Jordi Cruz ha parlat en diverses ocasions de la seva infància amb una sinceritat poc habitual, reconeixent que no sempre va ser una etapa senzilla. El xef ha explicat que de petit podia ser rebel, però que darrere d'algunes de les seves decisions hi havia una necessitat molt més profunda: sentir-se acceptat i no estar sol. Una de les anècdotes que millor resumeix aquesta etapa té a veure amb els diners de la seva mare i unes simples llaminadures.
"Vaig robar diners a la meva mare per comprar llaminadures per als nois de classe. Sempre era l'últim, el ruc, i buscava l'afecte, tenir amics", va recordar Cruz. La frase mostra una faceta molt diferent a la del cuiner segur, exigent i reconegut que coneixem avui. De petit, la seva preocupació estava a encaixar i trobar un lloc dins del grup.
Comprar llaminadures era una manera de buscar acceptació
La història no parla realment de dolços, sinó de pertinença. Cruz va entendre llavors que podia cridar l'atenció dels seus companys compartint alguna cosa amb ells i va acabar creuant un límit per aconseguir-ho. El xef no ha intentat justificar aquella conducta, però sí que ha explicat què hi havia darrere: por de quedar-se fora i necessitat de sentir-se estimat.
La seva mare va reaccionar amb duresa i aquella va ser una de les poques ocasions en què, segons ell mateix ha explicat, va rebre un càstig físic. Cruz recorda que hi va haver altres dues situacions similars: una relacionada amb intentar robar pneumàtics i una altra per arribar massa tard a casa.
Una infància rebel que també explica el seu caràcter
Amb el pas dels anys, el cuiner ha pogut interpretar aquells episodis d'una altra manera. El que llavors semblava simplement rebel·lia també estava relacionat amb inseguretats pròpies d'un nen que buscava aprovació i amistat. Aquesta necessitat de demostrar, competir i trobar el seu lloc acabaria apareixent després d'una forma molt més constructiva en la seva carrera. Cruz ha construït una imatge professional marcada per la disciplina, l'exigència i el perfeccionisme, però darrere de tot això existeix també una història personal menys coneguda.
L'anècdota de les llepolies mostra precisament aquesta part. Abans de convertir-se en un dels xefs més recognoscibles d'Espanya, Jordi Cruz va ser un nen que volia encaixar i que va prendre males decisions intentant aconseguir-ho. Una confessió que humanitza el seu recorregut i ajuda a entendre que fins i tot darrere de personalitats molt fortes hi pot haver una infància marcada per la inseguretat.