La decisió del president Pere Aragonès d'excloure la delegació de Junts per Catalunya de la denominada taula de diàleg, negociació i acord perquè els seus integrants no són membres del Govern ha obert una crisi política de conseqüències encara difícils d'avaluar. I més difícil fins i tot d'explicar, ja que ni els precedents de l'única cimera celebrada fins a la data amb Quim Torra encara de president, les especulacions d'estiu sobre la presència o no d'Oriol Junqueras a la taula i les anades i vingudes de Pedro Sánchez sobre la seva assistència a la reunió —no en els prolegòmens de la cita— d'aquest dimecres a Barcelona no feien preveure una crisi d'aquesta naturalesa.

Sigui com sigui, Aragonès s'ha plantat, no accepta que siguin Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras els representants de Junts i vol que els quatre —no només Puigneró— siguin consellers de la Generalitat. En conseqüència, si Junts es manté ferm en la seva posició, només assistiran a la reunió membres del PSOE i de Podemos, que són els dos partits que formen el govern espanyol, amb els seus sis ministres anunciats, i tres consellers d'Esquerra Republicana. Així estan les espases en la nit d'aquest dimarts quan cadascú manté les seves posicions i no es descarta una crisi encara més gran en les pròximes hores o dies.

Enlloc no està escrit que a la delegació del Govern no hi pugui haver membres que no pertanyin a l'Executiu. Al seu dia ja vaig defensar des d'aquí que la delegació hauria d'haver inclòs membres d'ERC i Junts però també de la CUP i de les entitats sobiranistes, l'ANC i Òmnium. I fins i tot alguna personalitat rellevant aliena als partits.

Sigui com sigui, un govern de coalició sempre té els seus pros i els seus contres. Només fa falta mirar cap a Madrid per veure les diferències abismals entre les posicions del PSOE i Podemos la majoria de les vegades, però, en canvi, són capaços de refer estratègies després de cada discrepància. Bé és cert que, a la capital espanyola, els socialistes són la part important de l'Executiu i la formació morada té una representació entre simbòlica i minoritària. A Catalunya no és així, ja que els dos partits independentistes continuen barallant-se per l'hegemonia amb tan sols un escó de diferència en les eleccions del passat 14 de febrer i potser d'aquí el pols permanent que mantenen mirant-se de cua d'ull en tot. La setmana passada era l'ampliació de l'aeroport de Barcelona.

Caldrà veure després de la reunió de la mesa de diàleg d'aquest dimecres què queda del combat de judo que han protagonitzat Esquerra i Junts i quin marge hi ha —també quina voluntat, molt més important- per desescalar el conflicte i quina afectació té sobre el Govern. Aragonès ha estat taxatiu en situar el punt neuràlgic en una falta de confiança i de lleialtat amb els seus socis de Govern. Jordi Sànchez ha tret el màxim ferro possible a les discrepàncies i ha culpat la Moncloa d'haver vetat els seus representants en un intent de no burxar en el desacord i refredar la tensió amb el president de la Generalitat.

Avui, si no hi ha novetats, la notícia serà la reunió i la presència de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat. Potser per unes hores, el contenciós entre Esquerra i Junts quedarà aparcat i el focus estarà posat a la taula i el document que es pugui arribar a aprovar, com ja es va fer en l'anterior i llunyana reunió.