Prescrits. L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell ha presentat a l’Audiència de Barcelona un recurs d’apel·lació contra la resolució del jutge del cas Negreira que li imputa un delicte de suborn -com a l'expresident Josep Maria Bartomeu, dos directius i al Barça- per haver pagat uns 7,5 milions d’euros entre els anys 2011 i 2018 a l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira, i al seu fill Javier Enríquez, també imputats, per fer informes d'àrbitres. En el recurs, presentat aquest dijous al tribunal i al qual ha tingut accés El Nacional.cat, se sosté que els fets que s'imputen a Rosell no són delicte i si ho fossin, estan prescrits. Per ara, la Guàrdia Civil no ha trobat cap indici que el Barça pagués per influir en àrbitres i resultats.
En el recurs, l’advocat Pau Molins exposa que Sandro Rosell va ser president del Barça de l'1 de juliol de 2010 al 23 de gener de 2014, i els delictes que se l’imputen: suborn o corrupció esportiva entre particulars, administració deslleial i falsedat documental prescriuen a 5 anys, i no se li pot imputar el delicte continuat perquè aquest ha de ser comès per la mateixa persona i a ell, el va succeir Josep Maria Bartomeu fins al període investigat, maig del 2018.
Crítica a la Fiscalia
El penalista Pau Molins fa una dura crítica a la Fiscalia perquè sosté que va afegir a darrera hora el nom de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell a la denúncia presentada al jutjat pel cas Negreira. Precisa que les investigacions preliminars, fetes per la Fiscalia de Barcelona, sempre es van centrar en els fets a partir de gener de 2015 fins a maig de 2018. Hi precisa que només en la denúncia presentada per la Fiscalia el març de 2023 “es va forçar in extremis la inclusió de Sandro Rosell”. Hi aporta documentació per evidenciar-ho, i sosté que a finals de 2022 “el mandat de Rosell no era objecte d’investigació ni per Hisenda, ni per la policial judicial, ni la Fiscalia”.
Les investigacions fetes per la Fiscalia -hi sosté- "es van centrar des de l’1 de febrer de 2014 fins al 2018 perquè consideraven el mandat de Rosell prescrit". L’advocat hi assegura que “finalment, per sorpresa i contrària a la línia d’investigació feta durant un any per la fiscal de Barcelona, algú va imposar la inclusió de Sandro Rosell en el darrer minut”.
El penalista també recorda que "Rosell i la seva família han viscut un calvari amb 5 acusacions de la Fiscalia, que han resultat infundades", com una acusació de blanqueig, amb el qual va estar a la presó i després l'Audiència Nacional el va absoldre.
Laporta, prescrit
Un cop presentada la denúncia de la Fiscalia a un jutjat de Barcelona, la Fiscalia va resoldre que dos fiscals d’Anticorrupció assumissin el cas, en substitució de la fiscal de Barcelona. Els fiscals del cas Negreira, Luis Garcia Canton i Ricardo Sanz-Gadea, per ara només s’ha pronunciat obertament que la investigació se centra des de març de 2013 al 2018, i que el mandat de Joan Laporta, anterior a Rosell, està prescrit, inclús amb el nou delicte de suborn.
El delicte de suborn
L’advocat de Rosell també es mostra sorprès que el magistrat Joaquín Aguirre dediqui més de 20 pàgines en la resolució per justificar la inclusió del delicte de suborn, i que, al final, digui que no s’exclou el delicte de corrupció entre particulars, “quan aquests delictes s’autoexclouen”, pels requisits que requereix cada un.
En aquest sentit, l’expresident Josep Maria Bartomeu també ha presentat un recurs directament a l’Audiència de Barcelona (normalment, primer es fa recurs de reforma davant del mateix magistrat perquè s’autoesmeni o aclareixi extrems) perquè tombi la resolució que ara els atribueix el delicte de suborn. El seu advocat, Josep Maria Fuster-Fabra, precisa que no hi ha cap norma que avali que Enríquez Negreira té la categoria de funcionari, element necessari per al delicte de suborn.
El titular del jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona sosté que la CTA, que depèn de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), és una entitat privada però amb interès públic, i per això podria tenir aquesta categoria de funcionari. Una afirmació nova i feta per primer cop a l'Estat espanyol.