L’Orient Mitjà continua en flames. La guerra desencadenada després de la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei no només no s’ha aturat, sinó que s’ha estès amb força per tota la regió. Els combats entre Israel i l’Iran han obert nous fronts, amb intercanvis d’atacs entre Israel i el Líban i bombardejos iranians contra diversos països del Golf Pèrsic. L’exèrcit israelià assegura que ha atacat un líder important de Hezbollah en les darreres hores, en una operació que podria elevar encara més la tensió amb el Líban. Mentrestant, Teheran manté la pressió militar i amplia el radi de les seves accions, alimentant el temor d’una guerra regional a gran escala.
Des dels Estats Units, Donald Trump ha advertit que la guerra contra l’Iran “continuarà el temps que sigui necessari” i ha assegurat que “la gran onada està per arribar”, en unes declaracions que apunten a una possible intensificació imminent dels atacs. Comença una nova jornada marcada per la incertesa i el risc d’escalada total. A ElNacional.cat seguirem minut a minut tota l’actualitat d’un conflicte que ja ha traspassat fronteres i que manté el món en alerta.
Bona nit, fins aquí la cobertura de l'actualitat del conflicte a l'Orient Mitjà d'ElNacional.cat. Gràcies per la confiança i fins demà.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que el seu govern oferirà una escolta militar i assegurances de riscs polítics "a un preu raonable" pels mercants que transitin per l'estret d'Ormuz.
El president francès, Emmanuel Macron, ha alertat aquest dimarts en una compareixença sobre l'expansió dels conflictes a altres països de la regió. "Això comporta greus conseqüències per a la pau i la seguretat", ha asseverat. També ha assenyalat que una operació sobre el terreny per part d'Israel al Líban seria "un error estratègic" i una "perillosa escalada".
Macron ha ordenat el desplegament del portaavions de propulsió nuclear Charles de Gaulle al Mediterrani i ha proposat la creació d'una coalició internacional per "assegurar les vies marítimes essencials" després que la Guàrdia Revolucionària de l'Iran anunciés ahir el tancament de l'estret d'Ormuz. L'anunci del president francès arriba el mateix dia en el qual ha anunciat un desplegament de forces navals a Xipre després de l'impacte d'un dron iranià contra la base sobirana britànica d'Acroteri.
El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat aquest dimarts en una compareixença que "no es poden aprovar" els atacs dels EUA i Israel contra l'Iran perquè "estan fora del dret internacional", però ha responsabilitzat el règim de Teheran del fet que es produïssin. Macron ha indicat que els aiatol·làs tenen "la responsabilitat primera" pel seu programa nuclear i el seu suport a les milícies de l'Orient Mitjà.
Un portaveu de la Comissió Europea ha respost aquest vespre a les amenaces de Trump a Espanya, que ha concretat en un trencament de les relacions comercials i un possible "embargament". El portaveu ha assenyalat que la Comissió "sempre garantirà que els interessos de la Unió Europea estiguin plenament protegits".
El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha advertit aquest dimarts del "dramàtic impacte" humanitari i econòmic de l'actual escalada del conflicte a l'Orient Mitjà. El seu portaveu, Stéphane Dujarric, ha fet referència al fet que els bombardejos israelians de dissabte haurien deixat "un saldo aproximat de 790 morts i prop de 7.000 ferits", mentre ha assenyalat que, a Israel, "els bombardejos haurien deixat com a mínim deu morts i desenes de ferits". En aquest sentit, el portaveu ha subratllat que les operacions humanitàries a la zona s'estan veient greument afectades per la inseguretat i ha insistit que el dret internacional humanitari "no és negociable" i "els civils han de ser protegits en tot moment".
El canceller alemany, Friedrich Merz, ha assegurat davant del president dels Estats Units, Donald Trump, que està intentant "convèncer" Espanya perquè augmenti la seva despesa en defensa fins "al 3 % o el 3,5 %" del seu PIB, ja que és "l'únic" soci de l'OTAN que no s'ha compromès a fer-ho.
L'euro segueix reduint la seva cotització respecte del dòlar i el mercat de divises ha tancat aquest dimarts fins a la banda dels 1,15 dòlars per cada euro davant l'aversió al risc i l'augment de preus de l'energia per l'escalada de la guerra a l'Iran. L'euro es canviava a les 17 hores a 1,1577 dòlars, una davallada respecte dels 1,1697 dòlars de la jornada anterior.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, llança un missatge contra Sánchez en resposta a les amenaces de Trump contra Espanya per la posició del govern espanyol sobre la guerra a l'Iran. "Si l'Iran li dona les gràcies i els Estats Units el considera un terrible aliat, vostè falla", ha etzibat Feijóo amb un missatge a les xarxes socials, on afirma que la posició del govern espanyol és "perjudicar els interessos d'Espanya davant un "règim odiós"". En aquest sentit, indica que Espanya "és un país fiable" i "molt més que el seu mal govern". Demana, però, "respecte" als "aliats", en referència a les amenaces de Trump.
Un mensaje claro:
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) March 3, 2026
• Primero, España. A nuestros aliados les pido respeto a nuestra Nación. España es un país fiable, comprometido con la libertad y con los valores de Occidente. España es mucho más que su mal Gobierno.
• A los españoles: la situación internacional… pic.twitter.com/Ld4Zjyhdtv
El Regne Unit també enviarà un vaixell cap a Xipre després de l'impacte d'un dron contra la base sobirana britànica d'Acroteri, després que França i Grècia hagin anunciat aquest dimarts l'augment de les capacitats militars a la zona per reforçar la defensa de Xipre. Keir Starmer, el primer ministre britànic, ha afirmat que el Regne Unit enviarà helicòpters amb capacitats antidrons i l'HMS Dragon a la zona. "Sempre actuarem en l'interès del Regne Unit i els nostres aliats", ha afegit.
Abans de les declaracions de Donald Trump, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha posat en valor la contribució "logística" d'Espanya a l'Aliança Atlàntica després de la polèmica amb les bases de Rota i Morón. "Pel que fa a la logística, per exemple, el sistema Patriot [antimíssils] espanyol a Turquia fa ja 10 anys que defensa el país i els interessos dels Estats Units ubicats allà", ha assenyalat aquest migdia des de Macedònia del Nord. "Els aliats individuals", ha afirmat "tenen l'opció i la possibilitat de posar bases a disposició".
L'ambaixador iranià davant l'ONU a Ginebra, Ali Bahreini, ha assegurat que l'Iran feia temps que es preparava per a un possible conflicte amb Israel i els Estats Units com l'actual i que, d'aquesta manera, "està capacitat per continuar la seva defensa fins al final". "La nostra diplomàcia havia aconsellat a les forces militars que no tinguessin expectatives d'èxit en les negociacions i que es preparessin per a qualsevol escenari", ha indicat l'ambaixador en una roda de premsa.
Davant la premsa a la Casa Blanca, i acompanyat pel canceller alemany, Friedrich Merz, la premsa ha preguntat a Trump si Israel va pressionar Washington per iniciar la guerra contra l'Iran. "Segon com anaven les negociacions, crec que ells anaven a atacar primer, i jo no volia que això passés. Així que, en tot cas, potser vaig ser jo el que va forçar la mà a Israel, però Israel estava preparat", ha advertit el magnat republicà. "Estàvem mantenint negociacions amb aquests guillats i, al meu entendre, atacarien primer. Anaven a atacar. Si no ho fèiem nosaltres, ells anaven a atacar primer", ha repetit Trump sobre el diàleg, intervingut per Oman, que iranians i estatunidencs sostenien per limitar el programa nuclear iranià només dies abans de l'atac conjunt contra el règim de Teheran.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit que imposarà un "embargo comercial" a Espanya per la seva decisió de prohibir a Washington l'ús de les bases militars en territori espanyol per la guerra amb l'Iran: "És horrible, he demanat trencar totes les relacions comercials", ha asseverat el mandatari republicà. "Puc decidir parar avui tot el que fem amb Espanya, podem fer-ho ara mateix", ha assegurat Trump, que diu no voler tenir "res a veure" amb Espanya i el govern de Pedro Sánchez.
En una compareixença davant la premsa juntament amb el canceller alemany, Friedrich Merz, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha atacat durament Espanya per la seva posició respecte del conflicte amb entre Israel i els Estats Units i l'Iran, i ha dit que és un "aliat terrible". "Aquesta setmana aturarem tot el comerç amb Espanya", ha assegurat Trump, que ha afirmat que "la Unió Europea ha estat útil i ha ajudat molt excepte Espanya, que és horrible". El president dels EUA també ha dedicat unes paraules a l'ús de les bases de Rota i Morón per part del seu exèrcit, que ha afirmat que "ningú em dirà si puc fer-les servir": "Són nostres i puc fer el que vulgui".
"El govern libanès ha de comprendre, i el poble libanès ha d'entendre, que Hezbol·là els està arrossegant a una guerra que no els correspon", ha advertit el primer ministre israelià durant una visita a instal·lacions militars. Israel, on s'han registrat deu morts per míssils iranians, ha estès els atacs també al Líban contra Hezbol·là, on almenys 52 persones han mort en una onada de bombardejos israelians contra els afores de Beirut, el sud del país i l'oriental vall de la Becà.
El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu assegura que atacarà "amb més força encara" a l'Iran i la milícia xiïta libanesa Hezbol·là, després que aquesta última decidís involucrar-se en la guerra oberta per l'ofensiva israeliana i dels Estats Units contra l'Iran aquest dissabte. "Seguirem atacant l'Iran amb força. Els nostres pilots sobrevolen els cels de Teheran i també els del Líban. Hezbol·là ha comès un greu error en atacar-nos", ha dit Netanyahu des de la base aèria de Palmachim, al centre d'Israel.
L'ONU insisteix que no hi havia evidències que l'Iran busqués construir una bomba nuclear, com han assegurat Israel i els Estats Units que feia per justificar el seu atac contra el territori iranià. L'OIEA mai ha tingut informació que indiqués que l'Iran tingués un pla estructurat per aconseguir la bomba atòmica, ha insistit aquest dimarts el director general de l'agència nuclear de l'ONU, Rafael Grossi. "Hem d'equilibrar les dues coses. Sí, hi ha molts motius de preocupació [sobre el programa nuclear iranià], però no hi anava a haver una bomba ni demà ni demà passat", ha indicat Grossi en una entrevista amb la CNN.
Israel ha atacat tres aeroports iranians aquest dimarts, entre ells un a Teheran i un altre al sud del país on un projectil hauria impactat contra un avió a la pista, segons indiquen mitjans iranians. L'agència Mehr ha mostrat imatges de fum sobre l'aeroport de Mehrabad, on es desconeixen els danys que hauria pogut patir. Al mateix temps s'ha produït un atac contra l'aeroport de la ciutat de Bushehr, en el qual s'hauria destruït un avió. També ha estat colpejat l'Aeroport de Payam a Karaj, una ciutat situada a 50 quilòmetres a l'oest de Teheran.
Els atacs israelians a Teheran han causat danys al palau de Golestan, Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que feia de palau reial per a la dinastia qajar de Pèrsia. Els bombardejos israelians propers a l'indret on es troba el palau, amb una riquíssima decoració i molta presència de vidre i cristall, han causat danys al complex palatí.
Bahraini també ha negat cap apropament al president dels Estats Units, Donald Trump, que els últims dies assegura que els iranians "volen negociar" després de l'atac conjunt amb Israel contra el seu territori. "No hi ha hagut cap apropament ni cap contacte per part nostra", ha assenyalat l'ambaixador de l'Iran a l'ONU a Ginebra en una roda de premsa. "Trump és conegut per fabricar mentides i continua fent-ho. Estem acostumats a les seves declaracions falses", ha indicat. L'ambaixador, que va participar en les dues rondes de negociacions entre l'Iran i els Estats Units celebrades al febrer a Ginebra, ha subratllat que "a la llum dels esdeveniments, sembla que mai no hi va haver una intenció real de negociar per part dels EUA, que està seguint plenament els designis del règim israelià".
L'ambaixador de l'Iran davant l'ONU a Ginebra, Ali Bahreini, ha afirmat que alguns països europeus han adoptat una "postura hipòcrita" en no condemnar l'agressió d'Israel i els Estats Units contra l'Iran, segons ha afirmat aquest dimarts en una roda de premsa. Bahreini ha assegurat que davant l'agressió israeloestatunidenca, que suposa "una greu amenaça per als fonaments del dret internacional", tota la comunitat internacional ha de condemnar els atacs de forma clara i ferma. Sobre la resposta iraniana a l'ofensiva, que ha inclòs atacs a països de la regió, Bahraini ha insistit que no es tracta d'una "guerra regional" i que Teheran només es dirigeix a objectius militars dels Estats Units a la zona.
L'exèrcit d'Israel ha emès una ordre d'evacuació prèvia a un bombardeig en dues zones de Teheran en les quals no havia atacat encara. Es tracta d'una nova onada d'atacs contra "la infraestructura del règim terrorista iranià" a la capital, segons asseguren les forces armades en un comunicat.
Israel assegura que ha bombardejat la reunió, a la ciutat iraniana de Qom, del consell de 88 membres que ha de triar el successor del líder suprem, Alí Khamenei, al qual va matar fa tres dies a l'inici de la seva campanya conjunta amb els Estats Units contra el règim iranià. Segons han assegurat fonts de defensa a mitjans locals, l'atac s'ha produït en el moment del vot, tot i que ha indicat que hi havia "bastant menys" que 88 persones a l'interior de l'edifici en el moment de l'atac.
La Xina exigeix a Israel el "cessament immediat" dels atacs contra l'Iran. El ministre xinès d'Exteriors, Wang Yi, va mantenir una conversa telefònica aquest dimarts amb el seu homòleg israelià, Gideon Saar, a qui va mostrar l'oposició del seu país als atacs d'Israel i els Estats Units contra l'Iran i va exigir el cessament immediat de les operacions militars per evitar una escalada més gran i la pèrdua de control del conflicte. Wang va sostenir que abstenir-se de l'ús de les amenaces o la força en les relacions internacionals "és d'interès fonamental per a totes les parts, inclòs Israel", segons va informar la Cancelleria xinesa en un comunicat.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat aquest dimarts que l'Iran vol negociar, però ha advertit que, amb les seves capacitats militars destruïdes, a Teheran se li ha fet molt tard per dialogar. "La seva defensa aèria, la seva Força Aèria, la seva Armada i el seu lideratge ja no existeixen. Volen parlar. Jo vaig dir: 'Massa tard!'", ha escrit Trump a la seva xarxa Truth Social al costat d'un article d'opinió favorable als atacs, publicat a The Washington Post.
La portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha considerat que el govern espanyol hauria de sumar-se a altres països de la Unió Europea "de diferent signe polític" que s'estan "aliant contra els atacs que estan rebent per part de l'Iran" i ha demanat una "reflexió seriosa" sobre les conseqüències de "la irresponsabilitat i la frivolitat" amb què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tractat l'atac d'Israel i els Estats Units a aquest país. "És molt important que tothom sàpiga on som cadascú. Tots hem vist com el Govern d'Espanya i Pedro Sánchez han estat felicitats per un règim que lapida dones i que penja homosexuals", ha subratllat.
Pedro Sánchez ha estat felicitat per un règim que lapida dones i penja homosexuals.@EsterMunoz85 sobre l'Iran. pic.twitter.com/3sgIlfAuWd
— Partido Popular (@ppopular) March 3, 2026
França enviarà a Xipre sistemes antimíssils i antidrons, a més d'una fragata, després que una base aèria britànica a l'illa fos atacada dilluns amb drons. El portaveu del Govern, Konstantinos Letymbiotis, ha confirmat en una roda de premsa la contribució militar francesa, que se suma al desplegament per part de Grècia de quatre caces i dues fragates per defensar l'illa mediterrània, soci de la Unió Europea (UE). Letymbiotis va afegir que el Govern de Xipre també va traslladar una sol·licitud de suport similar al canceller alemany, Friedrich Merz, en una conversa telefònica mantinguda dilluns.
La missió de pau de l'ONU al Líban (FINUL) ha denunciat una sèrie d'incursions israelianes terrestres al sud del país i ha avisat que tant aquest com altres incidents suposen "violacions serioses" de la resolució del Consell de Seguretat que va posar fi a la guerra del 2006. A més, va anunciar que en els últims dos dies ha comptabilitzat almenys 84 violacions de l'espai aeri i "centenars" de casos de foc creuat a través de la divisòria, a la qual cosa se suma la presència de tropes israelianes en almenys set punts del sud del Líban des del final de l'anterior conflicte fa més d'un any. "Cadascun d'aquests incidents constitueix una violació seriosa de la resolució 1701", han advertit els cascos blaus, en referència al text del Consell de Seguretat de l'ONU en el qual es basa també l'últim cessament d'hostilitats del 2024.
El Govern de l'Autoritat Nacional Palestina ha condemnat aquest dimarts els "atacs contra països àrabs germans" i va expressar la seva "plena solidaritat amb ells", en el marc de la guerra d'Israel i els Estats Units contra l'Iran. L'Executiu palestí, que governa sobre les zones de Cisjordània ocupada on Israel no exerceix el seu control administratiu, ha emès un comunicat després de la seva reunió setmanal en què reitera el seu rebuig a qualsevol violació de la seva sobirania. Igualment, considera una flagrant violació del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides els atacs perpetrats pels Estats Units i Israel.
El Govern grec ha decidit instal·lar un sistema de míssils antiaeris MIM-104 Patriot a l'illa grega de Kárpathos, l'extrem sud-est de la Mediterrània oriental, després de l'atac amb drons de fabricació iraniana a una base britànica a Xipre. La mesura es produeix en el marc d'un "enfortiment preventiu" de la defensa aèria grega, segons han informat fonts anònimes de les Forces Armades. Kárpathos és una de les illes gregues més properes a l'Orient Mitjà, a uns 550 quilòmetres a l'oest de l'illa de Xipre. Els Patriot són un sistema antiaeri mòbil amb un abast màxim d'atac d'uns 150 quilòmetres amb capacitat d'interceptar avions de combat, drons, míssils de creuer, així com míssils balístics i d'atacar simultàniament fins a nou objectius.
El missatge de l'ambaixador d'Espanya a Qatar, Álvaro Renedo, als ciutadans que són al país: quedar-se a casa i evitar desplaçaments a l'espera que puguin ser evacuats.
Mensaje del Embajador de España en Qatar, Álvaro Renedo Zalba. pic.twitter.com/ZbyRbQrw8w
— Embajada de España en Qatar (@EmbEspCatar) March 3, 2026
La ministra portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha demanat aplicar una “desescalada” per trobar una sortida “diplomàtica” al conflicte obert a l’Orient Mitjà. “Ni el govern ni la societat espanyola donen suport al règim repressor de l’Iran, però la violència no s’ha de combatre amb més violència, perquè suposa una escalada del dolor”, ha explicat. Així mateix, ha avisat que confondre les crides respecte al dret internacional amb un “suposat suport” a Teheran és “un intent de treure rèdit fins i tot en situacions d’extrema gravetat”. Pel que fa a l’impacte econòmic de la situació, ha ressaltat que “l’exposició directa d’Espanya” al conflicte és “baixa” per la diversitat de fonts d’origen dels combustibles que consumeix.
El Govern de l'Iran ha prohibit l'exportació de tots els productes alimentaris i agrícoles enmig de la situació de guerra que viu el país, va informar dimarts l'agència de notícies iraniana Tasnim. La decisió del govern apunta a "prioritzar l'abastament de béns bàsics, sensibles i essencials que la població necessita a causa de la situació actual del país", va assenyalar l'agència vinculada amb la Guàrdia Revolucionària. Els problemes de la inflació i els preus al mercat local van ser font de les protestes que es van iniciar el desembre de l'any passat i que van acabar en una dura repressió en la qual van morir milers de manifestants.
El ministre d'Exteriors ha assegurat que la seguretat dels ciutadans espanyols que es troben a l'Orient Mitjà és "la prioritat absoluta". Albares ha manifestat que els espanyols que continuen atrapats "es troben bé". "En el moment en què els parlo no hi ha hagut ni morts ni ferits", ha dit en la roda de premsa després del Consell de Ministres.
🔴 El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha anunciat que ja estan en marxa les operacions d'evacuació dels espanyols en diferents punts de la regió. Tanmateix, "per motius de seguretat" no ha entrat en detalls fins que vagin concloent amb èxit. "Utilitzem ja tots els mitjans, tant terrestres com aeris, per repatriar com més aviat millor el nombre més gran d'espanyols que ho desitgin". Albares ha anunciat que una mica més de 175 espanyols ja volen i està previst que aquesta tarda, al voltant de les 19.00 hores, arribin a Madrid des d'Abu Dhabi. Així mateix, ha afegit el ministre que es noliejaran més avions a Istanbul.
La Força Aèria d'Israel ha dut a terme més de 1.000 incursions aèries a l'Iran en els primers dos dies de guerra. "En els dos primers dies de combat, més de 1.000 missions van volar a l'Iran i van tornar sense contratemps", ha assegurat un cap d'intel·ligència de l'Exèrcit. Segons aquesta font, els desafiaments pendents són la destrucció de la resta de sistemes defensius de radar i de qualsevol míssil terra-aire.
El portaveu del Ministeri de Defensa dels Emirats Àrabs Units informa que els atacs de l'Iran han causat tres morts i 68 ferits al país, segons recull Al Jazeera. Així mateix, el portaveu afegeix que han rebut 186 míssils i 812 drons llançats per l'Iran, dels quals han interceptat 172 míssils i 755 drons.
El Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya ha convocat aquest dimarts l'ambaixador iranià a Berlín, Majid Nili Ahmadabadi, pels atacs "indiscriminats" als Estats de l'Orient Mitjà després de l'inici de la campanya de bombardejos dels EUA i Israel contra el país persa iniciada dissabte. El Ministeri, en un missatge al seu compte de X, va condemnar també en aquest missatge els atacs contra objectius civils "arbitraris i desproporcionats" amb drons i míssils amb què l'Iran ha respost als bombardejos dels EUA i Israel.
El difunt líder suprem de l'Iran Ali Khamenei va prendre la "decisió conscient" de quedar-se al seu lloc de treball, a Teheran, quan van succeir els atacs d'Israel i els Estats Units, segons ha dit el portaveu d'Exteriors de l'Iran, Ismail Baghaei. "Va ser una decisió conscient; ell va romandre al seu lloc de treball, al cor de Teheran, en circumstàncies en què tots sabien que s'acostava un atac", ha dit Baghaei en roda de premsa, segons recull l'agència oficial IRNA. El portaveu d'exteriors ha assegurat que no es va tractar d'una "manca de compliment dels protocols de seguretat", sinó que Khamenei "es va sacrificar per l'Iran" i va donar "una gran lliçó", ja que "els líders són els últims a ser detinguts o assassinats, però el nostre líder va ser el primer".
El president estatunidenc, Donald Trump, ha tornat a carregar contra el primer ministre britànic, Keir Starmer, de qui va dir que "no ha estat de gaire ajuda" en la guerra contra l'Iran, en unes declaracions telefòniques al diari The Sun. "És molt trist veure que la relació (entre els Estats Units i el Regne Unit) òbviament ja no és la que era (…) Mai vaig creure que veuria això del Regne Unit", ha insistit, en referència a les distàncies posades pel primer ministre Starmer respecte a la guerra contra l'Iran. Starmer es va negar a sumar-se als atacs llançats pels EUA i Israel dissabte —segons va revelar ahir davant la Cambra dels Comuns—, però l'endemà va anunciar que permetia a l'aviació estatunidenca utilitzar les bases britàniques a o prop de l'Orient Mitjà "amb propòsits defensius".
El ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha assegurat que encara no ha vist proves que l'Iran hagi desenvolupat armes nuclears, el principal argument utilitzat pels Estats Units i Israel per llançar els seus atacs contra la república islàmica. "Encara no hem vist proves que l'Iran hagi desenvolupat armes nuclears, precisament el principal argument, sinó l'únic, de la guerra", ha dit Lavrov en una roda de premsa. De fet, ha destacat que tant l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica com membres dels serveis d'intel·ligència estatunidencs mantenen que "l'Iran no va desenvolupar ni va intentar fabricar armes nuclears".
La Mitja Lluna Roja iraniana ha elevat a 787 la xifra de morts pels atacs d'Israel i els Estats Units. Segons informes de camp, la xifra de 555 anunciada aquest dilluns per l'organisme va registrar un ascens de 232 víctimes noves en les últimes hores. Per la seva banda, l'organització iraniana de drets humans HRANA, amb seu a Washington, ha dit que almenys 742 civils han mort a l'Iran, entre ells 176 menors d'edat. A més, 971 civils han resultat ferits, inclosos 115 nens, mentre que altres 624 defuncions romanen pendents de confirmació i classificació, d'acord amb l'últim informe de HRANA.
Israel ha bombardejat les oficines de la ràdio Al Nour, pertanyent al grup xiïta libanès Hezbollah, als suburbis meridionals de Beirut, després que ja ahir a la nit fos afectat el seu canal de televisió Al Manar a la mateixa zona. "Caces israelians van atacar aquest matí l'edifici de l'estació de ràdio Al Nour", ha informat l'Agència Nacional de Notícies del Líban (ANN), mentre imatges difoses per mitjans locals mostren importants danys, sobretot a la planta baixa de l'immoble.
L'aviació israeliana ha dut a terme un atac al sud de Beirut contra la seu del canal de televisió Al Manar, operat per Hezbol·là, així com contra l'emissora libanesa Al Nour. pic.twitter.com/mzqlCYC8n6
— Mavica (@mavica81) March 3, 2026
França enviarà a Xipre sistemes antimíssils i antidrons, a més d'una fragata, després que una base aèria britànica a l'illa fos atacada dilluns amb drons, ha informat aquest dimarts el govern xipriota. El portaveu de l'executiu, Konstantinos Letymbiotis, ha confirmat en una roda de premsa la contribució militar francesa, que se suma al desplegament per part de Grècia de quatre caces i dues fragates per defensar l'illa mediterrània, soci de la Unió Europea (UE). Letymbiotis va afegir que el govern de Xipre també va traslladar una sol·licitud de suport similar al canceller alemany, Friedrich Merz, en una conversa telefònica mantinguda dilluns. El portaveu va indicar que la resposta alemanya va ser positiva, tot i que el procés per formalitzar l'ajuda encara no ha conclòs.
L'Exèrcit israelià ha informat que ahir a la nit va bombardejar un complex governamental al centre de Teheran, llançant "desenes de municions" contra l'oficina presidencial, l'edifici del Consell Suprem de Seguretat Nacional i un institut d'entrenament d'oficials. "Ahir a la nit, la Força Aèria va llançar un atac contra edificis governamentals i de seguretat dins del complex de comandament del règim terrorista iranià al cor de Teheran", afirma un comunicat castrense sobre l'atac. Aquestes instal·lacions estan situades a tan sols centenars de metres del complex on va ser assassinat dissabte el líder suprem, Ali Khamenei, juntament amb altres oficials.
L'alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, ha demanat una investigació "ràpida, imparcial i exhaustiva" de l'atac a l'escola de Minab, al sud de l'Iran, el primer dia de la guerra dels Estats Units i Israel contra aquest país. "Desenes de nenes van morir o van resultar ferides quan l'escola va ser assolida en plena jornada escolar, en l'atac més mortífer i devastador" dels últims dies, ha afegit aquest dimarts la portaveu de la seva oficina Ravina Shamdasani.
El ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ha tornat a carregar a les xarxes socials contra el president del Govern, Pedro Sánchez, preguntant-se què farà ara "el pobre Sánchez" que "li han tret a (Ali) Khamenei". "Al gener li van treure a Maduro. Ara li han tret a Jamenei. Què farà ara el pobre Sánchez?", escriu en un missatge publicat al seu compte de X, acompanyat d'una fotografia de l'aiatol·là mort al costat d'una altra imatge de l'exmandatari veneçolà Nicolás Maduro quan va ser capturat pels Estats Units.
En gener li van treure a @sanchezcastejon a Maduro.
— Gideon Sa'ar | גדעון סער (@gidonsaar) March 3, 2026
Ara li han tret a Khamenei.
Què farà ara el pobre Sánchez? pic.twitter.com/lcJkXCHtPz
L'alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, ha demanat una investigació "ràpida, imparcial i exhaustiva" de l'atac a l'escola de Minab, al sud de l'Iran, el primer dia de la guerra dels EUA i Israel contra aquest país, ha anunciat la portaveu de la seva oficina Ravina Shamdasani. "Desenes de nenes van morir o van resultar ferides quan l'escola va ser assolida en plena jornada escolar, en l'atac més mortífer i devastador" dels últims dies, ha afegit aquest dimarts la portaveu. Shamdasani ha recordat que els atacs dirigits contra civils o béns de caràcter civil, així com els indiscriminats, "poden equivaler a crims de guerra", tot i que ha assenyalat que encara no es tenen informacions completes sobre l'atac a Minab com per poder arribar a aquesta conclusió.
L'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) ha informat que els atacs israelians i estatunidencs han causat danys en “els edificis d'accés” de la planta nuclear de Natanz, una de les principals instal·lacions atòmiques de l'Iran, tot i que no ha detectat ni preveu “conseqüències radiològiques” a causa dels impactes. El director de l'agència de vigilància atòmica de l'ONU va afirmar dilluns que no tenien constància que cap instal·lació nuclear hagués estat afectada, mentre que l'ambaixador iranià a l'organisme va ainformar d'impactes a Natanz.
Based on the latest available satellite imagery, IAEA can now confirm some recent damage to entrance buildings of Iran’s underground Natanz Fuel Enrichment Plant (FEP). No radiological consequence expected and no additional impact detected at FEP itself, which was severely… pic.twitter.com/7CS7BRZo1s
— IAEA - International Atomic Energy Agency ⚛️ (@iaeaorg) March 3, 2026
La resposta d'Occident als atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha estat més aviat tèbia, però sí que s'ha condemnat amb molta facilitat la resposta iraniana a tota la regió. Entre els aliats occidentals, França, Alemanya i el Regne Unit han arribat a plantejar-se la possibilitat de sumar-se a l'atac contra el règim dels aiatol·làs, tot i la divisió interna a la Unió Europea —l'Estat espanyol lidera l'oposició contra tal postura. Però, què en diuen les altres potències? El Brasil, Rússia, l'Índia... i, sobretot, la Xina, el principal competidor dels EUA i principal soci comercial del país persa (i el seu major importador de petroli). Paga la pena aturar-se un segon a analitzar el paper de la Xina davant la guerra de l'Iran, i preguntar-se què en pensa, què farà i què passarà amb Taiwan?
El grup turístic Tui espera poder començar aquest dimarts la repatriació dels al voltant de 30.000 turistes alemanys encallats a l'Orient Mitjà a causa del tancament de l'espai aeri com a conseqüència de la guerra amb l'Iran. Tui espera poder realitzar aquest dimarts els primers vols amb les aerolínies associades amb les quals l'empresa vola a la regió, que són Emirates, Qatar i Etihad, amb destinació a Múnic. A més, Tui compta amb la seva pròpia aerolínia, Tuifly, els avions de la qual estan a l'espera de rebre el permís per poder volar a la regió i recollir els seus clients com més aviat millor.
Les Forces de Defensa d'Israel afirmen haver llançat fins a 250 bombes sobre el complex de lideratge central del règim iranià, segons informa The Times of Israel. En aquest complex "els líders i funcionaris de seguretat del règim terrorista es reunien amb freqüència i des d'allí realitzaven, entre altres coses, avaluacions de la situació respecte del programa nuclear iranià i l'avanç del pla per destruir l'Estat d'Israel".
#عاجل 🔴 جيش الدفاع هاجم مجمّع القيادة الإيراني الذي يشكل أهم مقرّات النظام وأكثرها مركزية
— افيخاي ادرعي (@AvichayAdraee) March 3, 2026
⭕️شنّ سلاح الجو خلال الليلة الماضية هجومًا استهدف مباني حكم وأمن داخل مجمّع القيادة التابع لنظام الإرهاب الإيراني في قلب طهران.
⭕️وخلال مهاجمة المجمّع، أُلقيت عشرات أنواع الذخيرة على… pic.twitter.com/Qzds7aQPl6
🔴 La Mitja Lluna Roja iraniana ha elevat aquest dimarts a 787 la xifra de morts pels atacs d'Israel i els Estats Units, que van començar dissabte passat.
El grup xiïta libanès Hezbol·là ha justificat aquest dimarts com un "acte defensiu" el seu primer atac contra el nord d'Israel, que ha desencadenat una forta ofensiva israeliana contra el Líban, i va anunciar el llançament de tres accions més contra objectius militars al país veí. "Durant 15 mesos, l'agressió israeliana contra el Líban ha continuat amb morts, destrucció, devastació de terrenys i tota forma de conducta criminal. Tots els esforços polítics i diplomàtics han fracassat a l'hora de contenir aquesta agressió o obligar (Israel) a implementar l'alto el foc", ha dit en un comunicat. "La confrontació és un dret legítim i el que la Resistència Islàmica ha dut a terme és una reacció a l'agressió, basada principalment en consideracions nacionals i en el dret a aconseguir seguretat i estabilitat per a la nostra gent", sosté el moviment polític i armat.
Els Estats Units no estan pressionant Espanya. Així ho ha assegurat aquest dimarts el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, després que el govern espanyol s'hagi negat a autoritzar l'ús de les bases de Rota i Morón per a l'operació militar contra l'Iran. En una entrevista amb Bloomberg TV, recollida per Europa Press, Albares ha afirmat que no ha parlat amb el secretari d'Estat, Marco Rubio, des que els Estats Units van llançar amb Israel l'acció contra l'Iran dissabte i ha assegurat que "no hi ha cap pressió". "No ens estan pressionant. Som aliats, estem junts a l'OTAN", ha incidit.
El ministre francès d'Exteriors, Jean-Noël Barrot, ha precisat aquest dimarts que França està disposada a defensar els seus socis a l'Orient Pròxim, després que diversos d'ells hagin estat atacats per l'Iran, en cas que ho demanin, sense objectius ofensius i “de manera proporcionada”. “França està disposada a protegir-se, a protegir els seus nacionals, a protegir els seus interessos a la regió i els seus socis”, ha dit Barrot en una entrevista al canal BFMTV.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha afirmat aquest dimarts que encara és aviat per conèixer l'impacte final que tindrà la crisi a l'Orient Pròxim, però, en tot cas, ha assegurat que el govern espanyol estarà "damunt dels preus" per reaccionar en cas de ser necessari i minimitzar els efectes negatius que pogués tenir aquesta guerra sobre ciutadans i empreses, inclosos els transportistes i les grans indústries. "Desafortunadament, ja vam haver de passar per un episodi similar l'any 2022 com a conseqüència de la invasió d'Ucraïna, amb la qual cosa estem perfectament preparats per saber què és el que hem de fer si fos necessari", ha subratllat en declaracions a TVE.
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha demanat aquest dimarts als catalans atrapats a l'Orient Mitjà pel conflicte a l'Iran que s'inscriguin en els registres dels consolats espanyols i xifra el cens en uns 1.200, tot i que ha apuntat que n'hi ha d'haver més per la zona, per turisme o per treball. A tots ells els ha instat a trucar a les ambaixades i registrar-se perquè es pugui tenir constància de la seva presència i coordinar-se així amb elles en el moment en què s'obrin les fronteres, que preveu que sigui "per via aèria o per via terrestre". El conseller, en una entrevista a La2Cat, ha explicat que "la bona notícia" és que la dependència nacional del gas i del petroli d'aquesta zona és molt petita, de prop del 5%, i ha assegurat que, per tant, el subministrament es pot compensar fàcilment amb un altre de països tercers.
El tancament informatiu a l'Irán dificulta conèixer de primera mà els efectes dels atacs dels Estats Units i Israel al país. Aquestes són algunes de les imatges arribades de Teheran.
Els Estats Units ha anunciat aquest dimarts el tancament de la seva ambaixada a Kuwait i l'evacuació del seu personal "no essencial" de les seves legacions diplomàtiques a Jordània, Bahrain i l'Iraq. "Hem cancel·lat totes les cites consulars, tant regulars com d'emergència", ha anunciat a través de les seves xarxes socials l'Ambaixada a Kuwait. Per la seva banda, l'ambaixada dels Estats Units a Riad també ha informat de la suspensió dels seus serveis a l'Aràbia Saudita, i ha subratllat la importància que els seus ciutadans romanguin resguardats a Jiddah, Dhahran i a la capital. De fet, les autoritats nord-americanes han cridat a evitar acostar-se a l'edifici, donat l'atac sofert aquesta matinada, sense que per ara hi hagi informacions sobre víctimes o danys.
L'Iran bombardeja des d'aquest dissabte les bases militars dels Estats Units a l'Orient Mitjà, com resposta a l'operació Fúria Èpica: l'atac americà i israelià sobre Teheran que s'ha endut la vida del líder suprem de la república islàmica, Alí Jamenei. La rèplica iraniana ha assolit objectius a Bahrain, Qatar, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Jordània, l'Iraq i Israel. La mira del règim dels aiatol·làs està sobre les instal·lacions militars nord-americanes a la regió, en les quals hi ha desplegats uns 40.000 efectius —que van arribar a ser 160.000 durant la guerra de l'Iraq i la invasió que va derrocar Saddam Hussein—. Els atacs iranians han tocat almenys quatre bases de l'exèrcit dels Estats Units.
Tres instal·lacions del servei d'emmagatzematge al núvol d'Amazon als Emirats Àrabs Units (EAU) i Bahrain estan "significativament deteriorades" i han hagut d'interrompre els seus serveis després de ser colpejades per drons en les últimes hores, ha informat aquest dimarts el gegant nord-americà del comerç electrònic. "Als Emirats Àrabs Units, dues de les nostres instal·lacions van ser atacades directament, mentre que a Bahrain, un atac amb drons a les proximitats d'una de les nostres instal·lacions va causar danys físics a la nostra infraestructura", ha indicat Amazon Web Services (AWS) en una sèrie d'alertes als seus clients a la regió, segons la cadena especialitzada CNBC.
Amazon's cloud-computing facilities in the Middle East faced power and connectivity issues after unidentified 'objects' struck its data center in the United Arab Emirates, as airstrikes continue in the region https://t.co/phO7bPR8n2 pic.twitter.com/6kjB9Aj8fK
— Reuters (@Reuters) March 2, 2026
El preu del gas natural segueix disparat aquest dimarts, ja que registra aquest dimarts una forta revalorització del 22%, fins a superar els 53 dòlars per megawatt hora (MWh), màxims des del febrer de 2025. En la jornada prèvia, ja va arribar a disparar-se més del 50%, tot i que finalment va tancar la jornada amb una pujada del 40,81%. La tarifa del gas s'encareix després dels atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran, que és un dels principals productors de cru de l'OPEP+ i que així mateix controla l'estret d'Ormuz, un punt clau del tràfic petrolier i del gas.
França planeja enviar sistemes antimíssils i antidrons a Xipre després que una base britànica a l'illa fos atacada per drons iranians, segons ha informat l'agència semioficial Cyprus News Agency (CNA).
L'ONG opositora amb seu als Estats Units HRANA ha estimat aquest dimarts que les víctimes mortals a l'Iran ja són 742 i hi ha 971 ferits. Les xifres continuen sent provisionals a causa de les restriccions d'accés, la interrupció gairebé total d'Internet i les dificultats per a la verificació independent sobre el terreny.
🔴 Israel ha expandit la seva presència militar en àrees frontereres dins del sud del Líban, va confirmar aquest dimarts un portaveu castrense, en una acció que va descriure com a defensiva, per evitar possibles atacs de Hezbollah contra la seva frontera nord. Israel no havia tingut soldats al Líban des de l’acord signat el novembre del 2024 en el marc de l’operació sobre Gaza.
El Ministeri d’Afers Exteriors està analitzant “totes les opcions” per evacuar el màxim nombre d’espanyols bloquejats a l’Orient Mitjà després de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran. Fonts diplomàtiques assenyalen que la combinació de tancaments d’espais aeris i les grans distàncies per via terrestre fan especialment complexa qualsevol operació, tot i que s’estan considerant rutes alternatives i contactes amb línies aèries per aprofitar possibles finestres de vols comercials. Les mateixes fonts asseguren que estudien evacuacions per via aèria i terrestre, amb "garanties raonables d'èxit". El ministeri i les ambaixades a la zona treballen per poder facilitar la sortida del màxim nombre possible de ciutadans. Es calcula que hi ha 30.000 espanyols a la zona.
El Departament d’Estat dels Estats Units ha ordenat l’evacuació de les ambaixades nord-americanes a Qatar, l’Iraq i Kuwait arran dels atacs iranians de les últimes hores. Aquesta matinada, dos drons han impactat contra l'ambaixada dels EUA a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad. Igualment, el departament ha ordenat l'evacuació del personal no essencial de les ambaixades a Jordània i Bahrain.
L'enviat especial per a l'Orient Mitjà dels EUA, Steve Witkoff, ha afirmat aquest dimarts que l'Iran tenia grans quantitats d'urani per a la fabricació d'armes nuclears durant una entrevista en la qual va justificar l'operació militar del seu país a Teheran el cap de setmana. "Els iranians ens van dir directament i sense cap pudor que posseeixen 460 quilograms d'urani enriquit al 60 %", ha indicat Witkoff, qui encapçalava les negociacions amb Teheran des de l'abril del 2025. En una entrevista amb la cadena Fox News, Witkoff ha manifestat que els iranians es "van vantar" que podrien fabricar fins a 11 bombes nuclears. "Estava clar que seria impossible" arribar a un acord, ha sentenciat.
El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat que "els cops més durs" del Pentàgon contra l'Iran "encara han d'arribar" i que la següent fase d'atacs que prepara Washington "serà encara més severa". Rubio, que va acudir aquest dilluns a la Cambra de Representants per explicar els motius de la intervenció i fer front a la polèmica per haver atacat l'Iran sense haver demanat permís al Congrés, ha afirmat que, en última instància, la intervenció nord-americana pretén que el règim dels aiatol·làs, amb qui Washington estava negociant a compte del seu programa atòmic, no pugui "tenir un programa nuclear".
L'aerolínia francesa Air France ha anunciat que cancel·la tots els seus vols a i des de Tel Aviv, Beirut, Dubai i Riad almenys fins dijous per motius de seguretat, enmig dels atacs israelians i nord-americans a l'Iran, que han obligat a tancar l'espai aeri per tota la regió. La companyia ha anunciat que valorarà la situació abans d'informar els seus clients de quan reprendrà els vols.
L'enviat especial dels Estats Units per a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff, ha justificat aquest dilluns l'atac contra l'Iran per les suposades grans quantitats d'urani que tindria el país per a la fabricació d'armes nuclears. "Els iranians ens van dir directament i sense cap pudor que posseeixen 460 quilograms d'urani enriquit al 60%", ha indicat l'alt càrrec d'exteriors nord-americà en una entrevista per a la cadena ultraconservadora Fox News. Segons Witkoff, els iranians es "van vantar" que podrien fabricar fins a 11 bombes nuclears.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presumit aquesta matinada del poder militar del seu país: "Les reserves de municions dels Estats Units, en el seu rang mitjà i mitjà alt, mai han estat tan altes ni tan bones. Segons m'han informat, tenim pràcticament un subministrament il·limitat d'aquestes armes. Les guerres poden ser lliurades per sempre, i amb èxit, utilitzant només aquests subministraments (que són millors que les millors armes d'altres països!)", ha escrit a la seva xarxa social, Truth Social.
També han continuat els atacs iranians durant la matinada. Concretament, la Guàrdia Revolucionària ha assegurat haver destruït una base dels Estats Units a Bahrein. Abans, l'ambaixada estatunidenca a Riad (Aràbia Saudita) també ha estat atacada, i el president Donald Trump ja havia avisat que "aviat" anunciaria quina seria la seva represàlia per aquesta acció.
Aquesta matinada han continuat els atacs creuats entre Israel i Hezbollah. La milícia xiïta libanesa ha reivindicat un atac contra la base aèria de Ramat David, al nord d'Israel; per la seva banda, l'exèrcit israelià ha tornat a bombardejar suburbis al sud de Beirut.
El conflicte, aquest dilluns, també ha estat marcat pel tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran. Es tracta d'una ruta clau per a la navegació internacional, i la Guàrdia Revolucionària ja ha advertit que atacarà qualsevol vaixell que s'atreveixi a circular per la zona. De fet, aquest mateix dilluns, han atacat un petrolier "aliat dels Estats Units" que passava per l'estret. L'embarcació ha estat atacada per dos drons i s'ha incendiat.
Des de Washington, Donald Trump ha advertit que la guerra contra l’Iran “continuarà el temps que sigui necessari” i ha avisat que “la gran onada està per arribar”. Declaracions que apunten a una possible escalada imminent mentre la comunitat internacional observa amb màxima preocupació.
L’exèrcit israelià assegura que ha atacat un líder important de Hezbollah en una operació al Líban. Si es confirma l’abast de l’acció, podria suposar un nou punt d’inflexió en el conflicte i obrir un front encara més ampli al nord d’Israel.
Bon dia, i benvinguts a una nova jornada de cobertura en directe de la guerra oberta a l'Orient Mitjà després de l'atac dels EUA i Israel contra l'Iran. El conflicte ja s’estén més enllà d'aquests països, i ahir es van produir, per exemple, atacs creuats entre el país hebreu i el Líban, mentre que el país persa ha bombardejat diversos països del Golf. La tensió regional escala a nivells sense precedents.