Hi ha cuiners que treballen el producte i n’hi ha que el transformen en llenguatge. El projecte d’Arnau Triola es mou just aquí: en aquest punt on la tècnica es troba amb la idea i el gust es converteix en relat. Des de l’Empordà, Triola ha anat construint una trajectòria sòlida, marcada per l’exigència i la precisió. Format en entorns professionals de nivell i amb experiència en competicions internacionals com el World Chocolate Masters, el seu camí no respon només a la voluntat de fer bé les coses, sinó a la necessitat de trobar una veu pròpia.
Fa pocs mesos, ens ha presentat el seu nou projecte: un obrador propi situat a la població que l’ha vist créixer, com a persona i com a professional. Un retorn amb sentit, on tot pren més coherència. Perquè aquí no només hi ha producció, hi ha arrel. I és en aquest context que ha presentat la seva nova gamma de xocolates, després de l’èxit de la campanya de Nadal amb els seus torrons i d’haver estat segon classificat al II Campionat Nacional de Torró Creatiu. Un reconeixement que confirma el moment que viu: maduresa, discurs i identitat.
L’obrador: on neix el discurs
El seu obrador no és només un espai de producció. És un espai de pensament. Aquí, cada elaboració parteix d’una idea. D’un concepte. D’una pregunta. Treballant des d’una mirada bean to bar, Triola controla tot el procés: des del gra de cacau fins a la tauleta final. Però aquest control no és només tècnic, és narratiu. Perquè el que busca no és només equilibri o textura. Busca sentit. I això es nota en cada decisió: en els ingredients, en les combinacions, en la manera de construir cada xocolata. Tot té un perquè. La seva col·lecció és una declaració d’intencions. Cada peça és un relat.
- La Mentidera és potser una de les més conceptuals: una xocolata blanca que sembla negra. Garrofa i avellana per recordar aquell temps en què la garrofa substituïa el cacau. Un joc entre memòria i percepció, entre el que sembla i el que és.
- Amb l’Albina, el discurs es depura. Blanca, neta, directa. Un punt de iogurt aporta frescor i, la vainilla, visible, reforça la idea de transparència. És una xocolata que no amaga res.
- La Picantona ens trasllada a la primavera: camps en flor, fruita madura i el perfum dels pebrers. Una combinació inesperada, però coherent. Una sensació convertida en gust.
- I amb la Cabrona, el projecte s’arrela definitivament al territori: cabra i rosa mosqueta, muntanya i cultura rural dins d’una mateixa peça. No és només una combinació, és una manera d’explicar d’on venim.
Quan Triola treballa la xocolata negra, el discurs es despulla
Tradició reinterpretada
Una de les grans virtuts de Triola és la seva capacitat de reinterpretar la tradició sense perdre’n l’essència.
- La Catalufa n’és un exemple clar: la crema catalana convertida en xocolata. Llet, caramel, canyella i cítrics, traduïts a un nou llenguatge, però mantenint intacte el record.
- Amb la Tronada, el discurs es torna més complex: llet d’ovella, te negre i la “Pólvora de Duc”, una barreja d’espècies medieval. Una proposta que connecta història, territori i tècnica amb una mirada contemporània.
- I amb la Matona, es trenca un altre esquema: una xocolata amb llet amb un 60% de cacau. Intensa, directa, sense concessions. Una manera d’entendre la xocolata amb llet des d’un altre lloc.
Una cuina dolça que no es queda en el sucre, sinó que entra en el discurs. Perquè les seves xocolates no només es mengen. S’entenen. S’interpreten. I sobretot, s'expliquen
I quan Triola treballa la xocolata negra, el discurs es despulla.
- L’Exòtica (68%) deixa parlar el cacau amb les seves notes naturals de fruita groga, evocant la nespra. Sense artificis.
- La Matinera (70%) construeix un pont entre territori i ritual: sal de Taffoni i cafè. Mar i matí, intensitat i quotidianitat.
- L’Arrelada (75%) ens porta al bosc mediterrani: pi, resina, paisatge. Una xocolata que gairebé es pot olorar abans de tastar.
- I la Infinita, la més extrema, busca el límit: el percentatge més alt, la màxima concentració. Aquí no hi ha distraccions, només cacau.
Una nova manera d’entendre la xocolata
El projecte d’Arnau Triola no busca impressionar, busca connectar. Connectar amb el territori, amb la memòria, amb la manera d’entendre la gastronomia des d’un lloc honest. Una cuina dolça que no es queda en el sucre, sinó que entra en el discurs. Perquè les seves xocolates no només es mengen. S’entenen. S’interpreten. I sobretot, s'expliquen. En un moment en què la gastronomia busca autenticitat, propostes com aquesta tenen més sentit que mai. Perquè aquí, cada tauleta és alguna cosa més que un producte: és una idea feta gust.