Quan s'elabori el dossier complet dels organismes, institucions o associacions internacionals que han posat el crit al cel contra el govern espanyol o contra el Tribunal Suprem per la condemna als polítics independentistes catalans, i d'una manera molt especial pels nou anys de presó als líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, es podrà veure la veritable dimensió de l'abús que s'ha produït i que, com succeeix amb altres coses, el dia a dia i la falsa normalitat ens impedeix abordar en tota la seva profunditat. L'última baula de la cadena que acaba de pronunciar-se és l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), creada el 1985 i amb seu a Ginebra, i el secretari general de la qual, Gerald Staberock, ha reclamat l'anul·lació de les condemnes dels Jordis per ser desproporcionades i que se'n suspengui l'execució fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apel·lació i la reformulació del delicte de sedició.

Quaranta dies falten perquè Cuixart i Sànchez compleixin mil dies privats de llibertat. Des de fa uns mesos, la Junta de Règim Penitenciari de Lledoners els ha concedit el 100.2 i els ha autoritzat, juntament amb la resta de presos polítics, a sortir del recinte carcerari per sortir a treballar. No és ni de bon tros el tercer grau pel que fa a dormir a presó, permisos o l'avantsala de la llibertat condicional però ha permès a tots els condemnats una situació diferent ja que han pogut incorporar la rutina de sortir a treballar algunes hores fora de la presó entre dilluns i divendres. Malgrat el restrictiu que és aquest règim, la Fiscalia no ha deixat de recórrer una a una totes les concessions del 100.2, fins a la data sense resultat ja que el Jutjat de Vigilància Penitenciari ha anat rebutjant tots els escrits i, en algun cas, amb estirada d'orelles inclosa.

El fet que ara l'OMCT, que és la coalició més gran d'organitzacions no governamentals -n'agrupa 311 distribuïdes a tot el món- que lluita contra les detencions arbitràries, la tortura, les execucions sumàries i arbitràries, les desaparicions forçades i altres formes de violència, exigeixi que s'anul·li la condemna del Suprem i que no persegueixi llibertats és un pas més a la taca d'oli que ha suposat el deteriorament més greu de la imatge d'Espanya a l'estranger. L'Organització Mundial Contra la Tortura està considerada la xarxa activa d'organitzacions no governamentals més extensa en el camp de la protecció i els drets humans al món i segueix un camí que abans ja va marcar, per exemple, Amnistia Internacional.

Espanya ha sacrificat en la lluita contra l'independentisme català moltes coses, algunes de la quals o no les recuperarà mai o tardarà molt anys a fer-ho. Això, ja ho sabem, interessa poc, per no dir gaire poc, fora de Catalunya. L'Estat espanyol ha assumit, gairebé sense immutar-se, el peatge a pagar en nom de la unitat d'Espanya. Fins i tot ara estem veient com el coronel dels Cobos és cessat per una qüestió molt menor com a cap de la Comandància de Madrid de la Guàrdia Civil i va sortir entre elogis de Catalunya després de la desproporcionada acció policial amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre. Diu el ministre Marlaska i la cúpula d'Interior que han perdut la confiança quan la pregunta hauria de ser una altra: com és possible que hi confiessin?