Fa poc més de dos mesos que el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, denunciava en una entrevista a ElNacional.cat que "cada vegada hi ha més metges i infermeres que ni tan sols entenen el català". Poc després, l'ANC demanava més queixes dels usuaris com a fórmula per combatre la catalanofòbia a la sanitat. I la setmana passada, Òmnium Cultural criticava la implementació "insuficient" del Pacte Nacional per la Llengua en l'àmbit de la salut, entre altres. Tot, sense entrar en els interminables episodis concrets de discriminació lingüística en consultes i hospitals que es donen a conèixer cada mes. I, sempre, surt algú que diu que no passa res, que si saps parlar en castellà no hi ha cap problema. Doncs sí que n'hi ha, sembla: un nou estudi ha constatat ara que no parlar la llengua dels pacients fa perillar la seva salut.
Joana Pena-Tarradelles, investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), examinarà per primer cop quin impacte té fer servir el castellà a l'hora d'atendre els pacients catalanoparlants als centres sanitaris del país. Com a pas previ, ha revisat l'impacte de la discordança lingüística en altres països amb parlants autòctons de llengües minoritàries i minoritzades. És a dir, quan el metge no parla la llengua favorita del pacient. És d'aquesta manera que ha confirmat que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics, de la confiança entre metge i pacient, i de la qualitat assistencial, segons un estudi pioner publicat a la Revista de Llengua i Dret.
Francès, gal·lès, suec i basc
La investigadora ha fet una àmplia revisió bibliogràfica, que inclou un centenar de recerques de diferents disciplines sobre l'impacte de la discordança lingüística en l'atenció sanitària en territoris com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia i també el País Basc, amb recerca incipient sobre el tema. D'acord amb la UPF, es tracta de la primera revisió bibliogràfica en català d'aquestes característiques, i és també una recerca pionera a comparar l'impacte que té la discordança lingüística sobre la qualitat assistencial de la població nouvinguda i de la població autòctona.
En el cas de la població immigrant que no domina cap llengua del país d'acollida, la discordança pot tenir conseqüències greus: diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments, realització de proves excessives... Ara bé, el que més crida l'atenció de l'estudi és que tot plegat també pot passar amb la població autòctona. "Una de les principals novetats de l’estudi és que constata que la discordança lingüística no només afecta la població migrada, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada, encara que sigui bilingüe i pugui expressar-se també en la llengua dominant amb més o menys fluïdesa", diu Pena-Tarradelles.
Gent gran i infants, els més exposats
Recerques anteriors amb parlants de gal·lès al Regne Unit, de francès en zones anglòfones del Canadà, del suec a Finlàndia o del basc a Euskadi conclouen que la capacitat d'expressar-se en una segona llengua disminueix especialment en situacions d'estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens. Aleshores, fer servir una llengua diferent de la pròpia suposa un esforç mental afegit i provocar la invisibilització de matisos vitals per al diagnòstic. Concretament, les persones grans i els infants són els grups més exposats als riscos de la discordança lingüística en l'atenció sanitària. El deteriorament cognitiu en gent gran, per exemple, pot empitjorar les seves competències en una segona llengua i, per tant, dificultar l'atenció sanitària. En el cas dels infants, sobretot si són molt petits i encara no han pogut desenvolupar prou les competències bilingües, depenen de la llengua materna per descriure símptomes de la forma més precisa possible.
A més, s'ha constatat el valor identitari de la llengua per a moltes persones. La impossibilitat de parlar en la llengua pròpia fa que alguns individus se sentin menystinguts pel sistema sanitari, cosa que pot afectar en el seu benestar emocional i la possibilitat de crear una relació de confiança amb el metge. En definitiva, que hi ha moltes evidències científiques sobre la importància de garantir l'atenció sanitària en la llengua favorita dels pacients autòctons. El següent pas de la investigadora serà explorar concretament les conseqüències de la discordança lingüística a Catalunya, encara desconegudes.