José Luis Rodríguez Zapatero ha estat, durant dècades, el referent moral i polític més sòlid del socialisme espanyol. La seva etapa de govern es recorda per fites que van transformar l'arquitectura social d'Espanya: la fi del terrorisme d'ETA, l'aprovació del matrimoni homosexual i l'impuls dels drets fonamentals. A més, des del 2018, Zapatero ha experimentat una segona joventut política, convertint-se en l'escuder més potent de Pedro Sánchez, un valor electoral de primer ordre que ha actuat com la "reserva espiritual" del PSOE estatal en els seus moments més crítics. Fins aquest dimarts, almenys, Zapatero era un actiu imbatible; avui, una interlocutòria judicial el situa com el "vèrtex" d'una xarxa d'influència que xoca frontalment, sigui quin sigui el final del procediment penal, amb aquesta imatge de desinterès públic.
La interlocutòria del magistrat Calama (Tribunal Central d'Instància, que instrueix en l'ordre penal els procediments que jutja després l'anomenada Audiència Nacional, successora des del 1977 del Tribunal d'Ordre Públic franquista) presenta una tesi inquietant: Zapatero no seria un col·laborador ocasional, sinó el líder estratègic d'una estructura organitzada. El que crida més l'atenció és que aquesta xarxa hauria operat des de la seva pròpia oficina de Ferraz, fent servir canals corporatius com el correu gestionat per la seva secretària María Gertrudis Alcázar. El jutge hi veu un "coneixement i domini organitzatiu", suggerint que l'oficina de Zapatero albergava el suposat centre de coordinació d'una operativa econòmica d'alt nivell.
Aquesta xarxa, qualificada internament pels investigats com un "equip" o "boutique financera", hauria actuat a l'ombra sota el control de l'entorn directe de l'expresident, representat per Alcázar i el gestor Julio Martínez Martínez, encarregat de la logística societària i representant legal de la consultora Análisis Relevante.
El nucli de la imputació es troba en la suposada intermediació per afavorir l'aerolínia Plus Ultra davant la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI). La interlocutòria recull converses on tercers es refereixen a Zapatero com la "palanca" o el "pana" necessari per obrir portes institucionals. A canvi, el flux econòmic hauria estat constant: la societat Análisis Relevante hauria canalitzat prop de 491.000 euros cap a Zapatero i uns altres 240.000 euros cap a Whathefav SL, l'empresa administrada per les seves filles. El jutge sospita que aquesta última actuava com una "societat finalista" per diluir la traçabilitat del benefici econòmic.
En realitat, el material indiciari (absolutament insuficient per condemnar ni per portar a judici Zapatero, sí per preguntar-li sobre la seva eventual participació en els fets, pregunta que en el nostre sistema de garanties exigeix l'atribució prèvia de la qualitat jurídica d'investigat, que, tanmateix, comporta la pena del banc dels acusats) descansa exclusivament sobre tres elements essencials:
i ) Que la hipotètica intermediació de ZP obtingués de la SEPI per a Plus Ultra el préstec de 53 M€ atorgat a finals d'estiu del 2021.
ii) Que l'obtenció d'aquest préstec es vinculés a una influència directa o indirecta exercida per un Zapatero absolutament aliè en aquell moment a l'estructura de la SEPI i de l'Administració de l'Estat i
iii) Que la societat off shore que va rebre de Plus Ultra després de l'ingrés del préstec el pagament d'un 1% de suposada comissió pertanyés a Zapatero directament o indirectament.
Si falla algun dels dos primers elements, no hi ha cas. Si falla el tercer, decau l'acusació de falsedat documental, ja que les factures emeses per Zapatero com a persona física i/o per la societat de les seves filles no estarien vinculades a aquesta comissió, decaient en els mateixos termes les acusacions d'organització criminal i blanqueig de capitals. I, pel que fa al delicte que quedaria dempeus com a possible (tràfic d'influències), caldria acreditar l'efectiva influència il·lícita, fent un salt més enllà de la mera activitat lobbista. Si, d'altra banda, s'acredita que els pagaments corresponen a serveis reals de consultoria o conferències —activitats lícites que la mateixa interlocutòria reconeix que Zapatero realitzava—, el tràfic d'influències també s'esfondra.
Es preguntaran vostès… i si la Fiscalia pressiona Alcázar i Martínez oferint beneficis com se li van oferir a Aldama? Doncs sí, podria canviar l'escenari només en el supòsit que aportessin les proves que no va aportar Aldama al Tribunal Suprem en el recent judici a Koldo García i a l'exministre Ábalos, actualment vist per a sentència.
Resulta inevitable comparar aquest escenari amb el dels seus predecessors, Felipe González i José María Aznar. Ambdós, després de cessar en la presidència, van desplegar una intensíssima activitat lobbista (mai investigada) per a tercers, però sempre treballant per a importants multinacionals espanyoles, britàniques o nord-americanes. Mai cap òrgan de la Fiscalia es va preocupar gens ni mica per les seves activitats, que per descomptat els van reportar bastants més ingressos que a Zapatero les seves. Almenys amb el que coneixem avui.
Són compatibles el Zapatero lobbista i el Zapatero referent polític?
Fins aquí l'anàlisi jurídica. Probablement el cas no arribi a judici o acabi en una absolució. Tanmateix, en el pla polític, cal preguntar-nos: són compatibles el Zapatero lobbista i el Zapatero referent polític? Pot coexistir el líder que recorre mítings defensant l'ètica del PSOE amb el consultor que rep pagaments de sis xifres per serveis de consultoria fronterers o coincidents amb l'activitat lobbista? La veritat és que el protagonisme polític, com va dir el difunt president uruguaià Pepe Mujica, no és gaire compatible amb la dedicació preferent a l'activitat empresarial, màximament quan el Dret Públic t'ofereix com a alternativa a la teva dedicació política o político-ciutadana un sou anual de 100.000 € per la teva tasca al Consell d'Estat al qual legítimament renuncies per desenvolupar aquesta activitat empresarial de consultoria molt difícilment dissociable de la teva agenda.
PS: Sorprèn la precisió amb què el Partit Popular sembla manejar els temps i detalls judicials d'aquest cas, suggerint una filtració interessada per erosionar el govern de l'Estat a través del seu mentor. Curiosament, només dos dies després del revés del president andalús Juanma Moreno, en perdre la seva majoria absoluta. La presidenta del Consell General del Poder Judicial i els ministres d'Interior i Justícia haurien de preocupar-se per les contínues filtracions en els diferents nivells de l'anomenada Audiència Nacional, de la UDEF i de l'UCO.
Per cert, al Tribunal Central d'Instància, que instrueix perquè jutgi l'anomenada Audiència Nacional, sembla que se li ha atorgat de facto el monopoli de la investigació al criteri de la UDEF de la Policia Nacional i de l'UCO de la Guàrdia Civil. I es nota.