En el que portem de present legislatura espanyola, que es va iniciar amb la investidura de Pedro Sánchez el novembre de 2023, s'han produït tres moments d'especial tensió entre el palau de la Zarzuela i el de la Moncloa. El primer va tenir a veure amb els mateixos acords d'investidura i el compromís de Sánchez davant el president Carles Puigdemont d'impulsar una llei d'amnistia. El segon va ser durant la DANA al País Valencià, el novembre de 2024, quan Felip VI va visitar Paiporta, la zona zero de la catàstrofe, i el president del govern espanyol va ser evacuat pel seu equip de seguretat en ser rebut amb insults, llançament de fang i objectes. El tercer desacord s'ha produït arran de la crisi de Ceuta i el comunicat extraordinari que s'ha emès des de la Zarzuela.
En els dos primers casos no hi va haver cap declaració i la disputa es va produir subterràniament: gestos, portaveus oficiosos, imatges, desacords, cortesans opinant i posició pública de mitjans propers a la monarquia. En aquest cas, però, s'ha fet un pas més, quan s'ha assenyalat un destinatari concret i se li ha donat un toc d'atenció: "L'Estat ha de vetllar per la seguretat de Ceuta i Melilla i evitar que aquests fets tornin a repetir-se". Assenyala un responsable polític, el govern de Pedro Sánchez, i exigeix una actuació molt més radical de l'executiu perquè no torni a succeir.
Assenyala un responsable polític, el govern de Pedro Sánchez, i exigeix una actuació molt més radical de l'executiu perquè no torni a succeir
Costa trobar a les hemeroteques un posicionament tan contundent en un missatge institucional que no sigui el del 3 d'octubre de 2017, després del referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Aquell missatge, sens dubte equivocat en el to, com ha pogut comprovar Felip VI amb el pas dels anys, va portar la monarquia espanyola als soterranis en la valoració dels catalans, cosa que avui encara dura. És de lluny la institució amb pitjor valoració, un 2,2, i només aprova entre els votants del PP. Està per sota de l'Església catòlica, que obté un 2,5 de valoració, i els partits polítics, amb un 3,1. La classificació l'encapçalen els ajuntaments, que són l'única institució que aprova.
Tot i que les relacions entre la Zarzuela i la Moncloa estan clarament esquerdades, veurem quin resultat té aquest comunicat i el fet que el monarca expressi la seva preocupació i indignació —un llenguatge més propi dels polítics que de situacions complexes, però que requereix un llenguatge institucional— que ha remarcat amb una intervenció poc habitual. Tot això es produeix, a més, quan Sánchez té un altre front obert amb la justícia espanyola, amb casos que afecten la seva família, el seu partit i el seu principal col·laborador, l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. I fa temps que s'especula que, en la pròxima campanya electoral, el PSOE portarà al seu programa un detonant important per mobilitzar el seu partit i capgirar les enquestes que el situen clarament per darrere del Partit Popular.