La resposta d'Occident als atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha estat més aviat tèbia, però sí que s'ha condemnat amb molta facilitat la resposta iraniana a tota la regió. Entre els aliats occidentals, França, Alemanya i el Regne Unit han arribat a plantejar-se la possibilitat de sumar-se a l'atac contra el règim dels aiatol·làs, tot i la divisió interna a la Unió Europea —l'Estat espanyol lidera l'oposició contra tal postura. Però, què en diuen les altres potències? El Brasil, Rússia, l'Índia... i, sobretot, la Xina, el principal competidor dels EUA i principal soci comercial del país persa (i el seu major importador de petroli). Paga la pena aturar-se un segon a analitzar el paper de la Xina davant la guerra de l'Iran, i preguntar-se què en pensa, què farà i què passarà amb Taiwan?
Mao Ning, portaveu del Ministeri d'Exteriors xinès, ha acusat aquest dimarts els EUA i Israel "d'incitar a un canvi de règim" a l'Iran i ha insistit que l'assassinat del líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, és "inacceptable". Així mateix, ha dit que l'ofensiva de Washington i Tel-Aviv "viola el dret internacional i les normes bàsiques que regeixen les relacions internacionals" i ha reiterat que la postura xinesa és la de donar suport a Teheran en la defensa de la seva sobirania, tot i que reconeix les "preocupacions legítimes" de seguretat dels països del Golf. La portaveu també ha assenyalat que Pequín respecta "el dret legítim de l'Iran a l'ús pacífic de l'energia nuclear" i ha apostat per "la via de la resolució política i diplomàtica". Finalment, ha estructurat la posició de la Xina en tres eixos: cessament immediat de les operacions militars, retorn al diàleg i oposició a les accions unilaterals.
Preocupació xinesa per Ormuz
La Xina ja va condemnar diumenge l'assassinat de Khamenei per "violar la sobirania i la seguretat" de l'Iran, i per ser "un atropellament als propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides i a les formes fonamentals de les relacions internacionals". En una roda de premsa d'aquest dilluns, la mateixa Mao Ning va insistir en la crida xinesa a "aturar immediatament les operacions militars" i va mostrar la seva preocupació per la seguretat de l'estret d'Ormuz. Al respecte, va recordar que és un canal internacional essencial per al comerç de béns i d'energia: "Salvaguardar la seguretat i l'estabilitat en aquesta regió serveix als interessos comuns de la comunitat internacional".
Ara per ara, hi ha divisió entre els experts al voltant de l'efecte del tancament de l'estret d'Ormuz sobre la Xina. El fet és que l'Iran suposa un 11% de les importacions de petroli del gegant asiàtic, el principal comprador del món, mentre que el 45% ve d'altres països del Golf. Sovint s'ha acusat Teheran de subministrar a Pequín petroli descomptat per eludir les sancions dels EUA mitjançant un reetiquetatge, liquidant el seu comerç principalment en iuans xinesos. Ha estat allò que en diuen win-win: l'economia iraniana s'ha mantingut dempeus mentre que la Xina aconseguia combustible barat. És per això que hi ha qui diu que la crisi a l'Orient Mitjà és més arriscada que la de Veneçuela, tot i que altres especialistes consideren que la suspensió del trànsit per l'estret serà "controlable" per a les grans navilieres xineses. De fet, les tres principals petrolieres de la Xina han tancat aquest dilluns amb pujades d'un 10% a la borsa de Shanghai, el màxim possible en un dia. És el primer cop que PetroChina, Sinopec i Cnooc registren beneficis d'aquesta mena, arribant als seus rècords dels últims anys.
Ni a l'Orient Mitjà ni a Taiwan
Però ni aquesta condemna ni aquesta preocupació es traduirà en cap acció concreta de suport a l'Iran, o com a mínim així ho ha descartat Rússia. El Kremlin va assegurar ahir que cap dels països dels BRICS ajudarà la república islàmica en el seu conflicte amb els EUA i Israel. "La pertinença als BRICS no contempla l'obligació d'oferir assistència mútua durant una agressió militar", va dir el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, que va recordar que aquesta organització fomenta la cooperació "en altres àmbits" més enllà del militar.
Així mateix, tampoc no sembla que hagi de fer res amb Taiwan, tot i la por existent que la Xina decideixi seguir l'exemple dels EUA i tirar pel dret. Experts consultats per EFE han descartat cap mena d'augment del risc militar a l'estret de Formosa. Al cap i a la fi, l'objectiu de Pequín és una "reunificació pacífica", a més de l'alta probabilitat que Washington decidís ajudar Taipei en cas d'un atac —tot i no reconèixer-ne oficialment la independència. Ara bé, és cert que els EUA no tenen munició per a tot i aquesta posició podria canviar si la guerra de l'Iran s'allarga.