A Mestalla, Hansi Flick troba el primer problema al vestidor del Barça amb Fermín de protagonista

Hansi Flick ha trobat a Mestalla un d'aquests problemes que qualsevol entrenador voldria tenir, però que pot acabar complicant la gestió del vestidor: Fermín López i Dani Olmo estan a un nivell massa alt per compartir sempre protagonisme. Tots dos competeixen per una zona similar del camp, tots dos arriben a l'àrea, generen ocasions i entenen bé el que demana el tècnic. El problema és que, en molts partits, només un podrà començar com a titular.

Fermín està aprofitant cada oportunitat amb una intensitat que obliga Flick a mantenir-lo molt a prop de l'onze. La seva capacitat per trencar línies, aparèixer des de segona línia i atacar l'àrea aporta una cosa diferent. Dani Olmo, en canvi, ofereix més pausa, associació i claredat entre línies, a més d'una connexió especialment bona amb Lamine Yamal. El debat ja no és qui té nivell, sinó com repartir minuts sense crear una sensació de greuge.

Fermín no mereix tornar a un paper secundari

El creixement de Fermín fa que la situació sigui especialment delicada i complicada de gestionar. El centrecampista sent que ha fet un pas endavant i que mereix continuïtat després de respondre quan ha jugat. Tornar a una rotació més secundària podria generar frustració, sobretot si veu que el seu rendiment no n'hi ha prou per consolidar-se.

Dani Olmo Racing Barça EFE
Dani Olmo Racing Barça EFE

Hansi Flick sap que Dani Olmo continua sent una de les seves peces preferides per tot el que aporta amb pilota. Pot rebre entre línies, associar-se amb Pedri i accelerar el joc a prop de l'àrea. Prescindir-ne tampoc resulta senzill, especialment en partits on el Barça necessita més control i creativitat.

Flick haurà de gestionar egos i minuts

La solució passarà segurament per alternar-los segons rival i context, però això no elimina el problema. Tots dos volen jugar els partits grans i tots dos senten que tenen arguments per fer-ho. Aquí comença el veritable repte per a Flick. Fins ara, el tècnic havia manejat bé les jerarquies perquè moltes posicions estaven força definides. Amb Fermín i Olmo, en canvi, apareix una competència completament oberta.

Mestalla pot haver marcat l'inici d'aquest nou escenari. Si tots dos mantenen el nivell, Flick haurà de triar constantment entre un dels seus futbolistes més verticals i un dels seus jugadors més creatius. Un problema d'abundància, sí, però també un dels més difícils de gestionar quan dos futbolistes senten que mereixen exactament el mateix lloc.