Catalunya celebrarà aquest dilluns la seva Diada Nacional, una jornada reivindicativa en què els catalans acostumen a expressar al carrer el seu desig de llibertat i de superar la cotilla del règim autonomista de 1978 que no fa sinó empobrir-los, limitar el seu funcionament com a nació i, des de l'any 2012, patir una persecució política, policial i judicial amb molt pocs, per no dir-ne cap, precedents en el nostre entorn europeu. Durant l'última dècada, les mobilitzacions en defensa de la independència de Catalunya han tingut un caràcter històric per la presència massiva d'assistents i el conflicte amb l'estat espanyol, que encara perdura, tornarà a ser present durant aquesta jornada com una espècie de recordatori que res no s'ha acabat.

L'independentisme, que és plural i té estratègies i objectius diferents, celebrarà amb una falsa unitat els diferents actes de la jornada encara que es presentarà unit a la manifestació de la tarda que una vegada més convoquen l'ANC i Òmnium. Aquest any, fins i tot participarà el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al costat dels principals dirigents del seu partit, Esquerra Republicana. També hi seran els principals membres de Junts per Catalunya i de la CUP. La presència anunciada de més de 200 autocars fa pensar als organitzadors que tindrà un caràcter massiu.

Aquest 11 de setembre se celebra en un context polític especial ja que les recents eleccions espanyoles han atorgat a l'independentisme una posició de privilegi i deixat a les seves mans la investidura d'un president del govern espanyol. Encara que és una oportunitat, també és un risc ja que l'independentisme va expressar en els comicis del passat 23 de juliol un avorriment amb la política practicada i les renúncies a l'agenda dels partits independentistes, tant a Espanya com a Catalunya. Així, dels 22 diputats que hi havia a l'anterior legislatura s'ha passat a 14, fruit dels sis que va perdre ERC i els dos que es va deixar la CUP, que ha desaparegut del Congrés. Va ser una derrota independentista sense pal·liatius a les urnes de la qual hauran d'extreure més d'una lliçó.

L'agenda molt més radical de l'ANC, partidària de la unilateralitat i d'un compromís per la independència de manera ràpida, condicionant-hi la investidura de Sánchez, encaixa amb no certa dificultat amb les negociacions en curs amb el president del govern espanyol en funcions. Però això es gestiona amb certa sordina en el moviment independentista i sobretot en els partits partidaris que hi hagi una negociació política que prioritzi a curt termini l'amnistia i traci un camí més a mitjà termini per a l'autodeterminació. De fet, coneixent Sánchez tampoc cal descartar que prioritzi la convocatòria d'unes noves eleccions el 14 de gener.

Per això, el missatge de la Diada també és important. I que el carrer s'ompli de manifestants reclamant la independència de Catalunya, com en anys anteriors. Només aquest missatge contundent i repetit una vegada i una altra farà veure a Madrid que l'independentisme continua inflexible en les seves demandes i robust en la seva organització. Que la repressió no rebaixa els objectius ni les ànsies de llibertat d'un poble mil·lenari que no es rendirà. Que tingueu una molt bona Diada.