Ja tenim aquí un nou lliurament de l’abecedari de castellanismes! Aquest recull gairebé interminable de paraules que molts de nosaltres emprem habitualment però que resulta que, ai, no són pas catalanes!
Alguns són molt evidents, sí, però tot i així els fem servir. I després n’hi ha d’altres que ens sorprenen, que no sabíem que eren un calc del castellà. Ah, i no ens oblidem d’un tercer cas: mots que ens pensem que no són correctes (que són barbarismes), però que resulta que són normatius!
Doncs bé, avui ens toca repassar els castellanismes que comencen per la lletra L (i pel dígraf LL, també).
Per cert, has vist la foto del test d’avui? Quin luju, eh, aquest llavero de lentejuelas, oi que és llamatiu?
Ehem, esperem que el que acabes de llegir t’hagi fet molt mal a la vista; si no és així, tenim un problema amb el test d’avui...
Efectivament, la frase conté uns quants exemples del que no hauríem de dir. Què té de dolent dir: “Quin luxe, eh, aquest clauer de lluentons, oi que és cridaner?”. I pel que fa al títol, molt millor així: “Quin embolic! Quina plaga!”.
En vols més exemples? Doncs aquí tens una llista amb altres casos:
- làbia: retòrica, vèrbola
- laci: llis
- laçarillo: pigall, gos guia
- ladera: aiguavés, vessant
- lagrimal: llagrimer [obertura per on es vessen les llàgrimes] / lacrimal [adjectiu]
- làmpara: llum / làmpada / bombeta
- lanxa: llanxa
- látigo: fuet
- lavanderia: bugaderia
- lealtat: lleialtat
- lejía: lleixiu
- liante: embrollador, embrollaire, enredaire
- lidiar: lluitar, bregar
- lija: paper de vidre
- limítrofe: limítrof
- limpiaparabrises: eixugaparabrises, eixugavidres
- listillo: mestretites, setciències, saberut
- logro: assoliment, fita
- luminiscent: luminescent
- luminiscència: luminescència
- luto: dol
- llastimar: fer malbé, ferir
- lliberar: alliberar
- llistí: guia telefònica
Què et sembla? Sabràs identificar tot seguit quines paraules no són catalanes? Compte, perquè com sempre, t'hem preparat alguns petits paranys...
Posa't a prova!