Al segle XXII, l'essència de la dieta mediterrània no desapareixerà, però sí que es transformarà profundament. Espanya afrontarà un escenari marcat pel canvi climàtic, l'escassetat d'aigua i la necessitat de reduir emissions. En aquest context, l'alimentació combinarà alta tecnologia i arrels sostenibles. La nova dieta mediterrània serà més vegetal, més marina i molt més personalitzada, mantenint el protagonisme de l'oli d'oliva, les hortalisses i els productes del mar. El gran canvi arribarà en el terreny de les proteïnes. La carn convencional serà cada vegada més escassa i probablement considerada un producte ocasional.
Dieta Mediterrània en 100 anys
En lloc de la carn que hem esmentat, s'imposaran proteïnes de “nou disseny”: carn i llet cultivades en bioreactors mitjançant agricultura cel·lular, fermentació de precisió per obtenir caseïna o col·lagen sense animals i farines d'insectes integrades de forma gairebé invisible en pans i pastes. Aquestes innovacions permetran mantenir la tradició culinària reduint l'impacte ambiental de la ramaderia intensiva.
El mar cobrarà encara més rellevància. Als peixos tradicionals s'hi sumaran algues cultivades de forma sostenible, riques en minerals i proteïnes, que s'integraran en arrossos, guisats i amanides. Les costes mediterrànies podrien convertir-se en pols d'aqüicultura avançada i regenerativa. Al costat d'elles, els llegums (cigrons, llenties o mongetes) i els fongs ocuparan un paper central, reforçant el caràcter antiinflamatori i cardioprotector que sempre ha definit la Dieta Mediterrània.
La personalització serà un altre pilar clau. Gràcies a la nutrigenòmica i la intel·ligència artificial, les dietes deixaran de ser universals. Sensors i dispositius vestibles monitoritzaran paràmetres de salut en temps real, mentre cuines intel·ligents suggeriran menús ajustats a la despesa calòrica i a l'estat de la microbiota. Fins i tot la impressió 3D d'aliments permetrà crear plats amb textures tradicionals, però formulats amb nutrients específics per a cada persona. La tecnologia no substituirà el receptari mediterrani, sinó que l'adaptarà a cada organisme.
Als peixos tradicionals s'hi sumaran algues conreades de manera sostenible
El paisatge agrícola també canviarà. Moltes hortalisses es conrearan en granges verticals dins de ciutats com Madrid o Barcelona, reduint transport i consum d'aigua. La hidroponia i l'edició genètica amb tècniques com CRISPR facilitaran varietats resistents a sequeres i altes temperatures, previsibles en el clima peninsular futur. Així, tomàquets, pebrots o cítrics seguiran presents, però produïts amb una eficiència impensable avui.
En l'àmbit gastronòmic, la tradició buscarà sobreviure en format sostenible. La cuina d'autor s'orientarà cap al residu zero i la traçabilitat total. Cada ingredient explicarà la seva història: on es va conrear, quanta aigua va utilitzar i quina va ser la seva petjada de carboni. La dieta mediterrània del segle XXII no serà una relíquia del passat, sinó una evolució ètica i tecnològica que posarà al centre les hortalisses, els aliments del mar i la salut tant humana com planetària.