Una part del sector públic està en un moment laboralment convuls: mestres, maquinistes, bibliotecaris, agents rurals i, aquest dimecres, una altra vegada, els metges. Els metges del sistema sanitari públic català estan cridats aquest dimecres 20 de maig a la vaga una altra vegada per reclamar millores en les condicions de treball i reduir la càrrega de feina que els permeti donar una qualitat assistencial més gran. Es tracta de l’onzena jornada de vaga que convocada des de l’inici del conflicte laboral a l'octubre. El sindicat Metges de Catalunya denuncia "immobilisme" del Departament de Salut per a atendre les seves demandes i insta a negociar el Govern que encapçala el president Salvador Illa.
La vaga, que s’emmarca en una nova aturada dels metges a l’Estat, està prevista de les 8:00 h de dimecres a les 8:00 h de demà dijous. Hi estan convocats el personal facultatiu —metges, odontòlegs, biòlegs, psicòlegs clínics o farmacèutics del sistema sanitari— en una nova aturada de Metges de Catalunya per pressionar el Departament de Salut que lidera la consellera Olga Pané. Reclamen un conveni propi diferenciat d'altres professionals sanitaris i millores en les condicions laborals com ara eliminar les guàrdies de 24 hores. Segons defensa el sindicat, Catalunya té competències per negociar-ho i acusen d'"incompareixença" i "desatenció" a Pané.
Per portar les demandes als carrers, Metges de Catalunya ha organitzat una concentració a les 11:00 h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, en què preveu recrear una sessió parlamentària per interpel·lar el president Illa. De fet, el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, ha afirmat que el conflicte ha escalat fins a "escapar de les competències de Salut" i sosté que ja és un problema que interpel·la directament el president i el conjunt del Govern. "Persistirem fins que siguem escoltats. Hi ha tota una generació de metges que no vol continuar en les condicions que es pretén que ho fem", avisa en declaracions al 3Cat.
El sindicat aprofitarà aquesta acció de protesta per donar a conèixer la campanya ‘Ni un minut més’, que fa una crida als metges a només assumir l’activitat ordinària i obligatòria i a no fer-ne d’addicional i voluntària. La campanya vol visibilitzar que el funcionament estructural del sistema sanitari se sosté, diuen, sobre la “sobrecàrrega permanent” dels professionals sota la "disfressa" de la vocació. “Hem arribat al punt de considerar normal que un metge treballi 24 hores seguides o faci jornades setmanals de 60, 70 o 80 hores fent escreixos, doblatges, guàrdies o peonades (hores extra)”, explica el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, en la presentació de la campanya a les xarxes socials. El sindicat sosté que si el sistema necessita aquestes hores extra per ser viable, és que hi ha una "mala planificació".
A banda, 59 especialistes en Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital de Bellvitge han comunicat que a partir de juny deixaran de fer activitat fora de la jornada ordinària —els trasplantaments i les guàrdies localitzades queden exclosos de l’aturada—. En un comunicat, aquests professionals reivindiquen la “implicació en l'atenció excel·lent que caracteritza l’hospital”, però lamenten que, mentre l’activitat assistencial depèn “en gran manera del sobreesforç laboral”, l’administració no reconeix “aquest esforç”, ni el “retribueixi de forma justa” ni mostra cap compromís “a negociar condicions dignes”. Els especialistes reconeixen que aquesta mesura de pressió no és una “opció desitjable”, però recalquen que volen “treballar en condicions dignes”.
El col·lectiu també protesta a tot l'Estat en el marc de la quarta setmana de vaga que la Confederació de Sindicats Mèdics (CESM) ha convocat des del febrer i a la qual Metges de Catalunya dona suport. El conflicte amb el Ministeri de Sanitat, sobretot arran de la reforma de la llei que regula les relacions laborals en el sistema nacional de salut, l’estatut marc, també està encallat. Els metges en vaga arreu l'Estat reclamen jornades de 35 hores setmanals, eliminar les guàrdies de 24 hores i una reclassificació professional pròpia que els diferenciï d'altres professionals sanitaris.
Serveis mínims per garantir les urgències
Les vagues en l’àmbit sanitari tenen serveis mínims per garantir l'assistència essencial. Segons l’ordre del Departament de Treball, aquest dimecres s’ha de garantir el “normal funcionament” dels serveis d'urgències i d’unitats especials d’urgència vital, com són les UCI, coronàries, d'hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, i fer les operacions que no es poden ajornar. Els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i els Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) també hauran de garantir l'assistència urgent i aquest servei es prestarà amb un 25% de la plantilla dels centres. El transport sanitari haurà de preservar l’atenció als pacients d’urgències i de tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. La resta de serveis funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu.