Hi va haver un temps en què els estius es refrescaven d'una manera molt diferent de com ho fem ara. Molt abans que arribés la Coca-Cola i les begudes industrials carbonatades, existia un dolç efervescent que era capaç de convertir un vas d'aigua freda en tota una experiència espurnejant. Es tractava del sucre bolat, un producte que avui resulta gairebé una raresa, però que durant dècades va ser un dels petits plaers de l'estiu. Els nens ho demanaven com un tresor i els grans en gaudien com el remei perfecte contra la calor sufocant. Un tros d'aquest dolç en contacte amb l'aigua feia màgia: es desfeia en segons i alliberava un sabor refrescant que podia variar des de la maduixa fins a la menta, passant per la pinya, l'anís, la taronja o la llimona.
El dolç efervescent que refrescava l'estiu
El nom de “bolat” prové de l'adaptació al castellà, mentre que en català s'utilitzava també el terme “esponjat”, i en altres parts d'Espanya es coneixia com a terròs de sucre. Per a molts avis i àvies d'avui, n'hi ha prou amb esmentar la paraula perquè aflori la nostàlgia: aquells petits blocs blancs, que a simple vista recordaven al carbó de Reis, eren en realitat molt més fràgils i estaven destinats a fondre's en aigua glaçada, creant una beguda tan simple com deliciosa.
Aquests terrossos de sucre de colors estaven destinats a fondre's en aigua
La tradició marcava que els bolados eren de consum exclusiu a l'estiu, i no era per casualitat. Aquests dolços s'elaboraven i es venien aproximadament des de la revetlla de Sant Joan fins a finals de setembre, coincidint amb els mesos de més calor. En aquella època, quan encara no existien refrescos industrials a l'abast de tots, l'esponjat es convertia en l'alternativa casolana i econòmica per hidratar-se amb un punt d'alegria. Cadascú triava el seu sabor favorit, i la gamma era tan àmplia que es podia anar canviant segons l'antull del dia.
Avui dia són molt pocs els llocs on encara s'elaboren, encara que alguns obradors tradicionals, com la Pastisseria La Colmena de Barcelona, es resisteixen a deixar morir el costum. Allà, cada estiu, els seus aparadors s'omplen de bolados de colors que criden l'atenció tant dels nostàlgics com dels curiosos que mai no els han provat. En un món on el més saludable implica reduir el consum de sucre, pot ser que no estiguin de moda, però continuen sent part d'un patrimoni gastronòmic que mereix sobreviure.
Veure un bolado desfent-se en aigua és gairebé un ritual, una escena que parla de temps més senzills en què de l'estiu es gaudia amb gestos petits. Potser per això, els qui els van provar en la seva infantesa recorden no només el sabor dolç i efervescent, sinó també l'ambient festiu que els envoltava. Un recordatori que, de vegades, la felicitat està en el més simple i en el que semblava haver quedat en l'oblit.