El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la regulació dels lloguers de temporada, una llei que pretén posar fi al frau que es comet actualment amb aquest tipus d'arrendaments per esquivar el preu de lloguer vigent a Catalunya des del 2024. La iniciativa legislativa porta el segell de la majoria d'esquerres que existeix a la cambra legislativa catalana i l'oposició del sector immobiliari i de la patronal catalana. Una vegada més, la problemàtica de l'habitatge, el primer o el segon problema del país segons la gran majoria de les enquestes, s'enfoca de la pitjor manera possible: regulant amb una visió en què pesa sobretot la ideologia i en ple pols amb el sector, l'únic que pot dinamitzar la construcció d'habitatges i ajudar a regular el mercat de lloguer.

Per més que les xifres són, una vegada i una altra, reiteratives i s'observa fàcilment la retirada de pisos del mercat de lloguer, els errors es continuen repetint sense modificar la manera d'actuar. Les estadístiques deixen pocs dubtes al respecte el 2025, el mercat de lloguer a Catalunya ha tingut una caiguda del 20% en noves firmes, especialment a Barcelona i l'àrea metropolitana. També una reducció del 26% en l'oferta després de la implementació de la llei d'habitatge i la regulació dels preus a les zones tensionades. Els preus continuen pujant malgrat els topalls i la manca d'incentius i la pressió regulatòria desincentiva les operacions.

Fins que no hi hagi un acord amb el sector i una col·laboració publicoprivada real, de la qual avui en som molt lluny, no hi haurà habitatge de lloguer assequible

Ara es pretén actuar contra els lloguers de temporada mitjançant una ofensiva legal que alimenta la inseguretat jurídica i expandeix el temor del propietari, tant grans operadors com petits estalviadors i famílies. En són aquests últims els principals afectats, ja que els grans operadors estan, en molts casos, sortint de Catalunya o reorientant el seu negoci cap a oficines, per exemple. On el preu de lloguer, particularment a Barcelona, mostra una tendència a l'alça sostinguda el 2024-2025, impulsada per l'alta demanda d'espai prime i la limitada disponibilitat. L'observatori immobiliari del passat mes d'octubre ha ofert dades del tercer trimestre en aquesta direcció: un augment del 67,2% interanual.

Com ja va succeir en el passat, el resultat del que s'ha aprovat pel Parlament tornarà a ser el mateix: una nova frustració entre la ciutadania, que veurà que el problema de l'habitatge empitjora perquè és impossible que la construcció de nous habitatges i el lloguer dels pisos es pugui solucionar amb compra o construcció d'habitatge públic. Les polítiques en aquest sentit de les administracions són necessàriament més lentes i, per importants que siguin —i el Govern Illa ha promès 214.000 habitatges sense data ni pressupost—, només poden ser complementàries. Fins que no hi hagi un acord amb el sector i una col·laboració publicoprivada real, de la qual avui en som molt lluny, no hi haurà habitatge de lloguer assequible. I potser, per a això, ja hem fet massa tard.