A mitjans de juliol, amb una calda que espantava, era a Torroella de Montgrí per fer una entrevista als Corvitto, família de mítics gelaters que van ser pioners en la formulació de les postres glaçades més icòniques de l’estiu. I va ser justament Hervé Corvitto que va recomanar-me, en acabar-la, que anés al restaurant El Teatre, al petit poble de Regencós, a uns 15 minuts d’on ens trobàvem i a la mateixa distància de Sa Tuna, a Begur.
Passaven les dues de la tarda quan entràvem al pàrquing del Teatre, que és el restaurant de l’hotel que duu el mateix nom i que és just davant. Hores més tard, sortint-ne i escoltant el clapoteig de la piscina, vaig pensar que seria idíl·lic passar-hi un cap de setmana d’estiu en aquest petit poble medieval, envoltada pel massís de Begur, i amb l’oferta gastronòmica segura, i més propera impossible, del restaurant Teatre. El restaurant Teatre és, efectivament, en un antic teatre, i a la primera sala, molt àmplia, és possible de veure l’escenari original, amb el teló de vellut vermell i daurat. Seiem, però, a la segona sala, al lateral, amb vista a la terrassa interior, que dona al jardí. Som guiades per un cap de sala hospitalari, atent i despert, que ens fa sentir com a casa malgrat no haver-hi posat mai els peus, aquí.
Una excel·lent cassola de fideus amb colomí i botifarra, trompetes de la mort i mongeta tendra. És el plat que em farà tornar i que em va fer voler-ne escriure i recomanar-lo
Demanem gamba, per començar, a la planxa, i no li cal res més. Fa goig menjar una bona gamba en ple juliol; sembla que el crustaci condensi a la seva carn i als seus sucs tota l’essència de l’estiu. Albert Passarell, el xef del restaurant Teatre de Regencós, trama una proposta de cuina eminentment tradicional catalana, sense oblidar la tradició i el rebost empordanès, amb un menú del dia i també carta. De primer, una excel·lent cassola de fideus amb colomí i botifarra, trompetes de la mort i mongeta tendra. És el plat que em farà tornar i que em va fer voler-ne escriure i recomanar-lo, de tan ben confegit i suculent. Passarell utilitza fideu gruixut, que per mi té millor mossegada, i el deixa al punt exacte de cocció. De la mateixa manera, el colomí conservava a la perfecció la textura tendra i sucosa de la carn, que té aquell punt ferruginós que tant m’agrada.
El plat era molt bo, contundent, un repte aparent que no va ser tal per als gairebé 40 °C de temperatura que feien
I de segon, capipota, amb cigrons i tripa. Menció especial a uns cigrons que tenen gust de cigró, perquè sovint trobem capipotes on s’hi ha afegit llegum, però no se'l troba al paladar, només hi dona textura, i és una pena. El plat era molt bo, contundent, un repte aparent que no va ser tal per als gairebé 40 °C de temperatura que feien, amb un sol que es clavava endins en un moment. Malgrat això, vam gaudir-lo perquè tot era ben fet, les peces de menuts tallades en mida òptima, meloses, amb una salsa que demanava pa i més pa. Aquell dia no vam fer postres, però m’encurioseix saber com fan el seu flam i, també, el cremós de formatge amb maduixes i galeta.