Quan arriba la calor, el gelat es converteix en una de les temptacions més difícils d’evitar. El problema és que moltes opcions comercials venen carregades de sucre, greixos poc interessants i ingredients que fan que sigui més un caprici puntual que no pas una opció per repetir sovint. Però el nutricionista Alberto Ugarte ha demostrat que hi ha una manera molt més senzilla i saludable de preparar un gelat casolà que es pot menjar més sovint sense tenir la sensació d’estar trencant cap hàbit saludable. La clau està en utilitzar plàtan congelat, iogurt grec també congelat i proteïna en pols amb gust de vainilla. Amb aquests tres elements, el resultat és cremós, fresc, dolç de manera natural i amb una aportació interessant de proteïna.
Menjar gelat cada dia és un somni que amb aquesta recepta es compleix
El plàtan congelat és el que dona textura de gelat
La base de la recepta és molt simple. Primer cal congelar plàtans madurs, millor si ja estan pelats i tallats a rodanxes. Aquest detall facilita molt el procés, perquè després la liquadora o el robot de cuina els pot triturar sense tanta dificultat. El plàtan és important perquè aporta dolçor natural i una textura cremosa quan es tritura congelat. No cal afegir sucre, mel ni edulcorants, perquè si el plàtan està prou madur ja dona aquell punt dolç que molta gent busca en un gelat.
Després hi entren dos iogurts grecs congelats. El iogurt ajuda a fer la barreja més cremosa, dona cos i evita que el resultat sembli només un granissat de fruita. A més, si es fa servir iogurt grec natural, s’aconsegueix una base més saciant i amb més proteïna.
L’últim ingredient és la proteïna en pols amb gust de vainilla. Aquí no només aporta valor nutricional, sinó també aroma i sabor. La vainilla fa que el gelat sembli més rodó i més proper a una recepta dolça tradicional, però sense necessitat d’afegir sucre extra.
Una recepta ràpida per tenir sempre preparada
El procés no té gaire secret. Es posen els plàtans congelats, els iogurts grecs congelats i la proteïna en pols dins la liquadora o el robot de cuina. Després es tritura fins que la barreja queda cremosa i uniforme.
Si costa processar-ho, es pot parar, remenar una mica i continuar. La idea és no afegir massa líquid, perquè si es posa llet o aigua en excés es perd aquella textura espessa de gelat. El resultat es pot menjar al moment, amb una textura més tipus gelat tou, o guardar una estona al congelador si es vol una consistència més ferma. També es pot adaptar amb petits canvis: una mica de cacau pur, fruits vermells congelats o canyella poden donar variants diferents sense complicar la recepta.
Així doncs, la proposta d’Alberto Ugarte funciona perquè resol el desig de menjar gelat amb una fórmula molt més equilibrada. Té fruita, iogurt, proteïna i no necessita sucres afegits. I quan fa calor, tenir una recepta així a mà pot marcar la diferència entre improvisar qualsevol caprici o preparar un gelat casolà, fresc i molt més interessant.