El cas Negreira ha donat un tomb des que el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va resoldre, a finals de setembre, que els expresidents del FC Barcelona, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius del club i el Barça, com a persona jurídica, són investigats pel delicte de suborn per haver pagat 7,5 milions d’euros entre els anys 2011 al 2018 al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill Javier Enríquez, també investigats, per haver fet informes sobre d’àrbitres, tot i la sospita que era per influir en els resultats, extrem que per ara no té ni proves ni indicis. En la causa, també se'ls investiga pels delictes d'administració deslleial, blanqueig de capitals i falsedat documental.

La premsa espanyolista ràpidament va publicar que amb aquest delicte greu, si arriba a ser condemnat el club blaugrana seria multat i també podria ser dissolt com a persona jurídica, com recull l’article 33 del Codi Penal. És cert aquest perill? Doncs, no. Per què? Segons juristes consultats, el Barça podria ser condemnat a pagar una multa molt elevada si es demostra l’autoria del delicte de suborn, però  pel cas Negreira no pot ser dissolt com a entitat perquè no es compleixen dos requisits fonamentals: ser multireincident i en el mateix tipus delictiu.

Dos requisits necessaris

En termes penals, multireincident és la persona física o jurídica que ha comès tres o més delictes. El govern espanyol va aprovar l’any 2010 una llei que permet la condemna de persones jurídiques -és a dir de societats i empreses- com a autores d’un delicte. L’any 2016, el Barça va estrenar aquest tipus delictiu i la directiva va acceptar que, precisament, ni Sandro Rosell ni Josep Maria Bartomeu no fossin condemnats pel fitxatge de Neymar, i es va atribuir tota la responsabilitat al club. El FC Barcelona va ser condemnat a pagar 5 milions d’euros per dos delictes fiscals, i se li va aplicar l’atenuant de reparació del dany per haver abonat a l’Agència Tributària 13 milions.

A més, Rosell i Bartomeu van ser absolts per l’Audiència de Barcelona del delicte de corrupció entre particulars de l’anomenat cas Neymar 2, denunciat pel grup d’inversió DIS, que assegurava que els clubs del Barça i el Santos, també acusats, els directius respectius i Neymar i els seus pares l’havien enganyat en el seu traspàs i no li havien pagat.

El segon requisit és que els delictes pels quals es condemna sigui els mateixos o estiguin en el mateix capítol del Codi Penal. En el cas Negreira, el delicte de suborn està dins dels delictes contra l’Administració Pública, mentre que el delicte fiscal, pel qual el Barça va acceptar una condemna el 2016, està en el capítol de delictes contra la Hisenda Pública.

L’atzucac de la prova

Sense l’amenaça de la dissolució, per què el magistrat de Barcelona sosté que en el cas Negreira hi ha indicis del delicte de suborn (art.419 Codi Penal) en lloc del delicte de corrupció esportiva entre particulars (art. 286 bis CP)? Tots dos delictes tenen una condemna similar màxima d’entre 4 i 6 anys de presó. Els arguments són elaborats, però un dels motius és ben clar: mentre el delicte de corrupció entre particulars cal demostrar la finalitat de l’acció, és a dir per què es paguen uns diners, en el cas del delicte de suborn només cal evidenciar el pagament, tot i que no s’hagi aclarit la finalitat o objectiu. Actualment, el cas Negreira es troba en un atzucac: no hi ha proves del perquè va pagar el Barça a Enríquez Negreira i al seu fill. No hi ha àrbitres que diguin que han cobrat o assenyalin a d'altres, i per ara la gran documentació requisada a la CTA no dona llum. 

El Barça, en un comunicat d'aquest dimecres, insisteix que no ha comès cap delicte de corrupció esportiva, que els pagaments van ser per uns assessoraments tècnics i defensa el seu president, Joan Laporta, de les crítiques fetes pel jutge Aguirre, en una interlocutòria, en la qual posa en dubte la seva ètica per ordenar que es demanés que el club sigui acusació particular en el delicte d'administració deslleial, contra altres expresidents del Barça quan ell també va fer aquests pagaments, però estan prescrits. "Lamentem els judicis de valor i les opinions del jutge en la interlocutòria", afirma el Barça i hi afegeix que "és el club qui ostenta el dret de defensa en el procediment i no el seu president". 

Categoria de funcionari

El magistrat Joaquín Aguirre precisa que en una resolució d’agost passat ja va considerar que la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual depèn la CTA, té “un caràcter de persona juridicopública”, i eleva Enríquez Negreira a la categoria de funcionari en la seva funció pública. Així es compleix el requisit del delicte de suborn: ha d’haver-hi un funcionari a qui se li ofereixi una retribució perquè realitzi un acte contrari als seus deures.

A més, hi afegeix que el delicte de corrupció esportiva no encaixa perquè sosté que només es refereix a “fets que cometen particulars, com ara clubs, jugadors i àrbitres, però no a directius de la federació que organitza la competició esportiva en la qual participen els clubs, jugadors i àrbitres” i insisteix que “els directius de la federació tenen el caràcter penal de funcionaris".

Un judici amb jurat

Ara, totes les defenses han presentat recurs a l’Audiència de Barcelona per tal que revoqui la resolució del jutge, que precisa que els investiga pel delicte de suborn, tot i que tampoc descarta el de negociacions entre particulars. La Fiscalia Anticorrupció no presentarà recurs, però informarà del que reclamen els advocats dels investigats. La secció 21 de l’Audiència de Barcelona haurà de resoldre aquest extrem. I si, finalment, acorda que hi ha indicis per investigar pel delicte de suborn, la tramitació de la causa serà pel procediment d’un tribunal popular. És a dir, si el cas Negreira arriba a judici serà examinat per 9 ciutadans. Les defenses no podran presentar més recursos contra aquest procediment, ni en el judici.

Falta molt perquè arribi un possible judici del cas Negreira. Això no obstant, per als investigats, un dels avantatges de tenir un procediment per jurat (a banda, que no serà difícil trobar un tribunal culer) és que a partir que l'Audiència ho aprovi, el jutge instructor no podrà tenir cap iniciativa a ordenar investigacions, com ha fet fins ara, sinó que haurà de respectar les demandes de les acusacions.