18 exministres i més de 150 exparlamentaris han signat un manifest contra l'amnistia i els pactes d'investidura del PSOE amb les formacions independentistes per assegurar la investidura de Pedro Sánchez. Després d'assegurar que la democràcia constitucional "es troba davant seriosos desafiaments i perills", advoquen per una "defensa ferma i serena" de la Constitució, de l'estat de dret, de la divisió de poders o de la independència judicial, que veuen "en risc". Entre els signants, hi figuren 18 ministres de diferents governs de la democràcia, entre els quals els socialistes José Luis Corcuera o Javier Sáenz de Cosculluela, i parlamentaris pertanyents a Unió de Centre Democràtic (UCD), Partit Popular (PP), Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Centre Democràtic i Social (CDS), Unió Progrés i Democràcia (UPyD) i Ciutadans (Cs).
També subscriuen el text dos expresidents del Congrés, Federico Trillo i Jesús Posada, tots dos del PP, i dos expresidents del Senat, el socialista Javier Rojo i Esperanza Aguirre, del PP, que també va ser ministra i després presidenta de la Comunitat de Madrid. Nombrosos exministres del PP s'han sumat al text, com Miguel Arias Cañete, Juan Carlos Aparicio, Rafael Arias Salgado, Rafael Catalá, Isabel García-Tejerina, José María Michavila, Isabel Tocino, José Ignacio Wert o Elvira Rodríguez. Per part de la UCD, el signen exministres com Marcelino Oreja, Soledad Becerril o Rodolfo Martín Villa.
Consideren l'amnistia una "violació flagrant i inacceptable del principi constitucional d'igualtat de tots els espanyols davant la llei"
Els signants arrenquen el manifest assegurant: "En aquesta hora greu que viu la nostra nació, el jurament o la promesa de lleialtat a la Constitució que vam fer ens impel·leix, sentint-ho com un deure moral, a manifestar la nostra profunda preocupació i gran consternació pel contingut dels pactes d'investidura i la presentació d'una llei d'amnistia, que suposen una fractura de principis bàsics de l'estat de dret que els espanyols vam establir a la Constitució com a pilars de la nostra convivència".
En primer lloc, al·ludeixen a "la violació flagrant i inacceptable del principi constitucional d'igualtat de tots els espanyols davant la llei", en pretendre "la impunitat de greus delictes comesos, la qual cosa suposa una derogació singular del Codi Penal per als seus beneficiaris". També denuncien "la fallida del principi de separació de poders i de la independència judicial, mitjançant l'espuri concepte de 'lawfare', amb la pretensió que el Congrés investigui l'actuació dels jutges i els tingui sota sospita". A més a més, es queixen del "greu menyscapte de la posició i les funcions de les Corts Generals" en establir que els acords "respondran a les demandes majoritàries" dels parlaments de Catalunya i el País Basc, la qual cosa suposa, a parer seu, "una mutació constitucional de gran profunditat".
Els signants també adverteixen de l'establiment de "privilegis d'índole econòmica i financera", de la "greu amenaça de trencar amb la caixa única de la Seguretat Social" i de "l'acceptació d'un 'relat' sobre el que ha passat a Catalunya els últims quinze anys que, a més de fals, inverteix els papers i vilipendia els servidors de la llei i de la Constitució i en premia els transgressors".