Els carrers de moltes ciutats espanyoles estan marcats per una presència cridanera: negocis regentats per persones d'origen xinès. Des de basars i botigues de proximitat fins a restaurants, salons de bellesa, cafès o acadèmies, els emprenedors xinesos han consolidat una presència empresarial significativa que ha evolucionat amb el temps. En aquest context, Shun, emprenedor i creador de contingut, assenyala una realitat que molts no coneixen: “La majoria de propietaris no tenen ni educació secundària”. Amb aquesta afirmació posa en relleu com, encara que la formació acadèmica formal pot no ser alta entre molts propietaris, la seva determinació, xarxes de suport i estratègies de negoci han convertit la seva presència empresarial en un fenomen important i visible, especialment a Espanya.
El boom dels negocis xinesos i com s'ha produït
El creixement dels negocis xinesos a Espanya es remunta a les dècades dels 80 i 90, quan grups d'immigrants van començar a obrir restaurants i comerços de proximitat. Amb el temps, aquell model es va consolidar i es va ampliar a basars, botigues multipreus i altres establiments relacionats amb el consum diari. Segons dades d'associacions d'autònoms, més de la meitat dels xinesos en edat laboral a Espanya són treballadors per compte propi, una proporció més alta que la de la resta de comunitats emigrants al país.
Aquest creixement està associat a diversos factors, entre ells:
-
Xarxes de suport i capital familiar: molts emprenedors xinesos inverteixen i s'ajuden entre familiars i amics, compartint recursos financers i experiència pràctica per obrir i gestionar negocis, fins i tot sense grans estudis formals.
-
Accés a productes i preus competitius: el comerç amb productes importats des de la Xina permet oferir preus baixos en molts sectors, especialment en basars o botigues de descompte, cosa que atrau una clientela àmplia.
-
Alta taxa d'autoocupació: la comunitat xinesa destaca per un fort impuls a l'autoocupació, cosa que es tradueix en un alt nombre de negocis propis i una presència destacada en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
La combinació d'aquestes dinàmiques fa que, tot i que molts propietaris no tinguin educació secundària completa, aconsegueixin mantenir i fer créixer negocis mitjançant aprenentatge pràctic, treball constant i xarxes col·laboratives.
Regulacions i diferències amb Espanya
A Espanya, obrir un negoci exigeix complir normatives generals que no discriminen per nacionalitat: registre d'autònoms, obligacions fiscals i sanitàries, llicències municipals segons el tipus d'activitat i compliment de la legislació laboral si hi ha empleats. El país ofereix un entorn legal en què qualsevol persona —independentment de la seva formació acadèmica— pot emprendre si compleix aquests requisits. Això està en línia amb l'obertura de l'economia espanyola a la iniciativa privada i a la creació de petites i mitjanes empreses.
A diferència d'altres països on de vegades s'exigeix una inversió mínima o un cert nivell educatiu per obtenir determinats permisos, a Espanya no hi ha requisits d'estudis específics per obrir una botiga o restaurant. El que s'exigeix és complir la llei: estar donat d'alta com a autònom, tenir llicència d'activitat de l'ajuntament i respectar les normatives d'higiene, seguretat i tributació. Aquesta obertura normativa facilita que persones amb perfils diversos —incloent-hi aquells que no han completat educació secundària— puguin iniciar un negoci propi.
A més, existeixen lleis de suport a l'emprenedoria i programes de formació per a autònoms, tant espanyols com estrangers, que ajuden a adquirir coneixements sobre gestió empresarial encara que no es tingui formació prèvia.
En resum, el fenomen empresarial xinès a Espanya —com assenyala Shun— no es redueix a una qüestió acadèmica, sinó a una combinació de treball dur, ús de xarxes familiars, adaptació al mercat i un entorn regulatori que permet la iniciativa empresarial lliure. Aquest model ha evolucionat amb el temps, diversificant els sectors en què operen aquests negocis i adaptant-se a les necessitats del consum actual.