En poques ocasions es pot sentir un discurs alhora dur i encertat com el que aquest dimecres va pronunciar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, davant de l'espectacle, terrible, de desacord per a la confecció d'un Govern independentista que respongui als resultats del passat 14 de febrer i que reuneixi totes les sensibilitats de l'històric 52% dels vots. Cuixart va ser per a molts el millor altaveu possible del que avui pensen molts independentistes, allunyats dels vaivens partidistes i amb una única mirada en l'amnistia, l'autodeterminació, la defensa dels drets vulnerats, l'orgull de defensar una causa justa i de llibertat i la confrontació democràtica amb l'estat espanyol. Cuixart va apel·lar a tornar a omplir places i carrers de Catalunya, no com una frase buida, sinó en el sentit més literal de l'expressió.

El president d'Òmnium va remoure consciències a l'auditori de La Farga de l'Hospitalet, ple fins on les mesures de seguretat anti-Covid ho permeten. A la primera fila, des de Pere Aragonès fins a Laura Borràs, passant per una selecta delegació d'altres dirigents d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP, aplaudien una vegada i una altra la intervenció de Cuixart, potser pensant que les seves paraules, plenes de sentit comú però també d'una profunda preocupació per les desqualificacions d'aquests dies, es dirigien, sobretot, al seu rival polític. Només un dels representants polítics encaixava la intervenció de Cuixart des de la tranquil.litat que li donava no sentir-se al·ludit per la reprimenda, el de l'ajuntament socialista de l'Hospitalet de Llobregat, que dirigeix Núria Marín.

Encara que l'acte d'Òmnium, sota el títol Fem-nos lliures, havia estat acuradament preparat per fugir de la conjuntura política, coincidint amb el 60 aniversari de l'entitat, i com a punt de partida per identificar els reptes que té Catalunya com a país en àmbits com la cultura, la llengua, la cohesió social i els drets civils i polítics, i també la feina que té per davant la societat civil, era inevitable aterrar en la complexa realitat política del moment. També per advertir als dirigents independentistes, quan només falten 14 dies per al límit de la investidura d'un president independentista i la conformació d'un Govern d'aquest mateixa ideologia, que l'entitat sobiranista no estarà si s'imposa la disputa estèril entre els partits.

Amb l'acte acabat i amb Jordi Cuixart tornant precipitadament a la presó de Lledoners, on havia d'arribar abans de les 21 hores, els polítics presents feien grupets i se saludaven educadament. Res més. A la sala encara ressonava l'ultimàtum de Cuixart: "Que s'acabin els linxaments i els insults entre companys de lluites compartides". La raó de Cuixart davant el vertigen de l'independentisme.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat