesta frescor immediata al primer mos ens transporten directament a l'estiu. Sigui només com a postres, en amanides fresques o liquats, el meló és aquesta fruita que, a la mínima, alleuja la calor i delecta el paladar. Tanmateix, gaudir-lo de veritat passa per un detall que pocs coneixen, la forma en què el tallem i conservem pot fer malbé aquesta fruita tan desitjada. Un pas aparentment inofensiu pot arruïnar tota la seva dolçor i accelerar el seu deteriorament, deixant la polpa seca, insípida i tova l'endemà.
L'error més comú en tallar meló
En la majoria de les cases, el meló es pela, es descoratja i es trosseja directament en forma de daus o boletes per tenir-lo llest a la nevera. El problema és que exposar tota la superfície de la polpa a l'aire desencadena un ràpid procés d'oxidació i deshidratació. Com més carn queda exposada, més humitat perd i més es dilueixen els seus sucres naturals. Això provoca dos efectes immediats: la textura es torna menys sucosa i el sabor s'apaga. A més, els enzims presents a la polpa comencen a degradar els seus compostos aromàtics, donant lloc a una lleugera amargor o acidesa que no té a veure res amb la frescor original.
Per acabar-ho d'adobar, els trossos de meló sovint s'apilen en un recipient o es col·loquen en bosses de plàstic sense ventilació, el que genera condensació i afavoreix la proliferació de microorganismes. En poques hores, un meló perfectament dolç pot transformar-se en una massa tova i descolorida, difícil de rescatar.
Així sí: el truc per tallar i conservar sense errors
La regla d'or és deixar el meló sencer fins a l'últim moment. Només així conservaràs tots els seus sucs i aromes intactes. Quan vagis a menjar-lo, segueix aquests passos. El primer de tots és rentar la pell. Cal passar el meló sota l'aixeta per eliminar possibles restes de terra o microorganismes a la closca. Després, talla'l a grills o falques grans. La idea és que cada peça tingui menys superfície exposada perquè no es faci malbé. De la mateixa forma, les llavors també es retiren en l'últim moment i mai no és bona idea buidar-lo per complet tot just obrir-lo. Finalment, evita recolzar la polpa directament sobre la taula. Recolza la peça, si és possible, amb l'interior lleugerament aixecat, perquè el mínim líquid possible entri en contacte amb la superfície de treball.
Si el meló encara no és madur —ho notaràs perquè la pell continua amb cert to verdós i no cedeix en estrènyer-lo—, col·loca'l sencer en una bossa de paper juntament amb una poma o un plàtan (ambdues fruites alliberen etilè, el gas que accelera la maduració). Mantén la bossa a temperatura ambient i verifica diàriament fins que el meló cedeixi una mica en pressionar-lo. Altres malifetes que arruïnen el meló és el fet de tallar melons excessivament durs o comprar peces dures pensant en la seva conservació pot resultar contraproduent. Un meló massa ferm sol haver estat recollit abans de madurar i mai no assolirà la dolçor ni l'aroma adequades. Tampoc no és bo amuntegar-los en bosses plàstiques, ja que aquestes atrapen la humitat i afavoreixen l'aparició de taques fosques en els punts de pressió. Això accelera el deteriorament, crea zones aquoses i condueix a fermentacions localitzades.
Menjar-los acabats de treure de la nevera
El fred inhibeix l'alliberament d'aromes i adorm les papil·les gustatives, per la qual cosa mossegar un meló gelat equival a un sabor insípid. Deixa'l almenys 10–15 minuts a temperatura ambient perquè recuperi la seva fragància natural. Al final, gaudir del meló és molt més senzill del que sembla, encara que no quedi gaire bonic plantar un meló a la taula, és la forma més encertada per aprofitar la seva dolçor natural.