Quan falten tres setmanes per a les eleccions espanyoles, dues són les constants dels diferents sondejos coneguts, els publicats i els que tenen entre mans alguns partits i diverses empreses de l'Ibex: la suma de diputats del Partit Popular i de Vox té al seu abast la majoria absoluta i la caiguda de les forces independentistes a Catalunya és important on podrien passar d'ocupar pràcticament la meitat dels escons que s'elegeixen a Catalunya per al Congrés dels Diputats —actualment en tenen 23 dels 48 possibles— a moure's al voltant d'un terç i oscil·lar entre 15 i 16.

Tot això en un marc polític a Catalunya en què el pastís dels 48 diputats es repartiria en tres terços. El primer per al PSC que guanyaria les eleccions; el segon per a la suma de PP i Vox; i el tercer per al que obtindrien Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, ja que tant la CUP com el PDeCAT quedarien fora. Sumar, la formació de Yolanda Díaz, quedaria per sota dels cinc escons. En aquests sondejos, hi ha una altra dada especialment inquietant i és que el Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo, a més d'ocupar la segona posició en la circumscripció de Barcelona, podria aconseguir-la també a Catalunya.

Tot això unit suposaria, de consolidar-se, un autèntic cop per a l'independentisme que just aquesta setmana ha començat a ser plenament conscient que l'espanyolització de la campanya era realment profunda i, per tant, letal per als seus interessos i que la franja de votants propis que es mouen al voltant de l'abstenció com a vot de càstig no era cap broma. D'aquí la crida a la mobilització de tot l'espai independentista, no només de les formacions polítiques, sinó d'entitats com el Consell de la República o Òmnium Cutural.

Es dona a més la circumstància que tant Esquerra com Junts actuen en aquestes eleccions espanyoles com a donants cap a formacions limítrofes amb el seu espai polític. Els republicans cap a PSC i comuns, sobretot en la circumscripció de Barcelona, i el partit de Jordi Turull cap a PSC i PP, sent això molt evident a les províncies de Barcelona, Lleida i Tarragona. Tot això es veu molt afectat també en el Senat, on podria donar-se el cas, que no obtinguessin representació ni a Barcelona ni a Tarragona.

És evident que, amb 20 dies al davant, encara hi ha una mica de partit. No totes les cartes estan donades, encara que sí les millors. És molt probable, per exemple, que la desmobilització de l'espai independentista que reflecteixen les enquestes es redueixi a causa de la pluja fina que aniran rebent els abstencionistes en les properes tres setmanes. Més difícil és la recuperació del vot que ja se n'ha anat a altres formacions. Farà falta molts més arguments que fins ara, ja que ni el vot contra la dreta, ni la crítica a Sánchez no són bones banderes per a les formacions independentistes.