"Ara és el moment", segons el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El cap de l'executiu català ha aprofitat el seu missatge institucional amb motiu de la Diada per assegurar que les eleccions del passat 23 de juliol han obert una oportunitat per resoldre el conflicte de sobirania amb l'Estat atès que "Catalunya té la clau de la governabilitat". Ha assegurat que l'amnistia és imprescindible, però que això per si sol no resol el conflicte, per la qual cosa, ha emplaçat Junts, sense citar cap partit explícitament, a consensuar amb ERC l'estratègia davant l'Estat, a "acordar internament una proposta inclusiva" sobre com la ciutadania de Catalunya ha de votar la independència i defensar-ho conjuntament. "Si sumem esforços i treballem conjuntament tindrem molta més força per aprofitar totes les oportunitats que se'ns obren", ha assegurat.
Les apel·lacions d'Aragonès dirigides cap a Junts han recorregut bona part de la intervenció en un moment en què el protagonisme del president a l'exili, Carles Puigdemont, en les negociacions de la investidura estan eclipsant el paper d'Esquerra. De fet, el president ha aprofitat el discurs per reivindicar l'estratègia del seu partit i l'acord aconseguit per l'indult dels presos polítics. Després que Puigdemont, va situar dilluns passat l'amnistia com a condició imprescindible per a negociar els vots dels set diputats de Junts per la investidura del proper president del govern espanyol, Aragonès ha apuntat que la via per arribar a un acord amb l'Estat és "fermesa, negociació i democràcia". "I cada vegada som més els que la practiquem", ha celebrat, en referència a les converses de Junts amb l'Estat, després de les crítiques d'aquesta formació durant la darrera legislatura cap a l'estratègia de diàleg d'ERC.
Amnistia i independència
La conclusió, segons el cap de l'executiu català, és que ha arribat el moment d'obrir una segona fase en la negocació centrada exclusivament en el fons del conflicte per donar resposta "a la voluntat majoritària de la ciutadania de decidir votant quin ha de ser el futur polític del país". En aquest sentit, assegura que posar fi a tota forma de repressió és condició indispensable per a la negociació. "Per això estem forçant al govern de l'Estat a fer passes decisives per l'amnistia. A assumir-la com imprescindible i inevitable, tal i com reivindiquem des del primer dia", ha afegit.
Ha subratllat, però, que l'amnistia per si sola no resol el conflicte, "és el punt de partida i no el final de res", atès que l'objectiu és que Catalunya ha de "votar lliurement sobre la independència". Per aquesta raó, Aragonès, que no s'ha referit en cap moment a la taula de diàleg, defensa una segona fase de negociació, "sumant complicitats i alineant estratègies". Ha reclamant acordar "internament una proposta inclusiva" sobre com s'ha de fer aquesta votació, i defensar-la conjuntament a l'Estat. Fins i tot ha assenyalat l'Acord de Claredat com a eina per negociar, tot i que Junts ha mostrat repetidament el rebuig a aquesta proposta, que tampoc no ha aconseguit el suport del Parlament.
Fa ja setmanes que es repeteixen les crides d'ERC a coordinar estratègies amb Junts a Madrid. Fins i tot, Aragonès va plantejar-ho directament a Puigdemont en una reunió que van mantenir aquest mes d'agost a Prada de Conflent, aprofitant la trobada de presidents en l'homenatge a Pau Casals el marc de la Universitat Catalana d'Estiu. Això no obstant, Junts, que no oblida que fa un any va ser precisament la negativa d'ERC a pactar eines de coordinació a Madrid un dels detonants del trencament de l'acord de Govern a Catalunya, subratlla ara que les estratègies són massa divergents.
Vuit milions
Aragonès, que ha començat la seva intervenció dedicant unes paraules de solidaritat amb el Marroc després del terratrèmol que ha assotat una part del país, ha recordat que Catalunya està a punt d'arribar als 8 milions de ciutadans. "La Catalunya més plural i diversa que mai ha existit", ha assegurat, a més de destacar tant el seu "potencial extraordinari" com el dèficit fiscal que la limita i el peatge que representa el fet que les principals infraestructures es gestionin des de l'Estat.
El darrer tram del discurs l'ha dedicat al català i a la necessitat de donar un nou impuls a la llengua, amb passos "importantíssims" com l'oficialitat del català al Parlament Europeu i les institucions europees o poder utilitzar la llengua catalana amb normalitat al Congrés de Diputats, uns acords aconseguits precisament en la negociació per a la constitució de la Mesa del Congrés.