Mudar-se a un altre país implica enfrontar-se a costums que, vistes des de fora, poden semblar sorprenents. És el que li passa a Marc, un català que viu a Corea del Sud, qui resumeix la seva experiència amb una frase cridanera: “No existeixen les claus de casa i com a regal et donen paper de vàter”. Més enllà de l'anècdota, el seu testimoni serveix per explicar l'altíssim nivell de seguretat del país asiàtic i les diferències culturals respecte a Espanya i altres països europeus.
Corea del Sud és considerada una de les societats més segures del món. La criminalitat violenta és baixa, els robatoris són poc freqüents i la confiança social està molt estesa, cosa que es reflecteix en la vida quotidiana.
Un país on la seguretat forma part de la rutina
A Corea del Sud, és habitual veure bicicletes sense cadenat, mòbils oblidats en cafeteries que ningú toca o portals d'edificis sense panys tradicionals. Tal com explica en Marc, **molts habitatges no utilitzen claus físiques**, sinó sistemes digitals amb codis o targetes, i fins i tot hi ha persones que deixen la porta sense tancar. Aquesta realitat no respon a la ingenuïtat, sinó a un entorn on el respecte a la propietat aliena està profundament interioritzat.
Aquest nivell de seguretat s'explica per diversos factors: una forta pressió social, un sistema legal estricte, una presència policial eficaç i una cultura col·lectiva on el comportament individual té impacte en el grup. A això s'hi suma un alt ús de tecnologia i càmeres de vigilància, especialment en zones urbanes.
En els rànquings internacionals, Corea del Sud sol situar-se al costat de països com Japó, Singapur, Islàndia, Suïssa o Noruega entre els més segurs del món. Espanya, tot i ser un país relativament segur en comparació global, presenta majors índexs de robatoris i una percepció d'inseguretat més elevada en determinades ciutats.
Corea del Sud davant Espanya: dos models de confiança
La principal diferència entre Corea del Sud i Espanya en matèria de seguretat és la percepció del risc. A Espanya, tancar amb clau, posar reixes o alarmes forma part de la normalitat. Existeix una cultura més preventiva, fins i tot desconfiada, fruit de més tolerància social al petit delicte.
A Corea del Sud passa el contrari: la confiança és la base del sistema. Això no vol dir que no hi hagi delictes, però sí que són excepcionals. Per a un espanyol, aquesta realitat pot resultar xocant al principi, com explica en Marc, però amb el temps genera una sensació de tranquil·litat difícil d'igualar.
Un altre aspecte curiós que destaca en Marc és el paper de vàter com a regal. A Corea del Sud, regalar rotllos de paper higiènic en mudar-se a una casa nova o en obrir un negoci és una tradició comuna. El motiu és simbòlic: el paper es desenrotlla sense trencar-se, cosa que representa desitjos de prosperitat, continuïtat i una vida sense obstacles. A més, és un objecte útil, pràctic i ben rebut.
Aquest costum reflecteix una mentalitat funcional i col·lectiva, on els regals busquen aportar alguna cosa concreta al dia a dia, més que un valor estètic.
En definitiva, l'experiència del Marc mostra com la seguretat i la confiança social influeixen directament en la manera de viure. Corea del Sud no només sorprèn per la seva tecnologia o la seva cultura, sinó per un entorn on tancar la porta amb clau és gairebé opcional… i el millor regal pot ser, simplement, paper de vàter.