Les protestes de jutges al carrer manifestant-se contra un projecte de llei del Congrés dels Diputats que no ha estat aprovat i tampoc no s'ha començat a debatre són una cosa tan sui generis com la paella o el gaspatxo: made in Spain. Que els mateixos que defensen que Espanya és un estat de dret i que hi ha separació de poders surtin al carrer per protestar contra la proposició de llei d'amnistia, acordada pel PSOE amb els partits independentistes per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, voreja el despropòsit i frega el ridícul. Perquè més enllà de la ideologia de cada jutge, magistrat o personal de la judicatura, no és el mateix veure protestant al carrer militants o simpatitzants d'un partit polític, que estan en el seu dret d'expressar-se per vies democràtiques, que no pas als que han d'impartir justícia, perquè aquesta és la seva funció i no una altra.

Són imatges perilloses les que veiem aquests dies a diferents ciutats, com Sevilla o Còrdova, i que no tenen lloc espontàniament, sinó que són resultat de convocatòries com la del jutge degà de Sevilla, Francisco Guerrero. El magistrat havia demanat a tots els seus companys que es concentressin aquest dimarts als baixos de l'edifici de l'Audiència de la capital andalusa per expressar el rebuig dels magistrats i jutges a les referències contingudes a l'acord entre el PSOE i Junts, específicament en tot el relacionat amb el lawfare o la judicialització de la política i les seves possibles conseqüències. Home, si el que volen és protegir-se contra les acusacions de lawfare, fan just el contrari, ja que en expressar el rebuig a una mesura legislativa donen peu a pensar que el seu pronunciament, arribat el cas, seria un lawfare de manual.

Pedro Sánchez només té una carta: reformar l'Estat abans que l'Estat no l'elimini a ell

Hi ha convocades noves concentracions els dies vinents a Jaén i Almeria i, com sol passar en aquestes ocasions, és més que probable que aquesta acció de rebel·lia s'acabi estenent a altres ciutats espanyoles. Com que res de tot això no és casual, m'imagino que en aquesta cursa de la dreta per arribar al clímax perfecte per crear una situació el més proper a una insurrecció, anirem veient coses diàriament. La política espanyola ha entrat en una espiral colpista que els mitjans de comunicació de la dreta espanyola no fan més que encoratjar. L'últim, un pronunciament de 18 exministres —dos d'ells socialistes— i 150 exparlamentaris contra la llei d'amnistia. Entre els molts noms, el de Rodolfo Martín Villa, imputat en un procés penal que investiga els crims franquistes i que es tramita en un jutjat criminal i correccional de la República Argentina. A Martín Villa se li imputen un total d'onze homicidis agreujats —assassinats— durant el període comprès entre els anys 1976 i 1977, quan va ocupar els ministeris de Relacions Sindicals i, posteriorment, de Governació. Hi ha companys de viatge que potser caldria mirar-se dues vegades abans de compartir-hi trajecte.

Aquestes setmanes assistim a molts moments que feia dècades que no vèiem i que només els qui vam viure els últims temps de la presidència d'Adolfo Suárez som capaços de recordar. La maquinària desestabilitzadora de l'Estat, que ha estat actuant impunement contra l'independentisme —i de manera molt especial contra el president Carles Puigdemont— entre el silenci de tots aquells que avui denuncien aquesta manera de fer, ha iniciat un camí per moure la cadira a Pedro Sánchez. Ho anirem veient al llarg dels pròxims mesos, ja que no serà una situació de curta durada. L'oposició serà al parlament, però l'acabarà desbordant perquè la maquinària que s'ha posat en marxa segurament ja és imparable i el xoc de trens es produirà. Sánchez només té una carta: reformar l'Estat abans que l'Estat no l'elimini a ell.