A la nevera o fora de la nevera? Aquesta és la gran pregunta que ens fem quan tornem de fer la compra al mercat i no sabem com emmagatzemar els plàtans. Una fruita imprescindible que ens proporciona potassi, vitamina C, vitamina B6 i fibra. A més a més, ajuda a regular la pressió arterial, millora la salut digestiva i augmenta l'energia, millorant l'estat d'ànim i prevenint l'anèmia. Tot són beneficis amb els plàtans, però de vegades no ens els podem menjar perquè han madurat massa ràpid, agafant aquell color negre tan lleig i que ens condueix a llençar-lo a les escombraries.
El truc definitiu per conservar els plàtans molt temps
Els plàtans aporten un munt de riquesa i flexibilitat al nostre receptari —fins i tot aquells que estan més madurs— i els podem incorporar en receptes dolces, salades i plats principals o per a les postres. Bunyols de plàtan, pa amb plàtan, plàtan fregit a l'estil cubà o cupcakes de plàtan i xocolata, per exemple. Idees delicioses i gens complicades de cuinar per introduir aquest color groc tan alegre en els plats per a petits i grans de la casa.
Ara bé, per poder tenir-los en compte, en primer lloc, hem de saber com guardar-los i conservar-los correctament. Un dels darrers consells per aconseguir-ho, i que és molt simple d'executar i no ho fa gairebé ningú, és guardar els plàtans fora de la nevera embolicats amb la bossa del supermercat amb què els compres. Els plàtans són fruites tropicals i no toleren bé el fred: si es guarden a la nevera, la pell es torna negra ràpidament a causa del dany cel·lular provocat per les baixes temperatures, tot i que la polpa pot mantenir-se comestible uns dies. En canvi, si es deixen fora de la nevera, en un lloc fresc i sec, maduren de forma natural i més uniforme.
Conservar els plàtans fora de la nevera i embolicats ajuda a allargar-ne la vida útil i a evitar que es tornin negres prematurament
Paral·lelament, si s’embolica el plàtan amb la bossa amb què els comprem, es redueix l’emissió de gas etilè, que és responsable d’accelerar la maduració, i això ajuda a alentir el procés. També es pot conservar la bossa de paper amb la qual es compren per embolicar la tija, que és l'objectiu principal a protegir. Al cap i a la fi, el que busquem amb tot això és reduir l’exposició a l’aire i a la llum sense tancar-los completament, cosa que ajuda a evitar l’oxidació i una maduració massa ràpida. En canvi, si es deixen en una bossa de plàstic tancada, es pot acumular massa etilè i fer que madurin abans del compte. Per tant, una conservació adequada pot ajudar a mantenir-los frescos més temps.