El secretari d'Estat espanyol per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha expressat aquest dijous la confiança que el català, el gallec i l'euskera aconsegueixin l'oficialitat a la Unió Europea abans d'una futura ampliació del bloc, que comportaria també la incorporació de les llengües dels nous estats membres al reglament comunitari. Les declaracions del diplomàtic coincideixen amb la petició del govern espanyol perquè es reprengui la qüestió en el Consell d'Afers Generals del pròxim 22 de setembre a Brussel·les. Serà la primera vegada en més d'un any que Espanya eleva davant dels Vint-i-set la petició perquè les tres llengües siguin reconegudes oficialment a les institucions europees.
La inclusió de la qüestió a l'ordre del dia, però, no implicarà per ara una negociació de fons ni una votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Espanya plantejarà l'assumpte dins de l'apartat de qüestions diverses, una fórmula que permetrà a Sampedro disposar d'uns minuts per defensar la qüestió i, eventualment, que altres delegacions hi intervinguin si ho consideren oportú. El principal obstacle continua sent l'exigència d'unanimitat entre els Vint-i-set, especialment per les reticències davant la possibilitat que el reconeixement del català, el gallec i l'euskera estableixi un precedent perquè altres llengües presents als estats membres reclamin el mateix estatus.
La carta de l'ampliació
La principal novetat de l'intent espanyol és l'enfocament amb què arribarà al Consell, sota l'epígraf "llengües oficials i ampliació". Madrid vol posar sobre la taula la contradicció que, davant de futures incorporacions a la Unió Europea —amb Albània i Montenegro com els candidats més avançats—, el reglament lingüístic s'hagi de modificar per incloure els idiomes dels nous socis mentre continuen sense reconeixement europeu llengües que ja són oficials en un estat membre de ple dret. "Esperem que les expectatives de 20 milions d'europeus siguin ateses mitjançant un acord, que saben que ha de ser per unanimitat, per al reconeixement de les llengües que ja són oficials en un estat membre des de fa 40 anys", ha defensat Sampedro.
El govern espanyol assegura, en tot cas, que ha aconseguit reduir les resistències entre els socis europeus. El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, sosté que 20 dels 27 estats membres ja no s'oposen al reconeixement oficial del català, el gallec i l'euskera. Entre els països que mantenen objeccions destaca Alemanya, que al Consell d'Afers Generals del juliol de l'any passat va expressar de manera especialment contundent les seves reserves. El representant alemany va basar la seva posició en el dictamen oral del servei jurídic del Consell, que apuntava que seria necessària una reforma dels Tractats de la Unió Europea per garantir una base legal suficient a l'eventual oficialitat de les tres llengües.